Quan visita l'Exposició Internacional de París del 1890, Francesc Bonet té 49 anys i una empresa tèxtil que funciona a ple rendiment a Barcelona. En aquests moments, la Revolució Industrial comença a escalfar motors, i la mostra és un gran aparador dels últims avenços tècnics. Mogut pels seus coneixements d'enginyeria industrial, i probablement, també per una gran curiositat, Bonet visita el pavelló del petroli. Allà troba els automòbils de vapor construïts per De Dion Bouton i Peugeot, així com el 'Model III', un Benz amb motor de gasolina.

Els plànols del primer cotxe amb motor de la Península
Quan torna a Barcelona, Francesc Bonet porta un motor d'explosió Daimler d'un cavall de potència a l'equipatge. Un cop arriba a casa, dibuixa els plànols del que ha de ser el primer cotxe amb motor de la Península Ibèrica, probablement inspirat per alguns esbossos que ha vist a París. Amb data del 12 de desembre del 1889, presenta la sol·licitud de patent amb el número de registre 10.113. A la memòria, Bonet hi desgrana els avantatges que comporta el seu projecte:

"Cal aplicar als vehicles destinats a un baix nombre de persones un mitjà que substitueixi els animals de tiratge: és a dir, obtenir carruatges dirigits pel mateix passejant. Aquest mitjà és el dels motors d'explosió, de petroli, benzina o altres líquids anàlegs. Aquest tipus de motor té, per descomptat, les condicions essencials següents per a resoldre el problema:

1. Que són de petit volum respecte a la força que produeixen.
2. No és necessària una llar per a produir el vapor i no molesten amb el vapor que produeixen.
3. Es posen fàcilment en marxa i la seva conducció mentre funcionen és molt senzilla.
4. La renovació del líquid producte de força s'efectua ràpidament i de manera tan senzilla que permet el seu ús tant temps com es desitgi.

Ateses aquestes condicions, que són les vertaderament necessàries per tal que un motor pugui ser dirigit per una persona no perita, l'infraescrit, Frances Bonet Dalmau, ha procurat, d'una manera completa, l'aplicació dels motors d'explosió als vehicles".

El 15 de gener del 1890, l'Estat espanyol li concedeix la patent per vint anys.

Actualment sols es coneixen tres documents que facin verídica la fita de Bonet. El primer és el plànol de la patent. El segon és una fotografia, l'única que s'ha pogut trobar del 'Bonet' -que és com s'ha acabat anomenant el cotxe. En aquesta, s'hi pot veure l'automòbil amb Francesc Bonet al volant -i que de fet també és l'únic retrat que es coneix de l'industrial. En tercer lloc, existeixen uns plànols publicats l'any 1930 que una tercera persona podria haver fet a partir de l'observació de la fotografia.

El model que es va acabar construint tenia tres rodes i no les quatre esbossades per Bonet
Les reproduccions dels tres documents estan exposades en una de les sales de la Col·lecció d'Automòbils de Salvador Claret, a Sils. Però l'estrella de l'estança és la reproducció, a mida real, del 'Bonet', el tricicle que l'empresari tèxtil va acabar construint i que Salvador Claret va fabricar a partir dels plànols i de la foto. Observant conjuntament plànols i cotxe es pot comprovar com l'esbós presentat en la patent, a la pràctica es va acabar simplificant força. Perquè tot i que els plànols que va presentar corresponien a un vehicle de quatre rodes, el model final en tenia únicament tres, i era més senzill que el projecte sobre paper.

Segons Salvador Claret, caldria buscar les causes d'aquest canvi en la falta de personal suficientment qualificat en mecànica -si no s'havia fet mai cap cotxe, ningú no en sabia fer- o bé la impossibilitat d'aconseguir materials correctament mecanitzats i amb les toleràncies adequades.

Un giny que feia pudor de cremat i que els barcelonins es miraven amb recel
La sorpresa dels vianants de final de segle en contemplar aquell artefacte que "funcionava sol" devia ser majúscula. En veure'l, els animals fugien esperitats, i les notícies sobre les proves que s'havien fet a d'altres països amb vehicles de motor d'explosió, encara en fase experimental, parlaven d'accidents i sinistres. No és estrany, doncs, que els barcelonins es miressin amb recel aquell giny que feia pudor de cremat.

Després de l'estrena sobre el terreny, referenciada al diari 'La Vanguardia' l'any 1914, no se sabrà res més del 'Bonet' ni del seu creador. El tricicle original no s'ha pogut trobar mai, ni tan sols 'ha esbrinat què se'n va fer un cop es va comprovar que funcionava.

Francesc Bonet mor l'any 1898, i fins que arribi el nou segle no començaran a aparèixer, molt tímidament, les noves marques que suposaran, ara ja sí, la posada en marxa de la indústria automobilística al país. El 'Bonet' no serà, en cap cas, referència per a aquests nous industrials, i el seu constructor apareix en (alguns) tractats d'història automobilística com una anècdota curiosa. Estem, doncs, davant 'duna gran injustícia històrica?

Per a contestar aquesta pregunta ens caldria resoldre abans alguns interrogants, com ara quin era l'objectiu de Bonet en patentar el cotxe amb motor d'explosió. Salvador Claret aventura tres possibilitats: o bé pretenia donar la seva opinió sobre la tècnica en l'automòbil i ser-ne el seu impulsor a l'Estat; o bé volia utilitzar el cotxe com una joguina mecànica per al seu ús i gaudi: o, senzillament, buscava fer valer la seva propietat de patent davant d'altres futurs constructors. O potser les tres coses alhora.

Aventurar com a certa una de les tres hipòtesis és difícil, més quan se saben tan poques coses sobre Francesc Bonet. En tot cas, el que sí que es pot fer és valorar la seva aportació a la indústria automobilística de casa nostra. En va ser pioner? A parer de Santiago Riera, professor d'Història de la Tècnica de la Universitat de Barcelona, no. Francesc Bonet es va limitar a comprar un motor que ja havia estat inventat i va construir un automòbil seguint unes pautes que també existien: quan Bonet munta el seu cotxe, a Europa ja n'hi ha que fa temps que funcionen. I si bé és innegable que va marcar una fita al nostre país, tampoc no compleix els requisits perquè se'l consideri innovador, atès que un cop va tenir el cotxe fet, no es va preocupar de perfeccionar-lo ni per tal de convertir-se en punt de referència per als futurs constructors de vehicles de motor, ni de fabricar-lo.

La mort de Bonet i la falta de documentació sobre el seu invent
No obstant això, la seva mort nou anys després de construir el 'Bonet' i la falta de documentació sobre el seu invent permeten mantenir el dubte raonable que potser no va tenir temps de fer més passes endavant o, si les va fer, no es coneixien. El que en tot cas és molt clar és que Francesc Bonet va ser l'home que va portar el primer cotxe amb motor d'explosió a terres catalanes, el primer a circular amb un vehicle de motor pel passeig de Gràcia barceloní, enmig de sorolls estridents, fum, olor de cremat i una colla de vianants que no es podien creure el que estaven veient.

Només per això, ja hauria de tenir guanyat un raconet a la història, on se'l podria recordar amb l'apel·latiu amb què es coneixia a l'època: "l'home del carruatge sense cavalls".