Subscriu-t'hi
NO EREN BRUIXES. EREN DONES
Recuperem la memòria de totes les dones jutjades i executades per bruixeria, un crim inexistent. Signa el manifest
Recuperem la seva memòria. Signa el manifest
Història contemporània

El kalàixnikov, l'arma lleugera més influent del segle XX

Ens endinsem en la història d'un fusell que va néixer de l'entusiasme d'un sergent que, convalescent després de ser ferit en el camp de batalla, va decidir que inventaria un nou fusell per ajudar els seus compatriotes a guanyar la guerra

Àlex Novials (text) / Jaume Fernàndez (assessorament)
1 Mikhaïl Kalàixnikov, el sergent que va escapar de la mort i que va decidir que inventaria un nou fusell per guanyar la guerra
Kalàixnikov
Kalàixnikov Getty Images

Mikhaïl va néixer el 1919 a la vila de Kurià, al sud-oest de Sibèria, en una família de kulaks, petits propietaris agrícoles. Els Kalàixnikov no eren pobres, però la seva existència austera depenia de treballar sense descans. Des de ben petit, Mikhaïl va quedar fascinat per la maquinària de la granja: en un entorn on res no es podia malbaratar, ajudava a arreglar les avaries, i als deu anys ja destacava com a mecànic. 

El 1938 va ser cridat a files, i les seves aptituds van brillar a l’Exèrcit Roig en el desenvolupament d’un comptador de projectils per als tancs, i d’un aparell per mesurar-ne el rendiment del motor que li va valdre la felicitació personal del mític mariscal Júkov. L’estiu del 1941, quan la invasió llampec de Hitler (batejada com a Operació Barba-roja) va agafar l’URSS per sorpresa, Kalàixnikov va ser ascendit a sergent i va anar al front comandant un tanc T34. Els blindats Panzer alemanys van massacrar els soviètics i els van causar 600.000 baixes només la primera setmana, i a ell el van ferir a l’octubre a la batalla de Br’ansk. Es va escapar miraculosament i llavors va decidir que inventaria un nou fusell per ajudar els seus camarades a guanyar la guerra.

A l’hospital, amb l’espatlla travessada per la metralla, Kalàixnikov va passar els dos mesos de convalescència demanant als altres soldats ferits la seva opinió sobre l’arma d’infanteria perfecta. Com havia de ser? Quina característica era més important: la lleugeresa, la potència, l’abast, la resistència...?  Un cop guarit, va aprofitar els sis mesos de permís per crear el primer prototip del fusell. Aquell prototip, encara que tenia moltes mancances, va impressionar les autoritats. De seguida van destinar el jove a l’Institut d’Aviació de Moscou, un dels centres de desenvolupament armamentístic més importants del país. El seu ascens va ser fulgurant, i aviat el van portar a l’Acadèmia d’Artilleria de Dzerjinski, un centre encapçalat pel científic d’armament més influent del país, Anatoli Blagonrarov. Aquest va descartar l’arma de Kalàixnikov, però en va apreciar les solucions enginyoses i el va recomanar per formar part del nucli del programa d’armes soviètic el 1943.

2 Kalàixnikov guanya un concurs de l’Exèrcit per desenvolupar un fusell automàtic
El tinent general Mikhaïl Kalàixnikov
El tinent general Mikhaïl Kalàixnikov Ministeri de Defensa de la Federació Russa / Wikimedia Commons

L’ocasió que esperava Mikhaïl era per fi al seu davant: un concurs de l’Exèrcit per desenvolupar un fusell automàtic que utilitzés un nou cartutx intermedi de 7,62 x 39 mm. En aquella competició amb l’elit de dissenyadors soviètics d’armes lleugeres, Kalàixnikov no era pas el favorit. Degtiarev, Tokarev, Simonov, Shpaguin, Bulkin i Dementiev eren tots patums de la indústria militar, i ell era només un jovenet espavilat amb un prototip inservible. Però tenia dos avantatges: havia entrat en combat i sabia què necessitaven realment els soldats d’infanteria que havia enquestat a l’hospital. A més, tenia un altre principi fonamental condicionat pels anys que havia treballat a la granja: havia de ser un fusell econòmic, que durés molt i que no requerís gaire manteniment.

El gener del 1947 hi havia només dos prototips en lliça: el KBP-520 de Dementiev i el KBP-580 de Kalàixnikov. La fase final del concurs va ser extrema per a les seves creacions. Els fusells es van llançar des de grans altures, es van enfonsar en tancs d’aigua i es van cobrir de fang, i encara disparaven. En la prova definitiva, les armes es van enterrar fins que la sorra va penetrar per totes les ranures. L’arma de Dementiev va fer tres trets i es va encasquetar. La de Kalàixnikov va escopir quatre bales en mode de tret únic i després va buidar el carregador en mode automàtic sense cap problema. El veredicte dels examinadors va ser unànime: “Es recomana el fusell dissenyat pel sergent major Mikhaïl Kalàixnikov per al camp de batalla”.

