Arran de la mort del dictador, la Diputació de Barcelona va elaborar vuit documentals sobre “la presencia y actividad del Caudillo en estas tierras queridas de Cataluña a las que como buen español quiso tanto”. Al documental es comptabilitzen 14 viatges de Franco (altres fonts parlen de 15 o de 16), entre la desfilada de la victòria del febrer del 1939 i l’última visita, el juny del 1970. Visites de curta durada, de vegades, però també estades perllongades, de 15 o més dies, amb reunions, desfilades, inauguracions… Visites inesperades en algun cas, però habitualment preparades amb tot detall, amb una nodrida agenda personal d’actes i també amb un programa propi per a la seva esposa. Tant Franco com Carmen Polo eren constantment envoltats i adulats pels homes del règim a Catalunya, tant pels que s’hi havien instal·lat amb una missió concreta —com un mèrit més en la seva carrera— com pels catalans de Franco, els industrials, polítics, financers, aristòcrates i periodistes que van trobar en aquella Nueva España un camí d’enriquiment econòmic i de prosperitat social. Situar-se a prop del dictador era, en aquells moments, la màxima escenificació del poder local. I com més a prop, millor.