Guerra civil i franquisme

Antoni Benaiges, el mestre català afusellat a Burgos

Recordem la història del mestre de Mont-roig del Camp que va ensenyar a Bañuelos, un poble de 200 habitants. La seva manera d'ensenyar no va agradar als revoltats franquistes, que el van torturar, afusellar i enterrar en una fossa comuna

Sònia Casas (text) / Queralt Solé (assessorament)
28 d'agost de 2019
1 L'arribada d'Antoni Benaiges a Burgos
Antoni Benaiges amb els seus alumnes de l’escola de Bañuelos de Bureba els primers mesos del 1936, retratats per un fotògraf ambulant
Antoni Benaiges amb els seus alumnes de l’escola de Bañuelos de Bureba els primers mesos del 1936, retratats per un fotògraf ambulant

Antoni Benaiges va néixer a Mont-roig del Camp el 1903 i es va formar a l’Escola Normal de Barcelona el 1929. El 1934, essent interí en una escola de Vilanova i la Geltrú, li van comunicar que li havien adjudicat la plaça de mestre titular de l’escola de Bañuelos (Burgos). Benaiges va somriure. Aquell entorn rural i aïllat era el context perfecte per aplicar les noves tècniques educatives que es desenvolupaven arreu d’Europa i que l’escola republicana promovia. Però només arribar a Bañuelos, a l’inici del curs escolar 34-35, Benaiges es va adonar que la tasca no estaria exempta de reptes. En aquell poble, amb unes condicions de vida duríssimes i un elevat grau d’analfabetisme, moltes famílies anteposaven les tasques domèstiques i agrícoles a l’escola, i Benaiges es trobava que als nens no se’ls permetia assistir regularment a les classes.

2 Els recels sobre els seus mètodes pedagògics
A l'esquerra, portada del primer número de 'Gestos', un dels quaderns fets pels alumnes de Benaiges el 1935. A la dreta, pàgina interior d'un dels quaderns
A l'esquerra, portada del primer número de 'Gestos', un dels quaderns fets pels alumnes de Benaiges el 1935. A la dreta, pàgina interior d'un dels quaderns

Al poble de seguida van córrer de boca en boca els estranys mètodes pedagògics d’aquell mestre que més que un home els devia semblar un marcià. “No les hace estudiar nada de memoria, los hace pensar y dar su opinión”, deia un. “Mi hija dice que ya no les hace estudiar religión”, afegia el segon. “¿Sabéis que les pone música con un gramófono y los hace bailar?”, deia un tercer, escandalitzat. “Pues a mi me han dicho que ha comprado una imprenta y está editando libros con las reflexiones de los niños”, revelava un quart.

Benaiges aplicava a l’escola el mètode Freinet, una tècnica educativa originària de França que ell havia après de la mà de Patricio Redondo, un dels primers mestres que va implantar aquesta tècnica a Catalunya. Es tractava d’un sistema que tenia com a principi bàsic que el nen aprengués a partir dels seus propis interessos. I l’eina cabdal per aplicar aquesta filosofia era la impremta, una impremta que en el cas de l’escola de Bañuelos la va pagar de la seva butxaca el mateix mestre, ja que Benaiges no va comptar amb el suport de ningú. Durant els dos cursos que Benaiges va ser mestre a Bañuelos, la seva impremta va publicar 13 quaderns. Alguns títols eren 'El mar', 'El retratista', 'Sueños', 'Recreo', 'Gestos' o 'Folklore burgalés', i tots van ser editats per Benaiges i els seus alumnes de la petita escola rural de Bañuelos entre el 1934 i el 1936.

3 L''Alzamiento' nacional i l'inici de la repressió
L'escola de Bañuelos on Benaiges va ensenyar, en una imatge del 2010
L'escola de Bañuelos on Benaiges va ensenyar, en una imatge del 2010 Sergi Bernal

La repressió contra tots aquells considerats “contrarios al Movimiento” va ser especialment ferotge a la regió de Burgos. Aquí l’Alzamiento va triomfar-hi amb rapidesa, fins i tot es va avançar set hores respecte a les altres unitats militars revoltades a la Península la matinada del 19 de juliol del 1936. Segons els plans del general Emilio Mola, Burgos seria la capital provisional de l’Estat fins a la caiguda de Madrid. Així, la ciutat va concentrar durant uns quants mesos tots els poders polítics i militars franquistes i va ser el lloc on es van elaborar les primeres lleis del nou estat i es van articular els sistemes repressius del nou règim.

