Història contemporània

Hollywood i els errors històrics de la rebel·lió dels bòxers

El moviment xinès contra les potències colonials va inspirar la creació d'obres literàries i pel·lícules com '55 dies a Pequín', que va distorsionar la realitat afegint personatges i elements ficticis

Sergi Ramis (text), Víctor Gavín (assessorament)
20 de juny de 2019
Soldats bòxers en una fotografia de l'any 1900
Soldats bòxers en una fotografia de l'any 1900 Wikimedia Commons

La rebel·lió dels bòxers xinesos, també conegut com a ‘aixecament Yihequan’ va ser un aixecament contra les potències colonials a la darreria del segle XIX. Davant l’augment de la presència estrangera al país, van aflorar societats secretes d’inspiració xenòfoba, que van cristal·litzar en una revolta a gran escala. Les potències occidentals i el Japó ho van aprofitar per donar l’estocada final a un imperi Xinès en plena decadència i repartir-se la seva riquesa. El moviment també va servir per a agitar la imaginació de creadors literaris i cinematogràfics.

'55 dies a Pequín'
Nicholas Ray va dirigir el 1963 la coneguda pel·lícula d’aventures '55 dies a Pequín', que narra —amb les llicències històriques que s’esperen de Hollywood— el setge al barri de les legacions. Hi apareixen personatges que no van existir, com ara el comandant nord-americà que encarna Charlton Heston, Matt Lewis, o una baronessa russa anomenada Natalie Ivanoff personificada per una Ava Gardner apartada, en aquesta ocasió, dels papers frívols que acostumava a interpretar. 

Cartell de la pel·lícula '55 dies a Pequín'

Els espanyols que mai no hi van ser
Al film també hi apareix un ambaixador espanyol amb frase: “En el nostre diccionari no existeix la paraula fugir”, diu quan li consulten si abandonar la capital o resistir. De fet, Espanya no es va veure involucrada en el conflicte i no va formar part de l’Aliança de les Vuit Nacions. Però, curiosament, en la pel·lícula l’ambaixador espanyol Bernardo Cólogan apareix com a degà dels diplomàtics estrangers a la ciutat i és qui impulsa la signatura de l’humiliant protocol bòxer. Les poques escenes del film en què apareixen la bandera i l’himne espanyol i les intervencions de l’ambaixador serien una mena d’agraïment del productor Samuel Bronston al règim franquista per haver facilitat el rodatge d’exteriors a la província de Madrid. En el següent vídeo es pot veure una escena de la pel·lícula que mostra l'alliberament per part de les tropes de l'Aliança de les Vuit Nacions d'un recinte controlat pels bòxers.

La mirada del cinema xinès i d'escriptors de prestigi
La revolta dels bòxers també va ser portada al cinema des del punt de vista xinès pel director Chang Cheh a la cinta ‘Pa kuo lien chun’ (1975), una barreja de drama històric i pel·lícula de kungfu amb la participació de l’estrella del cinema d’arts marcials Fu Sheng. A més, escriptors d’alt nivell hi han fet referència: Günter Grass al primer capítol d’'El meu segle'; Lin Yutang a 'Un moment a Pequín', o Adam Williams a 'El palau dels plaers celestials'.

Subscriu-t'hi

Portada del número 208 del SÀPIENS (juliol 2019)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família.
Ja som més de 22.000

En donar-te d'alta acceptes la política de privacitat

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto