La primavera de Praga fa referència al conjunt de reformes iniciades pel govern i el Partit Comunista de Txecoslovàquia a partir del gener del 1968 i que tenien com a objectiu democratitzar el funcionament institucional del país. L'impuls d'aquestes reformes va provocar la invasió soviètica. 

Els reptes
Els punts principals de l'anomenat Programa d'Acció eren la supressió de la censura en els mitjans de comunicació, la rehabilitació de les víctimes de purgues durant l'època stalinista, l'obertura a l'exterior (amb la llibertat dels ciutadans per a viatjar a Occident) i la reforma constitucional que convertia el país en un estat federal amb dues unitats iguals, Txèquia i Eslovàquia. Les modificacions en el model econòmic socialista eren molt febles. 

Primer secretari del Partit Comunista de Txecoslovàquia durant la primavera de Praga, Alexander Dubcek va ser el principal impulsor de les reformes polítiques. Havia nascut el 1921 a Uhrovec, Eslovàquia, a la mateixa casa que Ludovit Stur, pare de la lluita nacional eslovaca durant el segle XIX. 

Herència comunista
Dubcek va emigrar amb els seus pares, ambdós comunistes, a una cooperativa al Kirguizistan i posteriorment va viure a la ciutat russa de Gor'kij. Va lluitar contra l'ocupació nazi del seu país i, acabada la Segona Guerra Mundial, començà a treballar per al Partit Comunista Eslovac, del qual ja en formava part. El 1955 va anar a Moscou a cursar estudis polítics. Tres anys més tard va tornar definitivament a Eslovàquia i va començar a escalar llocs dins de l'organigrama del Partit Comunista. El seu objectiu era dur a Txecoslovàquia les reformes que havia iniciat Khruixtxov a Rússia.  

De primer secretari a treballador forestal
Finalment, el 1968 esdevingué primer secretari del Partit Comunista de Txecoslovàquia i començà el seu ambiciós pla polític. Després de la invasió soviètica va ser enviat a Turquía com a ambaixador i posteriorment degradat a treballador d'una empresa forestal. El 1989, amb la caiguda del règim comunista, passà a ser president de l'Assamblea Federal fins al juny del 1992. Va morir en un accident d'automòbil el setembre d'aquell any.  

El 20 d'agost del 1968, 600.000 soldats del pacte de Varsòvia, amb el suport de 7.000 tancs, envairen Txecoslovàquia per aturar l'intent de reformes democràtiques impulsades pel govern d'Alexander Dubcek. La seu central del Partit Comunista a Praga va ser encerclada per les tropes, mentre la gernació s'hi acostava i entonava cançons de suport al grup de Dubcek, entre les quals 'La Internacional'. No va servir de res, Dubcek i el seu equip van ser segrestats i enviats al Kremlin per "negociar". Tanmateix, la seva capacitat de negociació i la del president Svoboda era molt limitada.

Totes les de perdre
Van decidir evitar una carnisseria i no oferir resistència contra un enemic que en termes militars era invencible. Dubcek es va mostrar partidari de fer una dafensa al més realista possible dels punts bàsics que havia posat en marxa el Programa d'Acció i va començar un duríssim estira-i-arronsa amb els soviètics. A poc a poc es va quedar sol; la censura caigué sobre els mitjans de comunicació i les fronteres es van tancar. Més de 100.000 texcoslovacs van aprofitar mentre van poder per fugir del país.