Subscriu-t'hi
Història contemporània

Bombes sobre Barcelona

El 3 de desembre del 1842, 1.014 projectils van impactar sobre la Ciutat Comtal per ordre del regent espanyol, Baldomero Espartero, que tenia la convicció que la capital catalana s'havia de bombardejar cada 50 anys

Maria Coll
3 de desembre de 2019

El general Baldomero Espartero, regent des del 1840, s’ha traslladat expressament des de Madrid per donar l’ordre de repressió contra la revolta. El 3 de desembre del 1842, des de la muralla del castell de Montjuïc, el militar espanyol mira cofoi com el capità general Antonio van Halen dirigeix l’estrèpit continu de les canonades i com a la plana s’esmicola la ciutat i, alhora, l’altivesa i orgull dels catalans. O, si més no, això pensa ell. Cap poble pot ser capaç d’aguantar un bombardeig indiscriminat de deu hores sense rendir-se. Cap ciutat pot resistir una pluja de 1.014 projectils en un sol dia. Barcelona, sigui com sigui, ha de claudicar.

1 L'inici del descontentament
Bombardeig sobre Barcelona, el 1842
Bombardeig sobre Barcelona, el 1842 Wikimedia Commons

Les desavinences entre els catalans i Espartero, conegut com el general del pueblo, s’havien iniciat molts mesos abans. Políticament, perquè el regent de la reina Isabel II exerceix el càrrec amb despotisme. Però rere el malestar també hi ha qüestions socials i econòmiques. Els barcelonins viuen amuntegats dins de les muralles, les condicions higièniques són insalubres i els 81.000 obrers de la indústria cotonera, entre homes, dones i nens, treballen en condicions pèssimes.Per acabar-ho d’adobar, la política lliurecanvista d’Espatero perjudica els productes agrícoles i industrials catalans.

Dues desavinences que es tradueixen en una clara confrontació: poder central i exèrcit contra poder local i milícia. Només cal una espurna perquè la revolta cali. A finals del 1841 la Gran Bretanya proposa a Espanya un acord comercial lliurecanvista, el qual suposa una rebaixa dels aranzels als productes tèxtils anglesos i la ruïna de la novella indústria cotonera catalana. Malgrat que el pacte no s’arribi a firmar, a Catalunya salten totes les alarmes. Mentre aquí s’acusa Espartero de vendre’s a 'l’or anglès', a la Meseta es titlla els catalans d’egoistes i revolucionaris. 

2 La guspira que encén la revolta

Hi ha tres elements més en joc: la política repressiva que exerceix el capità general de Catalunya i mà dreta d’Espartero a Barcelona, Antonio van Halen; la brama que el regent vol tornar a implantar les quintes a Catalunya, de les quals n’està exempta, i, com a colofó final, la publicació al diari 'El Republicano' del Plan de Revolución, escrit pel polític republicà Abdó Terradas, el qual, entre altres coses, exclama: “Quan el poble vulgui conquerir els seus drets, haurà d’empunyar les armes en massa al crit de visca la República!”.

La guspira definitiva es produeix el 13 de novembre. Aquell diumenge a la nit, quan ja fosqueja, un grup d’homes que ve de passar el dia al camp intenta entrar a la ciutat pel Portal de l’Àngel amb una petita quantitat de vi sense pagar els drets de porta. La capital catalana, el 1842, és encara una ciutat emmurallada, flanquejada a la banda esquerra pel castell de Montjuïc i a la banda dreta per la fortalesa de la Ciutadella. La negativa popular genera un esvalot i hi ha diversos detinguts. Una reacció desproporcionada, provocada pels agents, i que uns dies més tard alguns diputats catalans denunciaran a Corts.

Els fets corren pel boca-orella i els ànims es van escalfant. Aleshores, alguns homes armats i alguns membres de la Milícia Nacional van cap a la plaça Sant Jaume. Allà, el cap polític –representant màxim del poder executiu a les províncies, després passarà a dir-se governador civil–, Juan Gutiérrez, és escridassat i xiulat i, fins i tot, se sent algun tret. Un primer acte que s’acaba a les tres de la matinada, quan els soldats de l’exèrcit desallotgen la plaça i detenen alguns membres de la Milícia i alguns redactors d''El Republicano' acusant-los de ser els instigadors del motí, acció que es qualifica d’atac a la llibertat de premsa.

