Aquest document tracta de l'entrevista de Hitler i Franco al vagó 'Erika' del tren del Führer. És un memoràndum diplomàtic que va redactar un alt funcionari alemany, possiblement Paul Schmidt, agregat del ministeri d'afers exteriors nazi.

Segons l'informe, Hitler explica a Franco que "si sortia bé l'operació consistent a dur a terme un gran front contra Anglaterra, llavors la lluita per tots els implicats es podria alleugerir i ràpidament es podria acabar. Per establir aquest front, els desigs espanyols i les esperances franceses eren traves en el camí". Amb aquest evident desacord per les aspiracions de Franco, Joachim von Ribbentrop, ministre d'afers exteriors d'Alemanya, i el ministre franquista Serrano Suñer es van reunir en privat per intentar aclarir alguns aspectes.

Consulteu el document en PDF i a pantalla completa

El segon document reflecteix la trobada entre Ribbentrop i Serrano Suñer a un altre vagó del tren alemany. Ribbentrop admet a Suñer que "seria molt difícil, en el moment present, circumscriure exactament els territoris que serien assignats fos com fos a Espanya". El ministre espanyol, veient que no hi havia res de concret, va demanar que l'acord que finalment firmarien no fos escabellat: "Serrano Suñer es va acomiadar mentre expressava el seu propòsit de posar al corrent el 'Caudillo' amb exactitud, des d'aquell moment, de la presa de posició alemanya. Amb anterioritat, ell havia respost al desig del ministre d'afers exteriors del Reich, després de manifestar que Espanya tenia, amb seguretat, un interès més gran que Alemanya en aquella discreció".

Consulteu el document en PDF i a pantalla completa

El tercer document original d'aquells fets és un telegrama que Ribbentrop va adreçar a l'ambaixador alemany a Madrid. Data del 6 de novembre i anunciava l'arribada del protocol secret d'Hendaia de tres còpies, després que el comte Ciano hi hagués efectuat alguna modificació.

Ribbentrop va ordenar al diplomàtic que les fes arribar a Suñer i que, un cop signades, en retornessin dues còpies a Berlín: "Li demano que les lliuri al senyor Serrano Suñer, per tal que en signi el protocol. Per tal que la celebració de l'acta pugui ser mantinguda en gran secret i els documents no corrin a través de les oficines, li demano que s'ocupi de l'assumpte, anant a veure Serrano Suñer i demanant-li les còpies immediatament, si és possible, encara en presència meva. Llavors, li prego que torni a enviar les còpies concretes per a Alemanya i Itàlia a Berlín amb el mateix missatger, mentre que les actes concretes per a Espanya es quedin a les mans del senyor Serrano Suñer. Diguin-li que properament rebrà notícies addicionals de qüestions relatives al seguiment posterior del protocol acordat, que jo espero que s'apliquin".

Consulteu el document en PDF i a pantalla completa

L'Administració espanyola mai no va estar interessada a desvelar la implicació del règim amb el nazisme. Per això, es va procedir a la destrucció de tota la documentació espanyola sobre aquest afer, però una casualitat va permetre la conservació dels documents. El 1943, a causa dels bombardejos aeris sobre Berlín, bona part dels fons documentals van ser traslladats als afores de Berlín, i Von Ribbentrop va ordenar que es fessin còpies en microfilm de la documentació més important del seu ministeri.

A la primeria del 1945, quan l'exèrcit soviètic ja es trobava dins del sòl alemany, el material d'arxiu va ser reagrupat i concentrat a Turíngia, però davant la incapacitat d'aconseguir transport per traslladar tota aquella documentació, bona part dels fons d'arxiu van ser destruïts. Més endavant, el 10 d'abril, quan l'Exèrcit Roig ja era a les portes de Berlín, es va ordenar telefònicament la destrucció de tota la documentació sobre els anys del règim nazi, però l'arribada de les tropes americanes va interrompre el procés de destrucció.

Dins d'una capsa de galetes
En aquell moment, la part més important del material d'Hendaia ja només era cendra. Semblava que s'havia perdut per sempre més qualsevol tipus de documentació alemanya sobre les relacions entre Hitler i Franco, però, per sort, el diplomàtic alemany Carl von Loesch, encarregat de la custòdia del material més restringit, no va acatar l'ordre en la seva totalitat: va fer cremar tot el material en paper, però va amagar la documentació microfilmada, en total unes vint pel·lícules amb prop de deu mil imatges, amb la intenció de retornar aquesta documentació al futur govern alemany.

Per amagar-ho, Von Loesch va col·locar el material en una capsa metàl·lica de galetes que va embolcallar amb draps molls d'oli per aconseguir evitar una ràpida degradació del seu contingut. Després, la va enterrar al parc del palau de Schönberg, on ell estava evacuat. Als pocs dies, però, el diplomàtic alemany va confessar els fets a un oficial britànic a càrrec d'un equip d'investigació que cercava documentació sobre el Tercer Reich.

Un temps després, alemanys i nord-americans van fer una edició d'aquests documents, que va servir als historiadors per conèixer de primera mà tots els secrets de la reunió d'Hendaia. El que SÀPIENS va publicar el febrer de 2008 és una reproducció dels documents originals d'aquella trobada, mai publicats fins aleshores.

Sense l'existència d'aquest material i de la còpia del protocol secret signat pel comte Ciano, Serrano Suñer i von Ribbentrop, el mite franquista de la reunió d'Hendaia no hauria pogut ser mai combatut amb la força necessària que proporciona l'evidència documental.