Malgrat la poca resistència que van trobar els colpistes a la ciutat i a la majoria de les poblacions del seu voltant, els sollevats van practicar des del mateix 19 de juliol una repressió dantesca. Aquell mateix dia van començar les detencions, els empresonaments i les execucions a l’empara dels 'bandos militares' que donaven base jurídica a aquestes accions.

4 La detenció de Benaiges, les tortures i l'afusellament
Antoni Benaiges quan era estudiant
Antoni Benaiges quan era estudiant

Aquell 19 de juliol, a Benaiges se l’esperava a Burgos per impartir una conferència, però mai no va arribar-hi. És possiblement per això que el mestre encara no havia tornat a Catalunya, tot i que el curs ja s’havia acabat. El mestre català, juntament amb d'altres persones, va ser detingut el mateix 19 de juliol a Briviesca, un poble situat entre Bañuelos i Burgos. Els van tenir uns dies tancats. A Benaiges el van torturar brutalment. Li van arrencar les dents i el van passejar mig despullat a bord d’un descapotable pels carrerons de Briviesca per humiliar-lo públicament. Després se’l van endur a La Pedraja amb molts d’altres i els van afusellar per considerar-los enemics del nou règim. Els van llançar en un forat i el van tapar amb terra. 

Els Benaiges no van tenir notícies de l’Antoni a l’estiu, ni tampoc a l’inici de la tardor del 1936, fins que al mes de novembre algú els va fer arribar un retall de diari amb una esquela que confirmava els mals auguris de la família. En paral·lel, en el Butlletí del Comitè de Defensa Local de Vilanova i la Geltrú es va publicar una carta enviada des de Bañuelos per un amic del mestre que confirmava el seu afusellament.

El juny del 1937, a 'L’éducateur prolétarien', una revista mensual editada per Célestin Freinet, l'impulsor del moviment pedagògic que porta el seu nom, es va publicar un article que denunciava l’assassinat de Benaiges i en donava detalls, com que el mestre havia estat afusellat el 25 de juliol del 1936 i que se l’havia enterrat en algun lloc dels Montes de Oca.

5 Agost de 2010: el descobriment de la història del mestre Benaiges
La fossa comuna Montes de La Pedraja, a Burgos
La fossa comuna Montes de La Pedraja, a Burgos Sergi Bernal

El 28 d’agost del 2010, Antonio García, un veí de la zona propera a la fossa comuna Montes de La Pedraja (Burgos), es va aproximar al lloc on l’equip de la Sociedad de Ciencias Aranzadi dirigit pel forense basc Francisco Etxeberria estava fent les exhumacions. García els va comentar que creia que entre els afusellats llançats en aquella tomba era molt probable que hi hagués Antoni Benaiges, un mestre català amb una història corprenedora. A partir d'aquí, el treball conjunt del periodista Francesc Escribano, del fotògraf Sergi Bernal, de la historiadora Queralt Solé i de l’antropòleg Francisco Ferrándiz va permetre recuperar la història d’aquest mestre català de la República que va ser afusellat a Burgos a l’inici de la Guerra Civil.

6 Alguns dels quaderns d'Antoni Benaiges, a pantalla completa
 

Subscriu-t'hi

Portada del número 210 del SÀPIENS (setembre 2019)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

Portada del número 210 del SÀPIENS (setembre 2019)

El 1714 des de Versalles i Madrid

Publiquem la correspondència inèdita entre Lluís XIV i Felip V

1 any de SÀPIENS  i de REGAL l'Atles català de Cresques 24,90 €

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família.
Ja som més de 22.000

En donar-te d'alta acceptes la política de privacitat

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto