Memoràndum del 9 de novembre del 1953 sobre el pas d'un alt càrrec de Madrid, que revela l'atenció del Govern nord-americà sobre la cursa atòmica espanyola.

El memoràndum va ser desclassificat dels Arxius Nacionals de Washington.

Informe del 1961 de la intel·ligència Naval Nord-americana sobre les lliçons d'armament atòmic a l'Escola Naval espanyola.

Segons l'informe, "els militars espanyols coneixen bé la teoria sobre aquestes armes", "tenen grans dipòsits d'urani localitzats" i " el nombre de tècnics amb entrenament nuclear ha passat de dos-cents a set-cents".

Carta de la Comissió de l'Energia Atòmica a les autoritats espanyoles per coordinar la investigació sobre els efectes de l'accident de Palomares, en què un B-52 de les forces aèries dels Estats Units, procedent de la base Seymour Jonson, a Carolina del Nord, en la bodea del qual s'allotjaven quatre bombes termonuclears, col·lisionà amb un avió KC135 procedent de la base americana de Morón de la Frontera mentre duia a terme una maniobra de proveïment de combustible en ple vol. Els quatre membres de la tripulació del KC135 van morir a l'acte, mentre que quatre dels set tripulants del B-52 van poder salvar-se, saltant en paracaigudes.

Quant a l'armament que transportaven els avions, dues de les bombes van topar directament contra el terra, van esclatar i van alliberar el seu contingut radioactiu, creant un núvol que es va escampar per la força del vent sobre unes 226 hectàrees de terreny.

El Govern de Franco, sota pressió i amb grans quantitats de diners oferts pel Govern nord-americà, va silenciar els efectes negatius de l'accident. Ningú podia saber que els informes mèdics apuntaven que gairebé el 30% de la població de Palomares presentava traces de plutoni radioactiu en el seu organisme.

José María Otero, President de la Junta de Energía Nuclear, accepta la proposta del Dr. Hall per coordinar la investigació sobre els efectes de l'accident de Palomares.