3 L'exèrcit espanyol és derrotat als carrers de Barcelona
L'exèrcit espanyol va ser derrotat durant la revolta als carrers de Barcelona, dies abans del bombardeig del 1842
L'exèrcit espanyol va ser derrotat durant la revolta als carrers de Barcelona, dies abans del bombardeig del 1842 Wikimedia Commons

L’endemà, 14 de novembre, una comissió de cinc ciutadans i un regidor demana a Gutiérrez l’alliberament dels detinguts, però aquests també acaben presos. L’autoritat es nega a qualsevol tipus de negociació i publica un comunicat en el qual s’informa del següent: la prohibició de la Milícia Nacional, la detenció de qualsevol persona armada no autoritzada i la prohibició de reunions de més de deu persones a places o carrers. A més, també corre el rum-rum que el regent vol reconstruir la Ciutadella –un símbol de la repressió que els barcelonins han començat a enderrocar el 1841 sense el seu permís– i fins i tot eliminar la ciutat: "Cuando oyeron decir al general Zurbano: "Bien puede existir España sin Cataluña", la exasperación se generalizó. El rumor que el ejército quería destruir la ciudad corrió de boca en boca y la población entera se dispuso a tomar parte en el combate", escriu Ferdinand de Lesseps, cònsol francès a Barcelona.

De forma espontània, Joan Manuel Carsy, oficial expulsat de l’exèrcit i redactor d’'El Republicano', reuneix 400 republicans a la plaça Sant Jaume i s’hi atrinxera. La milícia i ciutadans armats comencen a aixecar barricades a diversos carrers. La revolta ja és un fet.

El govern proclama l’estat de guerra i el cap polític traspassa la seva autoritat al capità general Van Halen, conegut com el Ayacucho. La tropa, uns 2.000 homes, intenta avançar fins a la plaça Sant Jaume per quatre punts diferents, però l’hostilitat dels barcelonins és més fèrria del que es pensaven. El mateix capità general explica: "Desde la casa que teníamos en la espalda, en la misma Rambla, nos arrojaron grandes piedras [...] en poco de haber entrado en la calle de Fernando, balas, piedras, muebles, cántaros, cayeron sobre la tropa". I val a dir que amb força encert, ja que segons detalla el 'Diari de Barcelona', una còmoda llançada des d’un tercer pis del carrer de la Plateria va matar el cavall que muntava el general Zurbano, un dels caps de l’operatiu. I afegeixen: "En la última calle, hasta las mujeres echaban agua hirviendo desde las ventanas". I tot això al ritme de les campanes de la catedral, que al llarg del matí toquen incansablement a sometent.

Al migdia, la situació de la tropa espanyola no pot ser més humiliant: 237 baixes, entre les quals hi havia 42 morts. I davant la possibilitat d’una imminent arribada de catalans armats des de poblacions pròximes a Barcelona, Van Halen crida a retirada. 

Tot i això, la principal característica dels dies de revolució, del 14 de novembre al 3 de desembre, és les picabaralles polítiques, no la violència. Des de la capital espanyola, però, s’intenta fer creure tot al contrari. La Diputació de Madrid explica que aquí han tingut lloc "lamentables escenas de horror y sangre" com milicians degollant presos i ferits de l’exèrcit espanyol. Una realitat que els observadors internacionals de l’època, en aquest cas el cònsol francès, desmenteixen: "Durante los quince días que ha durado la insurrección no se ha cometido ni un solo delito contra las personas o propiedades [...] y en medio de la crisis que estamos corriendo, es admirable el orden que reina y la tranquilidad de todos los espíritus".

4 Onze hores de bombardeig indiscriminat
Retrat del general Espartero
Retrat del general Espartero Wikimedia Commons

Espartero ha estat acomiadat de Madrid el 21 de novembre amb gran pompa, i això vol dir que la venjança està a prop. De fet, el 29 de novembre se senten salves des del castell de Montjuïc; el regent ja és aquí!

La Junta pren decisions que mostren voluntat de pacte: permís de lliure circulació de persones i desmantellament dels Tiradors de la Pàtria, proletaris armats. Però de res serveixen. Van Halen, per ordre d’Espartero, comunica a la ciutat la decisió de bombardejar-la en 48 hores si no hi ha una rendició oficial. I, en aquest temps de neguit, dues resolucions de la Junta superen el límit de la dignitat del poble: l’intent de desarmar també la Milícia Nacional, que no accepta la capitulació, i un comunicat en el qual s’informa els barcelonins que a les 8 h del 3 de desembre la ciutat ha d’estar a punt per rebre les tropes espanyoles. Barcelona no es rendeix! De seguida es comencen a aixecar barricades. L’enemic, però, ha après dels errors de la derrota.

