Subscriu-t'hi
Guerra civil i franquisme

Els espies catalans de Franco

Durant la Guerra Civil, Franco va tenir orelles i ulls per tota la costa mediterrània francesa i per la frontera pirinenca. Alguns d'aquests espies eren influents catalans que van ajudar el general colpista a guanyar la contesa. Us expliquem qui eren

Sílvia Marimon (text) / Jordi Guixé (assessorament)

"Marsella és un niu d’espies feixistes.” “Franco té un centre d’espionatge a la ciutat.” El 4 d’agost de 1937 els francesos van llegir aquests titulars a les edicions de L’Humanité i Ce Soir. Ja feia un any que havia esclatat la Guerra Civil Espanyola, i l’activitat a França dels espies d’un bàndol i de l’altre era frenètica. Al país veí hi va haver un entramat d’espies franquistes que vigilava de prop l’enemic republicà i obtenia una informació clau per assenyalar els objectius que s’havien de bombardejar. Els agents de Franco escoltaven les converses telefòniques dels responsables polítics i militars republicans, i els interceptaven els telegrames. Obtenien informació força precisa sobre la localització d’efectius, hangars, dipòsits d’armes i artilleria.

L’entramat d’espies tenia oficines a Marsella, però també a París, on hi havia una oficina dirigida pel qui havia estat ambaixador espanyol a França fins al 1931, José Quiñones de León; a Biarritz i a Sant Joan Lohitzune. A aquestes dues ciutats els franquistes hi tenien dues seus importants: la vila de la Grand Frégate de Biarritz, refugi de monàrquics i catalans, entre ells molts homes de la Lliga Regionalista, que va ser un dels centres més actius i efectius de l’espionatge franquista. Al capdavant hi havia Francisco Moreno Zulueta, comte de los Andes, amb una àmplia experiència com a espia adquirida al servei del contraespionatge alemany durant la Primera Guerra Mundial. Des d’aquesta vila, de la rue de Vagnes, es gestionava tota la xarxa d’espies distribuïda pels Pirineus i la costa mediterrània. A la vila de Nacho Enea, a l’avenue Larreguy de Sant Joan Lohitzune, hi havia la residència d’Antonio Angulo, el marquès de Caviedes, i era lloc de pas de molts agents que fluctuaven entre França i el bàndol nacional.

Entre aquests espies hi havia influents catalans que van ajudar Franco a guanyar la Guerra Civil Espanyola, com es va comprovar en uns informes localitzats el 2007 per l'historiador Jordi Guixé al fons del Ministeri de l’Interior, dins dels Arxius Nacionals Francesos de Fontainebleau. Les investigacions de Guixé a França i al Fons del Servei d’Informació Militar franquista (SIM) d’Alcalá de Henares van permetre reconstruir per a SÀPIENS la nodrida xarxa d’espies que van ajudar Franco a conquerir el poder.

Subscriu-t'hi

Portada SÀPIENS 225 (desembre 2020)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Portada SÀPIENS 225 (desembre 2020)

Elionor d'Aquitània, la reina més poderosa

Fem un recorregut per la biografia d'una dona que va tenir una vida de novel·la

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto