Història contemporània

El procés de restauració d'una obra d'art, pas a pas

Repassem el mètode de conservació d'aquestes peces úniques a partir del retaule barroc de Sant Bartomeu de l'església del monestir de Sant Cugat

Montse Armengol (text) / Josep Paret (assessorament)
15 d'abril de 2019

El retaule de Sant Bartomeu de l’església del monestir de Sant Cugat és un conjunt escultòric barroc realitzat probablement pel taller de Francesc Santacruz i Artigas. En la part central de l’entaulament hi ha la data en què es va fer la policromia, 1672. L’escena central del retaule és una tela pintada, còpia d’un gravat de Ribera, que representa el martiri del sant. En el revers hi ha escrit el nom de l’autor: “Miquel March me fecit”. L'any 2012, el Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC) ens va obrir les portes per mostrar com la innovació tecnològica i els criteris artístics han fet de la restauració d’obres d’art una disciplina que combina l’humanisme amb el rigor científic. Us ho expliquem.

 

1 Reconeixement de la peça
Retaule de Sant Bartomeu de l’església del monestir de Sant Cugat
Retaule de Sant Bartomeu de l’església del monestir de Sant Cugat CRBMC (Carles Aymerich / Ramon Maroto / Àngela Gallego)

Examen visual del retaule 'in situ' (en una capella lateral de l’església) i inici de la redacció de la fitxa tècnica. Se n’estudien els materials constitutius i les tècniques emprades, se’n prenen mides, se’n fa l’examen estilístic i iconogràfic, es valora el seu estat de conservació i se’n fan les fotografies pertinents.

2 Desmuntatge
Desmuntatge del retaule de Sant Bartomeu de l’església del monestir de Sant Cugat
Desmuntatge del retaule de Sant Bartomeu de l’església del monestir de Sant Cugat CRBMC (Carles Aymerich / Ramon Maroto / Àngela Gallego)

Es fa peça a peça, i de la manera més acurada i segura que sigui possible. La fusta del retaule, molt malmesa en la part inferior per l’atac de tèrmits, i en altres punts també pels fongs, resulta difícil de desmuntar i traslladar.

3 Desinsectació
El retaule de Sant Bartomeu durant el procés de desinsectació
El retaule de Sant Bartomeu durant el procés de desinsectació CRBMC (Carles Aymerich / Ramon Maroto / Àngela Gallego)

Per tal d’eliminar els insectes i altres organismes nocius, es col·loquen les peces en una cambra estanca on s’injecta nitrogen i s’elimina pràcticament tot l’oxigen, i s’hi deixen durant 20 dies. Aquest sistema és completament innocu per a l’obra i molt efectiu, però té l’inconvenient de no ser preventiu. Per tant, un cop restaurada l’obra serà necessari fer un seguiment periòdic perquè no es torni a infectar, i un control de l’entorn on quedarà ubicada.

4 Examen fotogràfic
Reflectografia amb llum infraroja i raigs X (esquerra) i fotografia transil·luminada (dreta)
Reflectografia amb llum infraroja i raigs X (esquerra) i fotografia transil·luminada (dreta) CRBMC (Carles Aymerich / Ramon Maroto / Àngela Gallego)

Totes les peces i els detalls són sotmeses a diverses tècniques per fer una diagnosi acurada del seu estat. Primer es fan les fotografies amb llum difusa (amb il·luminació suau, de l’anvers i revers de totes les peces, per iniciar la documentació de l’obra). Després s’utilitza la fotografia amb llum rasant (per veure les alteracions de la superfície i veure les capes pictòriques en perill de despreniment). A continuació, la fotografia transil·luminada (amb un focus de llum des del darrere) s’empra en les teles per veure’n el gruix de la pintura i les pèrdues, i per observar amb més claredat les clivelles i els estrips. La fotomacrografia (augmentada a l’escala 10:1) serveix per veure la textura de la tela.

La fotomicrografia (càmera fotogràfica aplicada a un microscopi) serveix per a l’observació dels pigments al laboratori. La fotografia amb radiacions ultraviolades s’utilitza per trobar-hi les possibles intervencions anteriors o addicions i repintades posteriors. I la reflectografia amb llum infraroja i raigs X mostra les capes subjacents a la superfície pictòrica (com el cas de dibuixos preliminars, 'penediments' de l’artista i canvis de composició, pintures ocultes, etc.).

En el cas del quadre que presideix aquest retaule, les fotografies transil·luminades han permès observar el que falta a la tela de capa pictòrica o de preparació, ja que permet veure’n la densitat, i les fotografies amb llum rasant han permès veure els estrips de la tela, les marques deixades pel bastidor, les costures...; s’hi han aplicat també fotos amb llum ultraviolada (per veure els retocs posteriors) i reflectografies d’infraroigs i radiografies (que han descartat la presència de pintures subjacents).

5 Anàlisi al laboratori
Anàlisi del retaule de Sant Bartomeu al laboratori
Anàlisi del retaule de Sant Bartomeu al laboratori CRBMC (Carles Aymerich / Ramon Maroto / Àngela Gallego)

Amb l’observació al microscopi s’obté la informació del tall estratigràfic de les diferents capes que conformen l’obra (suport, capes de preparació, capes pictòriques i capes superficials). Al laboratori es determinen també les causes de les alteracions i la composició química d’aquests substrats de cara a proposar el sistema de neteja més adequat a cada cas. En el cas del retaule, l’analítica assenyala que la capa superficial (molt dura i enfosquida) és una capa de resina aplicada en una anterior intervenció, que cal eliminar. 

