Subscriu-t'hi
Història contemporània

Guia ràpida per entendre la primavera de Praga

Us expliquem en tres punts per què els tancs soviètics van envair Txecoslovàquia

Jordi Sebastià, Andreu Mayayo (assessorament)
1 Què va ser i quins eren els seus objectius?
Praga, el 20 d'agost del 1968
Praga, el 20 d'agost del 1968 Wikimedia Commons

La primavera de Praga fa referència al conjunt de reformes iniciades pel govern i el Partit Comunista de Txecoslovàquia a partir del gener del 1968 i que tenien com a objectiu democratitzar el funcionament institucional del país. L'impuls d'aquestes reformes va provocar la invasió soviètica. 

Els reptes
Els punts principals de l'anomenat Programa d'Acció eren la supressió de la censura en els mitjans de comunicació, la rehabilitació de les víctimes de purgues durant l'època stalinista, l'obertura a l'exterior (amb la llibertat dels ciutadans per a viatjar a Occident) i la reforma constitucional que convertia el país en un estat federal amb dues unitats iguals, Txèquia i Eslovàquia. Les modificacions en el model econòmic socialista eren molt febles. 

2 Qui va ser l'impulsor del moviment?
Alexander Dubcek, primer secretari del Partit Comunista de Txecoslovàquia
Alexander Dubcek, primer secretari del Partit Comunista de Txecoslovàquia Wikimedia Commons

Primer secretari del Partit Comunista de Txecoslovàquia durant la primavera de Praga, Alexander Dubcek va ser el principal impulsor de les reformes polítiques. Havia nascut el 1921 a Uhrovec, Eslovàquia, a la mateixa casa que Ludovit Stur, pare de la lluita nacional eslovaca durant el segle XIX. 

Herència comunista
Dubcek va emigrar amb els seus pares, ambdós comunistes, a una cooperativa al Kirguizistan i posteriorment va viure a la ciutat russa de Gor'kij. Va lluitar contra l'ocupació nazi del seu país i, acabada la Segona Guerra Mundial, començà a treballar per al Partit Comunista Eslovac, del qual ja en formava part. El 1955 va anar a Moscou a cursar estudis polítics. Tres anys més tard va tornar definitivament a Eslovàquia i va començar a escalar llocs dins de l'organigrama del Partit Comunista. El seu objectiu era dur a Txecoslovàquia les reformes que havia iniciat Khruixtxov a Rússia.  

De primer secretari a treballador forestal
Finalment, el 1968 esdevingué primer secretari del Partit Comunista de Txecoslovàquia i començà el seu ambiciós pla polític. Després de la invasió soviètica va ser enviat a Turquía com a ambaixador i posteriorment degradat a treballador d'una empresa forestal. El 1989, amb la caiguda del règim comunista, passà a ser president de l'Assamblea Federal fins al juny del 1992. Va morir en un accident d'automòbil el setembre d'aquell any.  

 

3 Com va acabar?
Tancs soviètics envaeixen els carrers de Praga, el 20 d'agost del 1968
Tancs soviètics envaeixen els carrers de Praga, el 20 d'agost del 1968 Wikimedia Commons

El 20 d'agost del 1968, 600.000 soldats del pacte de Varsòvia, amb el suport de 7.000 tancs, envairen Txecoslovàquia per aturar l'intent de reformes democràtiques impulsades pel govern d'Alexander Dubcek. La seu central del Partit Comunista a Praga va ser encerclada per les tropes, mentre la gernació s'hi acostava i entonava cançons de suport al grup de Dubcek, entre les quals 'La Internacional'. No va servir de res, Dubcek i el seu equip van ser segrestats i enviats al Kremlin per "negociar". Tanmateix, la seva capacitat de negociació i la del president Svoboda era molt limitada.

Totes les de perdre
Van decidir evitar una carnisseria i no oferir resistència contra un enemic que en termes militars era invencible. Dubcek es va mostrar partidari de fer una dafensa al més realista possible dels punts bàsics que havia posat en marxa el Programa d'Acció i va començar un duríssim estira-i-arronsa amb els soviètics. A poc a poc es va quedar sol; la censura caigué sobre els mitjans de comunicació i les fronteres es van tancar. Més de 100.000 texcoslovacs van aprofitar mentre van poder per fugir del país.    

 

Subscriu-t'hi

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

SUBSCRIU-T'HI​

Comentaris

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Portada SÀPIENS 224 (novembre 2020)

Judici a Martín Villa

Repassem la trajectòria del polèmic governador civil de Barcelona, des dels càrrecs polítics fins als consells d'administració

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto