Actualitat i fets històrics per reviure la història
Cerca...6 curiositats sobre 'La Llumanera'
La revista va ser un nexe d'unió entre la Catalunya de la Renaixença i els catalans que havien emigrat a les Amèriques
Cuba va ser per als mariners i comerciants catalans no solament un destí somiat, sinó també un gran punt de partida. Després d’establir els seus magatzems i els seus despatxos de comerç a les riberes de les grans badies de l’illa caribenya, molts d’aquests immigrants van llançar-se a la conquesta d’altres mercats americans. Entre els nòduls més importants d’aquesta xarxa intraamericana del comerç català hi havia les ciutats de Rio de Janeiro, Montevideo i Rosario, i més a prop de la base colonial antillana, Ponce, Caracas, Nova Orleans, Savannah, Charleston... i també, per molt insòlit que sembli, Nova York.
És en aquest univers cultural, en què Cuba era una Terra que orbitava al voltant de Catalunya (el Sol), que Nova York es va convertir en una mena de “Lluna” per il·luminar en la foscor, si fem cas del que deia Artur Cuyàs, el barceloní lletraferit resident a Manhattan que va fundar la revista 'La Llumanera': “A la llum d’aquesta llumanera podran veure els catalans de Catalunya i de Cuba, [...] moltes coses d’aquesta terra que fins ara se’ls han presentades sota una llum elèctrica que les feia molt més boniques del que són... 'La Llumanera' aportarà llum sobre moltes coses que estan més fosques del que convé”, deia Cuyàs.
La revista va sortir des del novembre de l’any 1874 fins al maig del 1881 i el primer número de la publicació ja explicava el context en què es trobava la comunitat catalana de Nova York. “Sí, los catalans que viuen á Nova York son quatre gats al costat de las colonias irlandesa, alemanya, austriaca…però són quatre gats que no se la deixan passar la cua per la cara en materia de representacio y valor individual”, es reivindicava en una grafia prefabriana.
La portada d’aquest primer número mereix especial menció: una il·lustració de Felip Cusachs, dibuixant de gran prestigi que treballava al 'Daily Graphic', reproduïa un Oncle Sam enfrontat amb el “Senyó” Ambrós, un català de soca-rel vestit amb barretina i amb 'La Llumanera' a una mà. Els dos personatges mantenen un diàleg surrealista sobre quina és la llengua universal, si el català o l’anglès.
La publicació mostrava el seu interès per divulgar els avenços científics del moment, com ja indica el seu nom de capçalera. En les seves pàgines s’esdevenia un joc constant (i que avui trobaríem un pèl caòtic) de paraules relacionades amb la llum, i en les seves cròniques gaudien d’espai privilegiat els actes relacionats amb les noves tecnologies, com, per exemple, l’Exposició Centenària celebrada l’estiu del 1876 a Filadèlfia o els últims invents de Thomas Edison.
'La Llumanera' seguia l’esperit emergent del catalanisme i publicava articles i estudis sobre el poeta Bonaventura Aribau, el filòsof Jaume Balmes, el pintor Marià Fortuny i el pioner de les corals populars, Anselm Clavé. A més, tenia entre els seus col·laboradors habituals bona part de la plana intel·lectual del moment, com Rossend Arús, Joan Almirall, Josep Yxart i Frederic Soler “Serafí Pitarra”.
La revista dedicava força planes a analitzar la situació cubana i el destí de la comunitat de l’illa, d’on eren la majoria de subscritors. No és estrany, doncs, que bona part de les cartes que els lectors enviaven a la revista arribessin amb el mata-segells cubà. Com aquesta, enviada amb motiu de l’aparició de la revista. “Senyor director: Al veure anunciat en 'El Cronista' que se publica á Nova York un periòdich en llengua catalana, y ab ninots, per ridiculisar las costums dels yankis, lo cor m’ha donat un salt d’alegria”, escrivia un català des de la ciutat de l’Havana.
L’objectiu de la revista no era fer mofa dels nord-americans. Però alguns articules publicats sobre 'La Llumamera' en els últims anys han suggerit que el títol de la revista provenia d’un desig de parodiar la presència de l’Estàtua de la Llibertat, símbol de l’esperit suposadament acollidor dels nord-americans, a l’entrada de Nova York. Sembla difícil que sigui el cas, perquè la construcció del monument no va començar fins al 1884, quan 'La Llumanera' ja feia tres anys que havia deixat de publicar-se.
Comentaris