Guerra civil i franquisme

Lluís Companys, somnis i malsons d'un president

L'adveniment de la República i l'estira-i-arronsa amb Madrid

21 de setembre de 2010
1 Lluís Companys, somnis i malsons d'un president
La multitud a la plaça de Sant Jaume després de la proclamació de la República
La multitud a la plaça de Sant Jaume després de la proclamació de la República

El número 96 (octubre, 2010) de SÀPIENS està consagrat a la figura del president Lluís Companys. Un dels reportatges d'aquest dossier especial, 'Somnis i malsons d'un president', parla del paper del dirigent català després de l'adveniment de la República.

Després de proclamar la República, el 14 d'abril del 1931, Lluís Companys va ser nomenat governador civil de Barcelona, la ciutat més problemàtica de l'Estat pel que feia a reivindicacions obreristes.

Un mes i mig després, Companys va renunciar al càrrec per presentar-se a les eleccions de diputats a les Corts espanyoles. Com a diputat a Madrid, Companys va destacar per la defensa abrandada en qüestions obreres, rabassaires i contra la presència del catolicisme a l'ensenyament. Però el plat fort a les Corts va ser la difícil negociació per aprovar l'Estatut de Núria. Companys va ser criticat per acceptar massa rebaixes, ja que els 52 articles originals van quedar reduïts a 18.

Amb les eleccions al primer Parlament de Catalunya, el 20 novembre del 1932, Companys fou nomenat president del Parlament. El càrrec, però, només li va durar mig any, ja que va substituir Jaume Carner, malalt, com a ministre de Marina. La designació formava part del pacte no escrit de tenir, almenys, un ministre català al govern espanyol.
Amb la mort de Francesc Macià la nit de Nadal del 1931, el destí de Companys va tornar a donar un tomb. El darrer dia de l'any, Companys era elegit pels diputats d'ERC nou president de la Generalitat.

La intenció del govern conservador de Lerroux de reformar els avenços progressistes aconseguits durant el bienni 1931-33 va tensar la corda entre el govern espanyol i el català. El 6 d'octubre del 1934 les opinions dispars en el si de l'executiu de Companys sobre quina posició adoptar davant la vaga general iniciada el dia 5, van empènyer Companys a proclamar l'Estat Català. Era el 6 d'octubre del 1934, i la matinada següent, Companys era detingut acusat per la premsa espanyola d'un intent separatista.

La victòria electoral de les forces d'esquerra el 16 de febrer del 1936 va permetre l'indult de Companys, empresonat a Cadis. El seu pas per la presó i els fets del 6 d'octubre van dotar Companys de l'aura heroica que l'acompanyaria per sempre.

2 L'acció de govern de Lluís Companys
Retrat del president Companys
Retrat del president Companys

Quan, a la primeria del 1934, Lluís Companys va ser elegit president de la Generalitat, va constituir un govern d'àmplia base nacionalista i d'esquerres. Des de la posició majoritària d'ERC –amb presència del sector d'Estat Català–, hi havia també Acció Catalana, Unió Socialista i el Partit Nacionalista Republicà d'Esquerra, que feia poc que s'havia escindit del partit de Macià i Companys. Els primers objectius del seu primer govern foren assolir una suficiència financera pels serveis traspassats per l'Estat i enfortir la política d'ordre públic. Per impulsar la concòrdia social volia crear una direcció general d'Obres Públiques per generar ocupació amb l'acció de l'administració. El govern volia impulsar la llei de contractes de conreu, la de cooperació i la de referèndums i electoral.

L'ordre públic, una prioritat
L'ordre públic va ser una prioritat bàsica per a Companys, que va fer un conjunt de nomenaments de caps i oficials de provada catalanitat i lleialtat republicana que s'acompanyà de la convocatòria de prop de 2.000 places per a policies de la Generalitat. La nova estructura policial al servei de la ciutadania catalana va quedar fixada en la llei de la Comissaria General d'Ordre Públic com a òrgan gestor de la seguretat pública al nostre país. Josep Dencàs i Miquel Badia foren peces cabdals d'aquesta reorientació a mig camí de la defensa de l'autonomia contra les seves amenaces i la creació d'una força armada insurreccional.

El poder de la cultura
El conseller Ventura Gassol mantenia la responsabilitat en l'acció per la cultura. A mesura que, en aquests i altres camps, es feien transferències de competències de l'Estat a la Generalitat de Catalunya, s'adequaven les lleis i els organismes que les havien de fer funcionar. Per això s'aprovaven la Llei de Serveis de Biblioteques, Arxius i Museus; la de Conservació del Patrimoni; la de l'Institut d'Acció Social, Universitari i Escolar, i la del Consell de Cultura. També s'establia el primer organisme per difondre el coneixement del català, el Tribunal Permanent de Català.

La llei de contractes de conreu
En l'àmbit sanitari, Dencàs dugué a terme una activitat legislativa frenètica, amb lleis com la de Divisió Sanitària de Catalunya, la Carta Sanitària de Barcelona o la d'organització dels Serveis de Sanitat i Assistència Social. En l'àmbit sociolaboral, la llei de contractes de conreu va ser el projecte "estrella". És en aquest període que es nomenen els membres del Tribunal de Cassació i s'assumeixen les competències en turisme, radiodifusió i protecció de la dona i la infància.

Una nova etapa
Una vegada restablerta l'autonomia, i després del pas de la majoria de consellers de la Generalitat i del seu president per la presó com a conseqüència dels fets d'Octubre del 1934, el govern volia portar a la Cambra la llei de Divisió Territorial, la de l'Estatut del Funcionari i la d'Ordenació Bancària. Aquella primavera del 1936, el govern català creava el Servei de Conservació del Patrimoni i presentava el projecte de llei per crear l'advocacia de la Generalitat o Procuradoria de Catalunya. Governació, amb el nou conseller Josep Maria Espanya, tornava a reestructurar-se per disposar de comandaments i força disposada per qualsevol contingència, colpista o revolucionària.

L'oasi català
Aquest nou període, l'anomenat "oasi català", coincideix amb un nou ambient a la cambra catalana que alguns van arribar a creure que, a partir de la tardor, podria portar a una nova entesa entre les dues forces principals del catalanisme, Lliga Catalana i ERC. L'esclat de la Guerra impedí la possibilitat d'una concòrdia nacional per defensar Catalunya i la democràcia.

Subscriu-t'hi

Portada 194

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

Portada 194

1968: quan la guerra del Vietnam va sacsejar el món

Ens endinsem en les mobilitzacions estudiantils de caràcter global contra el conflicte que van donar peu a l'eclosió de moviments com l'ecologisme o el feminisme

1 any de SÀPIENS + l'Atles Català DE REGAL per 24,90 €

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família.
Ja som més de 22.000

En donar-te d'alta acceptes la política de privacitat

Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació Accepto