Aquella arma enginyosa, amb només vuit parts mòbils, barata de fabricar i molt senzilla d’utilitzar, que es pot desmuntar en menys d’un minut i es pot netejar en condicions climàtiques adverses, esdevindria un protagonista cabdal dels conflictes contemporanis arreu del món. Va ser batejada amb unes sigles que recollien el nom del seu autor: AK-47; és a dir, Avtomat Kalàixnikov model del 1947. 

Les característiques del nou fusell
El rifle soviètic no va néixer solament de l'entusiasme d'un proletari per servir els seus compatriotes, sinó que a més tenia al darrere un gran equip i el gran potencial de la indústria soviètica. Així mateix, el seu disseny també incorporava característiques d’altres armes similars, com l’StG-44 alemany, el fusell japonès Arisaka i el nord-americà M1 Garand. Fins i tot, hi ha rumors que acusen els soviètics de dissenyar l’AK-47 aprofitant-se dels coneixements armamentístics que van usurpar a l’Alemanya nazi quan van ocupar el país el 1945, però aquest any el fusell ja havia d’estar força avançat i, sobretot, és mecànicament diferent de l’StG-44 alemany. 

El kalàixnikov es fa famós
El món va descobrir l’AK-47 quan l’Exèrcit Roig va envair Hongria per esclafar la revolta del 1956. Tres anys després va néixer l’AKM, el Kalàixnikov modernitzat, que incloïa una sèrie de millores que, a més, n’abaratien el cost. Va ser llavors quan el fusell va ser àmpliament exportat als combatents aliats de l’URSS arreu del món, en un període de gran inestabilitat política, i després llicenciat perquè altres països de l’òrbita comunista en fabriquessin la seva pròpia versió. Entre els 19 productors de còpies hi havia Polònia, Cuba, l’Iraq, Egipte o la República Popular de la Xina, que va batejar la seva arma com a Tipus 56.

3 El kalàixnikov es forja la reputació d'arma indestructible
Guerrillers del Vietcong el 1966
Guerrillers del Vietcong el 1966 Wikimedia Commons

Les còpies xineses Tipus 56 i l’autèntic kalàixnikov soviètic van nodrir les files dels guerrillers del Vietcong i de l’Exèrcit del Vietnam del Nord en el dur i llarg conflicte que els va enfrontar amb el Govern del sud del país i els seus aliats nord-americans. Va ser allà on l’AK-47 va començar a forjar la seva llegendària reputació com a arma indestructible. Encara que mal cuidat i sotmès a tota mena de condicions adverses i a un ús excessiu, el fusell mai no deixava de disparar. Els americans el consideraven molt més adaptat a aquella guerra que el seu sofisticat, precís i lleuger (però molt més delicat) M-16, que calia netejar dues vegades al dia i que sovint s’encasquetava a les jungles humides del Sud-est asiàtic. 

Més tard, el kalàixnikov va aparèixer en tots els escenaris de la guerra freda. Un cas curiós és el de les forces palestines que s’enfrontaven amb Israel. Després de la guerra del Líban, la CIA i els serveis secrets pakistanesos van enviar els fusells que els havien capturat als mujahidins afganesos, que van combatre contra els invasors soviètics fins a expulsar-los del país el 1989. Una doble paradoxa, ja que aquestes són les mateixes armes que Bin Laden i els seus correligionaris d’Al-Qaeda porten sempre als seus vídeos. 

Avui, el kalàixnikov continua present en guerres ètniques, religioses i criminals arreu del món, i segueix sent una eina mortífera en mans de nens soldat, terroristes i narcotraficants. Amb la seva proverbial resistència, és clar que moltes d’aquestes armes continuaran deixant el seu rastre devastador en les dècades a venir.

4 L'interactiu
Imatge interactiva de l'AK-47
Imatge interactiva de l'AK-47

La culata, el receptor, el carregador, el selector de tret, el revestiment protector... Per conèixer totes les característiques del fusell, navegueu per aquesta imatge interactiva

Subscriu-t'hi

Portada del número 229 del SÀPIENS (abril 2021)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

SUBSCRIU-T'HI​

Comentaris

Portada del número 229 del SÀPIENS (abril 2021)

La revolució Neandertal

Les darreres investigacions han desmuntat una pila de teories. Us ho expliquem amb els principals especialistes

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto