Actualitat i fets històrics per reviure la història
Cerca...[DOCUMENTS] L'expedient policial de Lluís Companys
Us mostrem l'expedient policial de Companys arxivat a França, l'informe sobre el consell de guerra i l'afusellament del president
L'octubre de 2010, SÀPIENS va publicar al número 96 de la revista els documents de l'expedient policial de Lluís Companys, que va consultar l'historiador Josep Maria Figueres. L'expedient era a la ciutat francesa de Fontainebleau, on el ministeri de cultura i de comunicació francès hi va instal·lar uns arxius on hi ha els dossiers policials dels exiliats republicans: des de Josep Tarradellas fins a Joan Camorera, passant per Antoni Rovira i Virgili i, òbviament, per Companys.
Un dossier format per uns 50 documents
L'expedient policial de Companys està format per uns 50 documents. El primer, del 1927, és una petició d'informació del comissari en cap de Barcelona al seu homòleg francès que no té cap relació amb el polític del Tarròs. Força més interès tenen les dades sobre el Casal Català de Perpinyà, vist per França com un "focus de republicanisme". Més o menys com el Casal Català de París, perseguit igualment pel franquisme i que, segons la documentació, també era molt mal vist per les autoritats gal·les. Tot plegat va aportar noves dades sobre la vigilància a què fou sotmès Companys durant l'any i mig que va passar a França com a president de la Generalitat a l'exili.
Dins de l'expedient també apareixen els moviments del franquisme venjatiu, com la referència del BOE que exclou Companys de la nacionalitat espanyola i el condemna a l'exili perpetu amb confiscació de tots els seus béns. De tot l'expedient, un dels textos més emotius és la nota del 4 de març del 1939, que conclou: "Il aurait déclaré qu'il était encore juridicament Président de la Géneralité de Catalogne, et qu'il le restaerait moralement jusqu'a ce que les évènements en aient décidé autrement car il envisagerait comme prochaine la chute de l'Espagne gouvernamentale" (Ha declarat que encara era jurídicament president de la Generalitat de Catalunya, i que ho continuaria sent moralment fins que els esdeveniments ho haguessin decidit altrament, ja que entreveia com a pròxima la caiguda de l'Espanya governamental).
Al servei d'una idea
Companys sempre va complir la legalitat francesa. No va desenvolupar cap acció política a la terra d'asil, tot i que, lògicament, no va renunciar al càrrec de president de la Generalitat. A l'exili va mantenir el sentit i l'orgull del càrrec, tot i no disposar ni de recursos ni de marge de maniobra. Representà la Generalitat com a president amb dignitat. La renúncia dels aliats guanyadors de la Guerra Mundial, amb el suport al franquisme per la guerra freda, condemnà al silenci la institució catalana. En aquest marc, Companys es posà al servei de Catalunya, vençuda però no anul·lada, i aquests documents palesen que, en realitat, posà la vida al servei d'una idea.
Primera pàgina de l'expedient policial de Lluís Companys arxivat a França. Cada vegada que Companys va passar la frontera es va transmetre tota la informació sobre els seus moviments a la policia de París. Així, hi ha les dades del viatge frustrat que el president havia de fer a París el 6 d'abril del 1934, o també del frustrat trasllat de Companys a París el 1936, per participar en un míting. El míting havia estat anunciat, però no se li autoritza el pas de la frontera i ha de recular i fer nit a Girona. La premsa humorística parla del "miravitllós" viatge de Companys, perquè l'organitzador havia estat precisament Jaume Miravitlles, el comissari de propaganda de la Generalitat durant la Guerra Civil.
La documentació també recull informació del viatge de la seva dona, Carme Ballester, el novembre de 1936, o de l'arribada, procedent de Suïssa i amb destinació a Bèlgica, del Lluïset, el fill malalt del president.
Aquesta darrera documentació té un valor polític important, ja que es retrata el president com un home "très surveillé par la FAI et prissionier des éléments anarchistes" (molt vigilat per la FAI i presoner dels elements anarquistes).
Segona pàgina de l'expedient policial de Lluís Companys arxivat a França. Tot plegat ens aporta noves dades de la vigilància a què fou sotmès Companys durant l'any i mig que va passar a França com a president de la Generalitat a l'exili.
Entre els documents de l'expedient hi ha una informació de la premsa francesa sobre un atemptat fallit contra el president l'agost del 1937 a Barcelona, un fet que, per causa de la censura, no va aparèixer en cap diari català ni espanyol del moment. ‘Le Jour' de l'11 d'agost del 1937 informa que, si bé un agent de seguretat va ser ferit, Companys només va patir "une simple éraflure au bras" (una simpe pelada al braç).
Notícia publicada el 13 de novembre de 1937 anunciant l'arribada de Lluís Companys a París.
Primera pàgina de l'informe sobre el consell de guerra i l'afusellament de Lluís Companys amb data del 15 d'octubre de 1940.
Segona pàgina de l'informe sobre el consell de guerra i l'afusellament de Lluís Companys amb data del 15 d'octubre de 1940
Tercera pàgina de l'informe sobre el consell de guerra i l'afusellament de Lluís Companys amb data del 15 d'octubre de 1940
Quarta pàgina de l'informe sobre el consell de guerra i l'afusellament de Lluís Companys amb data del 15 d'octubre de 1940. Explica les intervencions del fiscal i de l'advocat defensor durant el consell.
Cinquena pàgina de l'informe sobre el consell de guerra i l'afusellament de Lluís Companys amb data del 15 d'octubre de 1940. Relata l'última nit del president.
Sisena i última pàgina de l'informe sobre el consell de guerra i l'afusellament de Lluís Companys amb data del 15 d'octubre de 1940.
Comentaris