L’any 1937, el periodista anglès John Langdon-Davies va endegar un projecte solidari internacional per salvar centenars de nens víctimes de la Guerra Civil Espanyola gràcies a la col·laboració de ciutadans britànics i nord-americans, que apadrinaren infants catalans i espanyols en una acció sense precedents. 

La creació del pla d’apadrinament a Londres va néixer quan el drama de la guerra s’accentuava més que mai. El 26 d’abril de 1937 l’aviació alemanya bombardejava Gernika, fet que va provocar la mort de més d’un centenar de persones, entre les quals hi havia molts infants. És aleshores quan es va gestionar el trasllat urgent de nens bascos i d’altres zones del nord de la Península cap a Catalunya. La història dels fillols de la guerra va agafar cos i es va materialitzar el març del 1937 quan el National Joint Committee for Spanish Relief, un organisme creat a Londres per ajudar els damnificats de la guerra espanyola, va acceptar la creació d’un subcomitè que va rebre el nom de Foster Parents Scheme for Children in Spain (Programa de Pares Adoptius per a Nens d’Espanya), conegut com Plan.

Els nens de Puigcerdà
A la primeria de maig en John Langdon-Davies era a l’estació de tren de Puigcerdà per supervisar l’arribada dels primers infants. Els nens es van instal·lar a Puigcerdà, on l’ànima era l’Esme Odgers, que feia tots els papers possibles a Torre Anglaterra, com es va rebatejar la colònia que acollia els nens apadrinats. L’hivern del 37 van arribar més nens evacuats d’arreu de la Península. En habitacions on fins feia unes setmanes dormien deu infants, ara ho havien de fer el doble. Hi havia 236 nens a Puigcerdà per només 200 dos padrins. Insuficient. Calia més determinació i tant en John com l’Eric, a Londres, van demanar més col·laboració als seus compatriotes a fi que la cadena solidària no tingués aturador.

La crida va fer efecte amb la inscripció de nous padrins com l’alcalde de Cumberland, Wilfrid Roberts; la parlamentària Eleanor Rathbone, el vescomte Cecil de Chelwood, el doctor Grenfell i el capità de l’exèrcit britànic J. R. J. Macnamara.

Padrins VIP
Entre els padrins dels nens de la Guerra Civil, hi trobem personalitats de diversos àmbits de la cultura i la societat britànica i nord-americana. 

Padrins anglesos: des de Benjamin Britten fins a Cecil de Chelwood
A Anglaterra en foren padrins el compositor Benjamin Britten, el financer Richard Ellis, els poetes Francis Meynell i Stephen Spender, l'escriptor Victor S. Pritchett, l'alcalde de Cumberland Wilfrid Roberts, la parlamentària Eleanor Rathbone, el vescomte Cecil de Chelwood (un dels arquitectes de la Societat de Nacions), el doctor Grenfell o el capità de l'exèrcit britànic J.R.J Macnamara.

Padrins nord-americans: actors de Hollywood, poetes o polítics
Als Estats Units la llista és immensa. A més d’actors i actrius de Hollywood com Ingrid Bergman, Frank Sinatra, Groucho Marx, Peter Ustinov, Raymon Burr, Harry Belafonte, Gary Cooper, hi trobem el poeta Stephen Vincent Benét; Carleton Beals, periodista i escriptor; el financer William R. Bennett; Algernon D. Black, líder de la influent Society for Ethical Culture; l’escriptora Eleanor Carroll Chilton; el president de l’American Civil Liberties Union, John Haynes Holmes; la novel·lista Josephine Johnson; el comentarista de ràdio H. V. Kaltenborn; l’editor Manuel Komroff; el poeta i escriptor Archibald Macleish; el periodista Ernest L. Meyer; l’escriptor Robert Nathan; la poeta i assagista Kathleen Norris; la dramaturga, humorista i crítica teatral Dorothy Parker; l’escriptor Luis Quintanilla; James i Eleanor Roosevelt, fill i esposa del president dels EUA; l’educadora i activista Vida D. Scudder; la popular activista sordcega Hellen Keller; el novel·lista Booth Tarkington; l’editor Louis Untermeyer; el premi Nobel de química Harold C. Urey; el poeta John Hall Wheelock; l’escriptor Percival Wilde; el dramaturg Thornton Wilder o el rabí i activista polític Stephen S. Wise.

Cecil de Chelwood