Les anàlisis fisicoquímiques dels pigments, a més, serveixen per reconèixer la tècnica pictòrica: la tècnica del tremp d’ou i el daurat a l’aigua i l’oli per imitar el color de la pell. En algunes superfícies del daurat, per exemple per representar els brodats dels teixits, és visible la tècnica de l’estofat (es pinta al tremp una superfície prèviament daurada, i amb un burí es raspa la pintura per fer visible el fons d’or). També se’n reconeixen els pigments: predominen el verd, el vermell i el blanc (pigments minerals), i puntualment es troba alguna laca verda i vermella, el blau polit com a tonalitat de fons, i el negre.

6 Tractament del quadre

El quadre aporta informació molt valuosa de l’època d’execució, ja que conserva el bastidor original, els claus que subjecten la tela, les costures i les inscripcions... S’opta per minimitzar la intervenció per tal de respectar al màxim totes aquestes característiques. Es fa un reforç perimetral amb cintes de niló de la tela, actuant en cadascun dels claus que la subjecten al bastidor. Es conserven els claus i bastidor originals, i s’aconsegueix mantenir la tela tensada. Es fa la sutura dels estrips fil a fil, amb empelts de fil nou i de fibres extretes del quadre mateix. Després es procedeix a la fixació de la capa pictòrica en perill de despreniment. En el cas de la tela, s’empra una cola natural; pel que fa a les peces del retaule, s’alternen les coles naturals i sintètiques.

7 Consolidació del suport

Per estabilitzar l’estructura del retaule, s’injecten resines per endurir la fusta atacada pels insectes. Per restituir les parts perdudes del suport, se n’empelten nous segments, fixats amb pasta de fusta. El retaule és de fusta d’àlber, però per als empelts s’empra cedre, que és més resistent als insectes.

8 Neteja amb lupa
Neteja amb lupa del retaule de Sant Bartomeu
Neteja amb lupa del retaule de Sant Bartomeu CRBMC (Carles Aymerich / Ramon Maroto / Àngela Gallego)

La neteja es duu a terme en dos nivells de profunditat. Primer es fa de manera superficial, amb una solució aquosa, per eliminar les capes de pols, brutícia i greix; i després hi ha una segona neteja amb dissolvents gelificats, per eliminar la resina enfosquida. El gel s’utilitza perquè millora el contacte amb la superfície, alhora que evita la penetració dels dissolvents en la capa pictòrica. Per determinar quin serà el millor producte de neteja en cada cas —el més efectiu i alhora el menys nociu tant per a la peça com per al restaurador—, prèviament es duu a terme l’anomenat 'test de Cremonesi', que valora diferents paràmetres en la superfície pictòrica. El test permet trobar la solució de neteja ideal, amb un determinat pH i una determinada concentració dels components actius que no faci malbé la policromia. Quan la peça ha estat netejada completament, es fa un envernissat protector amb una resina de baix pes molecular, que és un producte estable i reversible.

9 Retocs finals
El retaule de Sant Bartomeu rebent els últims retocs al taller de restauració
El retaule de Sant Bartomeu rebent els últims retocs al taller de restauració CRBMC (Carles Aymerich / Ramon Maroto / Àngela Gallego)

Als indrets on hi ha pèrdues de policromia i llacunes, s’hi fan els retocs adients sota el criteri de la mínima intervenció. En el cas de les llacunes, es deixa la fusta com a base. No es recomponen les pèrdues de daurat, sinó que es deixa a la vista la capa preparatòria de to marronós anomenada bol. En les petites superfícies en què s’ha perdut també el bol, s’hi apliquen retocs del seu mateix color, tot seguint el criteri il·lusionista: vist a la distància de l’espectador, creen un efecte harmònic, però de prop, els retocs (realitzats amb la tècnica de l’aquarel·la, ben diferent de l’original i reversible) es poden reconèixer.

10 Muntatge del retaule

Un cop estan totes les peces restaurades, es fotografien una per una, per poder documentar l’abans i el després de la intervenció. Aleshores ja es pot començar el muntatge final: es reparen els encaixos del retaule i es reforcen totes les peces de la base amb estructures que quedaran amagades en la part posterior. Paral·lelament, cal assegurar-se que el lloc on quedarà ubicat està prou sanejat i que s’han solucionat els problemes que afectaven el retaule. Finalment, s’elabora l’informe de conservació-restauració, que recull tota la documentació sobre la peça i els procediments emprats, amb recomanacions per a la conservació de la peça. Caldrà mantenir el retaule en condicions de temperatura i humitat estables, evitar les fonts de calor i d’humitat directes (com ara les espelmes), evitar l’acumulació de pols i sotmetre’l a un seguiment de la presència d’insectes xilòfags.

Subscriu-t'hi

Portada del número 210 del SÀPIENS (setembre 2019)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

Portada del número 210 del SÀPIENS (setembre 2019)

El 1714 des de Versalles i Madrid

Publiquem la correspondència inèdita entre Lluís XIV i Felip V

1 any de SÀPIENS  i de REGAL l'Atles català de Cresques 24,90 €

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família.
Ja som més de 22.000

En donar-te d'alta acceptes la política de privacitat

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto