Història contemporània

Jovan Divjak, l'heroi del setge de Sarajevo

Entrevistem un dels grans herois de la resistència en la Sarajevo assetjada per les milícies sèrbies

Clàudia Pujol
21 de maig de 2012
Jovan Divjak
Jovan Divjak

El mateix dia en què el president de la República de Bòsnia i Hercegovina, Alija Izetbégovitx, era a Lisboa ultimant les negociacions que havien de ratificar la voluntat de la majoria de ciutadans de ser independents, una pluja de projectils queia sobre la ciutat de Sarajevo. Què recorda d'aquell decisiu 2 de maig del 1992?
Recordo que el fum tapava el sol i que els carrers de Sarajevo feien pudor de socarrim. Recordo que l'artilleria apuntava a la seu de la presidència de la República, a la seu del Govern i del Parlament, a la seu del Centre Clínic i Hospitalari, a la seu de la Ràdio i la Televisió, a l'edifici de Correus…

Tots els punts estratègics, en definitiva.
Efectivament. Feia unes quantes setmanes que s'havia llançat la primera granada i feia uns quants mesos que l'Exèrcit iugoslau, amb l'excusa d'unes maniobres militars regulars, havia anat prenent posicions en la topografia dels voltant de la ciutat. El seu objectiu —això ho sabríem més endavant— era ocupar tranquil·lament la ciutat en només un mes i imposar un govern militar.

Per què va decidir deixar l'Exèrcit iugoslau i unir-se a les forces de Bòsnia? Vostè és d'origen serbi…
Tot i que havia nascut a Belgrad i els meus pares eren serbis, feia vint-i-set anys que vivia a Bòsnia i me l'estimava. No volia que Slobodan Milosevic i el seu projecte de la gran Sèrbia aconseguís posar de genolls aquell flamant nou país, tolerant i multiètnic. A més, jo no havia anat a l'Acadèmia Militar per disparar contra altres iugoslaus.

Quina era la seva principal preocupació com a comandant de la Defensa Territorial de Bòsnia i Hercegovina?
Per mi el més prioritari era aturar l'atac i que les tropes iugoslaves no dominessin tot Sarajevo. El gran problema era que la Unió Europea acabava de reconèixer Bòsnia i Hercegovina com un país independent. Tot just començàvem a transformar-nos en un estat i no disposàvem d'un exèrcit.

Quants voluntaris tenien?
En tot Bòsnia hi havia uns 100.000 voluntaris, 25.000 a Sarajevo, amb molt poc armament d'infanteria, sense cap tanc ni cap aparell d'artilleria. Tampoc no es podia rebre cap ajuda externa perquè la ciutat estava bloquejada. A les unitats paramilitars sèrbies, en canvi, se les armava des dels magatzems de l'Exèrcit iugoslau i tenien tancs, llançagranades, armes pesades… a banda dels franctiradors. Tota aquella guerra va ser David contra Goliat!

Com va organitzar la resistència d'una ciutat assetjada i sense aigua, ni llum, ni gas, ni connexió telefònica?
Vam ordenar que s'aixequessin barricades antitancs, amb el que es trobés: camions, autobusos, contenidors d'escombraries... Es van organitzar unitats per a la lluita contra els cuirassats al llarg de les línies per on avançava l'Exèrcit agressor; es van excavar trinxeres en els diferents barris de la ciutat, on s'hi parapetaven soldats proveïts de metralletes, sovint sense munició…

Recordo que fins i tot es va excavar un túnel sota terra de gairebé un quilòmetre.
Sí, que va esdevenir fonamental. El túnel unia els barris de Dobrinja i Butmir, i comunicava amb l'aeroport. Mentre va estar en funcionament es calcula que més d'un milió de persones el van utilitzar, ja sigui per fugir de la ciutat o per proveir-se d'aliments. Era l'única manera d'entrar i sortir de Sarajevo. I era per on entraven els combois d'ajuda humanitària durant els períodes d'alto-el-foc.

S'explica que durant el setge de Sarajevo no va faltar mai ni el diari, ni el tabac, ni l'alcohol a la ciutat. És cert?
El diari Oslobodjenje, que havia estat l'òrgan oficial del Govern, durant la guerra es va convertir en la veu del poble. I va sortir cada dia durant els 43 mesos de setge, amb més o menys exemplars; amb més o menys pàgines. Fou un acte heroic. Respecte del tabac i l'alcohol, els soldats tenien dret a un paquet de tabac diari, i els ciutadans se les enginyaven per fer-se ells mateixos l'alcohol. De la mateixa manera que se les enginyaven per alimentar-se, escalfar-se, rentar-se i, en definitiva, fer la vida tan normal com fos possible.

La normalitat va ser un antídot contra el terror?
Aquesta era la consigna. Els ciutadans caminaven pels carrers per dur a terme les seves tasques de supervivència diàries, les escoles funcionaven, els llocs de culte estaven oberts, la gent acudia a les representacions teatrals, a veure exposicions… Tot i les bombes, tot i els centenars de morts i ferits diaris sota les bales dels franctiradors, tot i les massacres com la de la cua del pa o la del mercat, tot i la destrucció de la biblioteca nacional… La moral dels ciutadans no va defallir en cap moment.

Fou aquesta la clau perquè la ciutat restés invencible després de 1.260 dies de setge?
Va ser una de les claus, però no l'única. Hi va haver altres factors, com el patriotisme, la capacitat de lluita, l'heroisme… i el paper de les dones. Elles eren qui s'encarregaven dels horts urbans, qui cuidaven els soldats i els ferits, qui fabricaven les espelmes per tenir llum… Si Roma la van salvar els ànecs —o almenys això ens explica la llegenda sobre les aus que van alertar el cònsol Marc Manli de l'atac nocturn i per sorpresa dels gals—, jo estic convençut que Sarajevo la van salvar les dones.

Subscriu-t'hi

Portada 194

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

Portada 194

1968: quan la guerra del Vietnam va sacsejar el món

Ens endinsem en les mobilitzacions estudiantils de caràcter global contra el conflicte que van donar peu a l'eclosió de moviments com l'ecologisme o el feminisme

1 any de SÀPIENS + l'Atles Català DE REGAL per 24,90 €

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família.
Ja som més de 22.000

En donar-te d'alta acceptes la política de privacitat

Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació Accepto