Aquesta vegada l’atac a la ciutat és exclusivament aeri. Ningú de l’exèrcit espanyol s’embruta les mans. El 3 de desembre, des de les 11.30 h fins a les 22.30 h, Barcelona és bombardejada de forma indiscriminada. Cauen al mateix moment entre vuit i nou bombes, sobretot projectils incendiaris. El foc crema allò que les explosions no aconsegueixen devastar. L’objectiu és la ciutat sencera.

"El castillo dirigía sus fuegos no sobre ningún punto fijo ni determinado, sino sobre cuanto se encerraba en ella; así mismo padecía un hospital, una casa de beneficencia, una iglesia o cualquier otro edificio”, explica un testimoni. La gent fuig esfereïda i desorientada de casa per por de ser sepultada, però al carrer tampoc estan segurs. La pluja de bombes deixa una terra sembrada de runa, foc, morts i terror. Molta gent busca refugi a les esglésies pensant que aquestes aguantaran més les bombes, a alguna s’hi apleguen més de 400 persones. Qualsevol intent de defensa de la ciutat resulta inútil. Només la bateria de la porta de Sant Antoni dispara alguns trets frustrants.

Rendició o rendició
A les 16 h portaveus de la Junta Provisional demanen una treva a Van Halen per consultar amb el poble la capitulació. La seva negació és ferma: el foc no cessarà fins que no es rendeixi la ciutat i li siguin lliurats els homes que els darrers dies han agafat les armes.

A les 18 h i a les 22 h, encara hi ha dos intents més de negociació, però l’ofuscació i la revenja de Van Halen, que els rep en nom d’Espartero, són fermes.

La ciutat és conscient que no pot suportar una segona envestida. Es calcula que hi ha una vintena de víctimes mortals i 462 edificis destruïts o malmesos. Alguns molt significatius: cinc bombes han fet diana a l’hospital general de la Santa Creu, una altra a l’Hospital Militar i a l’ajuntament de Barcelona, on cremen les parets entapissades del Saló de Cent datades del 1369. Els portaveus de la Junta comuniquen la decisió: Barcelona es rendeix. I a la mitjanit, un coet enlairat des del quarter general de Montjuïc declara el final del bombardeig. Espartero respira cofoi. L’endemà a la tarda, amb fortes mesures de seguretat, la tropa entra a Barcelona.

5 Un càstig exemplar
Plànol de la ciutat de Barcelona del 1806, amb la fortalesa de la Ciutadella a la dreta
Plànol de la ciutat de Barcelona del 1806, amb la fortalesa de la Ciutadella a la dreta Wikimedia Commons

Van Halen s’encarrega de la repressió immediata. Cal evitar rèpliques. El primer comunicat del capità general és contundent: "Los autores y principales cómplices de la escandalosa sedición que ha consternado a todos los pueblos de este distrito y de la nación entera serán juzgados y el rigor de la ley caerá sobre sus cabezas".

En total, 238 membres dels Tiradors de la Pàtria són empresonats, 19 dels quals són executats. El càstig, però, ha de ser comunitari: Barcelona queda sota estat de setge indefinit, es dissol la Milícia Nacional, es prohibeixen les armes de foc o blanques, se suspèn la concessió de la fàbrica de cigars i moneda que s’havia promès, es tanquen tots els diaris –excepte el conservador 'Diario de Barcelona'– i es dissol l’Associació de Teixidors –primera entitat obrera de Catalunya.

També s’imposa a la ciutat una multa de 12 milions de rals per reembossar les despeses que ha suposat a l’erari públic el moviment de tropes, per reedificar la Ciutadella i per indemnitzar les famílies i vídues dels militars espanyols morts durant la insurrecció.

Subscriu-t'hi

Portada del SÀPIENS 213 (desembre 2019)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

SUBSCRIU-T'HI​

Comentaris

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Portada del SÀPIENS 213 (desembre 2019)

1 any de SÀPIENS  i de REGAL l'Atles català de Cresques 24,90 €

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto