Quan un ciclista passa a tota velocitat per una vorera posant en perill la vida d’homes, dones, nens i animals de companyia, més d’un dels transeünts damnificats el qualifica de drogat. És possible que sigui així, però en tot cas el ciclista trastornat segur que està retent un homenatge a un famós trajecte en bicicleta que el químic suís Albert Hofmann va fer a Basilea el 19 d’abril de 1943.

Hofmann treballava per a la farmacèutica Sandoz i durant anys va estudiar les propietats dels constituents que es podien sintetitzar bàsicament del fong ergot, que es coneix popularment com a banya de sègol, i d’altres plantes. En va obtenir àcid lisèrgic –que va anomenar LSD– i durant anys va pensar que es podia fer servir com un estimulant del sistema nerviós sense efectes secundaris greus. De tota manera, les proves no acabaven de ser concloents.

Cinc anys després d’haver sintetitzat àcid lisèrgic, va absorbir-ne per accident una mica en fregar-se els ulls i va experimentar unes al·lucinacions psicodèliques fascinants. Durant dues hores, ajagut al terra del laboratori, va sentir-se molt bé i va veure colors i formes que li van produir molt de plaer.

Un viatge de llums i colors
Una experiència així no deixa ningú indiferent i per això Hofmann, com a bon científic, va decidir fer una prova més avaluable. Va pesar 0,25 mil·ligrams d’LSD i els va ingerir al laboratori. La primera hora no va passar res, però, de sobte, va començar a trobar-se malament. Va decidir anar cap a casa en bicicleta, com feia sempre. Aleshores va començar un viatge molt estrany. Quan va arribar a casa, es va adonar que la veïna era una bruixa que l’havia emmetzinat i va trucar a un metge. El metge el va veure alterat, amb les pupil·les dilatades, però res més. Hofmann es va tranquil·litzar i, de seguida, va tornar a experimentar les visions de colors que tant li havien agradat. El primer viatge –o trip, en l’argot– amb LSD va durar unes set o vuit hores i, des d’aleshores, comunitats de tot el món el celebren circulant en bicicleta amb un pet químic com una gla dins del cos.