Aquesta obra il·lustra un episodi d'un poema de John Keats que descriu la relació clandestina d'Isabella -la donzella del vestit gris- i Lorenzo -el servent que resta dempeus darrere seu. Els germans de la noia, asseguts al davant, han advertit el tracte amorós dels joves i responen amb mirades furibundes i gestos violents: el que trobem en primer terme etziba una puntada de peu al gos al mateix temps que trenca amb ràbia una nou. Ells ja tenen emparaulat el casament de la germana amb el ric cavaller que, gentilment, ofereix una taronja tallada a la noia -que és una premonició del que s'esdevindrà més tard: la mort de Lorenzo, decapitat a mans dels germans.

Noves interpretacions
La representació és fidel al poema, però un estudi va treure a la llum un nou i insòlit contingut. Una conservadora de la Tate Britain va publicar que la cama alçada del germà, així com l'obra que projecta el trencanous sobre la taula -just a l'entrecuix de l'home- són símbols fàl·lics. Observava també que el sucre abocat sobre la taula, al costat de l'ombra, representa una ejaculació.

Alguns crítics van respondre que aquestes observacions són fruit de l'hàbit de fer representacions freudianes en l'art; d'altres van admetre que les referències sexuals són evidents. Si s'haguessin advertit en el seu moment, l'obra hauria sacsejat de manera escandalosa la moral victoriana. Però Millais va ser tan audaç com per mofar-se de la seva pròpia societat.