Història contemporània

Glossari bàsic de la Revolució Russa

Recollim sis conceptes clau per entendre una revolta que va canviar el curs de la història

26 de febrer de 2019
1 Bolxevic
Lenin i altres líders bolxevics a la plaça Roja de Moscú l'any 1919
Lenin i altres líders bolxevics a la plaça Roja de Moscú l'any 1919 Wikimedia Commons

Literalment vol dir ‘majoritari’ i es refereix al grup que, en el segon congrés del Partit Obrer Socialdemòcrata Rus (POSDR), celebrat a l’exili el 1903 entre Brussel·les i Londres, van votar a favor de les tesis de Lenin. Les més rellevants eren l’establiment de la dictadura del proletariat a través d’un partit únic, l’aliança d’obrers i llauradors, la liquidació dels latifundis o el reconeixement del dret d’autodeterminació de les nacions oprimides per Rússia. 

2 Menxevic
L. Martov, assegut a la dreta, va formar part de la Lliga de Lluita per a l'Emancipació de la Classe Obrera
L. Martov, assegut a la dreta, va formar part de la Lliga de Lluita per a l'Emancipació de la Classe Obrera Wikimedia Commons

Literalment, ‘minoritari’, que van ser els membres dels POSDR que, el 1903, van oposar-se a les propostes més radicals de Lenin. El seu líder, L. Martov, preferia una liquidació progressiva del tsarisme i una revolució burgesa que comportés l’establiment d’una democràcia representativa, i mantenir l’estructura de producció capitalista.

3 Esserista
Propaganda del Partit Social-Revolucionari
Propaganda del Partit Social-Revolucionari Wikimedia Commons

Membre del Partit Social-Revolucionari, fundat el 1901. El seu primer líder va ser Víktor Txernov, que propugnava la “socialització de la terra” i no la “nacionalització” (com proposava el POSDR). Així, va trobar molts adeptes entre els camperols, i pocs en les ciutats industrials, ja que s’oposava a la nacionalització dels mitjans de producció. Es distingien d’altres grups socialistes perquè defensaven la descentralització administrativa i la conversió de l’Imperi en una federació.

4 Marxista
Retrat de Karl Marx
Retrat de Karl Marx

Seguidor dels postulats de Karl Marx (1818-1883), economista i filòsof alemany, autor d’'El manifest comunista' (1848) i 'El capital' (1867), entre altres obres. En essència, formulava la “lluita de classes” com a motor de la història i feia una crítica de l’economia capitalista. Les seves idees, reinterpretades i refetes mil cops, eren la base de la majoria de partits socialistes i comunistes creats durant la segona meitat del segle XIX, inclosos els russos.

5 Marxista leninista
Vladimir Lenin i Josif Stalin, l'any 1919
Vladimir Lenin i Josif Stalin, l'any 1919 Wikimedia Commons

És un terme inventat per Stalin, que pretenia esvair qualsevol dubte sobre la continuïtat de les idees de Marx i Lenin. De fet, es tractava de reafirmar que el segon havia ampliat i millorat les tesis del primer. El cert, però, és que Marx entenia la dictadura del proletariat com una forma democràtica, no pas com la imposició d’un partit únic.

6 Soviets
'Diumenge sagnant a Iaroslavl', pintura de A. I. Malygin del 1929
'Diumenge sagnant a Iaroslavl', pintura de A. I. Malygin del 1929 Wikimedia Commons

Literalment vol dir ‘consell’, però el seu significat inclou molts més matisos. Per entendre-ho cal retrocedir a les acaballes del segle XIX, quan els obrers russos es van mobilitzar per reclamar millores en les condicions laborals. No van aconseguir gran cosa, però els comitès de treballadors que organitzaven les vagues van ser una primera experiència en un país on no hi havia sindicats potents.

Un nou model organitzatiu
El pas següent en la creació dels soviets es va produir a principis del segle XX, quan el govern va assajar la creació d’un marc legal on els obrers fessin sentir la seva veu a través de representants escollits per ells mateixos. Va ser una proposta fallida per la poca predisposició real d’autoritats i patronal, però va deixar pòsit. Paral·lelament, els postulats de Marx arribaven a Rússia i els intel·lectuals de seguida es van fixar en aquells consells formats per proletaris com a eina per fer triomfar el marxisme.

El punt de no retorn es va viure el 1905, arran del Diumenge Sagnant (9 de gener), quan l’exèrcit va reprimir sense contemplacions una manifestació pacífica. La massacre va radicalitzar les postures i va impedir que prosperessin iniciatives com la del senador Shidlovski, que va impulsar una comissió amb representants dels obrers de Petrograd per conèixer les seves necessitats. Només va durar un mes, però aquells delegats acabarien fundant el soviet de la capital. Tot i això, sempre s’ha considerat que el primer soviet es va constituir al sector tèxtil de Moscou. Un consell que va créixer ràpidament fins a esdevenir l’òrgan representatiu de tota la ciutat. 

El 1905 el tsar els va acabar prohibint, però van reaparèixer durant la Revolució de Febrer del 1917, quan van crear-se soviets arreu, també al camp i a l’exèrcit. Després de la Revolució d’Octubre, una vegada derrocat el govern, els bolxevics van donar el poder a aquests consells perquè els consideraven l’autèntica representació del poble. Precisament per això, van batejar el nou país com a Unió Soviètica. 

Subscriu-t'hi

Portada del número 204 del SÀPIENS (març 2019)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família.
Ja som més de 22.000

En donar-te d'alta acceptes la política de privacitat

Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Més informació Accepto