El febrer del 1920, el general Manuel Fernández Silvestre va iniciar, al capdavant d’un exèrcit mal entrenat i pèssimament equipat, l’avanç cap a la localitat d’Ajdir, centre d’operacions de la resistència rifenya. Fins al juny del 1921 les tropes espanyoles van aconseguir avançar uns 130 quilòmetres sense gairebé baixes. Durant aquest llarg trajecte, el general Manuel Fernández Silvestre va comprar la lleialtat de diverses tribus rifenyes a canvi de diners. Però va cometre un greu error: no les va desarmar i, a més, es va allunyar massa de les seves línies d’abastaments. A causa d’això, als gairebé 140 'blocaos' (petites bases que l’Exèrcit havia situat en el territori ocupat, amb guarnicions d’entre 100 i 200 soldats) es va patir escassetats en el subministrament.

El maig del 1921, el gruix de les tropes de Fernández Silvestre es trobaven instal·lades en el campament base ubicat a la localitat d’Annual, des d’on es volia preparar l’avanç final sobre el quarter general d’Abd el-Krim. Però aquest va saber convèncer les seves tropes de la vulnerabilitat dels espanyols. En pocs dies els seus efectius es van multiplicar.

El 22 de juny, Abd el-Krim va concentrar 18.000 dels seus homes al voltant d’Annual, on hi havia uns 3.000 soldats espanyols molt desmoralitzats i uns 2.000 aliats indígenes. Les tropes disposaven de queviures per a uns quants dies, però els mancaven municions i aigua.

Fernández Silvestre, conscient de la impossibilitat de defensar la posició i contra les ordres dels seus superiors, va planificar la retirada. Però només sortir, les seves tropes van començar a ser disparades, fins i tot des de les files dels indígenes que els eren teòricament aliats. En aquell moment va començar el caos. Els carros, el material i els ferits van ser abandonats i els soldats van fugir per salvar la vida.

La catàstrofe es va consumar. Van morir milers de soldats, entre ells el mateix general Fernández Silvestre. L’anomenat 'desastre d’Annual' va representar la major derrota militar infligida per Abd el-Krim a l’exèrcit colonial espanyol. Aquesta humiliació va comportar la redefinició de l’estratègia bèl·lica espanyola al Rif i va derivar en una greu crisi política que va acabar amb el cop d’estat de Primo de Rivera.