Subscriu-t'hi
Història contemporània

Els patrimonis de la humanitat dels Països Catalans

Et diem quins són els béns materials i immaterials que formen part de la llista de la Unesco

Núria Martínez
1 Conjunt arqueològic de Tàrraco
Amfiteatre romà de Tarragona
Amfiteatre romà de Tarragona Getty Images

La ciutat de Tarragona és un valuós testimoni de la presència de l'imperi Romà a les terres del Mediterrani durant l'antiguitat. La seva herència cultural, de la qual es conserven elements de les ciutats romanes tan distintius com les muralles, el circ, l'amfiteatre, el fòrum o l'aqüeducte, evidencia la sublimitat de la capital de la Hispània romana i proporciona detalls sobre com era la vida quotidiana en aquest període històric. El conjunt arqueològic de Tàrraco, que comprèn un total de 14 monuments romans, tant els que hi ha a la ciutat de Tarragona com els que hi ha en altres municipis del Tarragonès, es va incloure a la llista del Patrimoni de la Humanitat de la Unesco l'any 2000.

2 Les obres d'Antoni Gaudí
El drac del Park Güell
El drac del Park Güell Getty Images

El Park Güell, la Casa Milà, la Casa Batlló, la Sagrada Família, el Palau Güell, la Casa Vicens o la cripta de la Colònia Güell s'han convertit en grans símbols de la Catalunya de la Renaixença i en una prova de la força del Modernisme entre finals del segle XIX i principis del XX. Aquestes obres de l'arquitecte català Antoni Gaudí van ser declarades Patrimoni de la Humanitat durant els anys 1984 i 2005. Es tracta, sens dubte, d'una mostra de la contribució de Gaudí en l'arquitectura i la tecnologia constructiva catalana i una demostració de com una obra tan excepcional i revolucionària va desenvolupar un fort sentiment cap a les tradicions i la identitat catalanes.

3 Palau de la Música Catalana
Façana del Palau de la Música
Façana del Palau de la Música Getty Images

Aquest edifici, un dels màxims exponents del Modernisme català, es va construir per albergar una de les sales de concerts més sorprenents i singulars del món. Es tracta d'un majestuós espai en el qual l'arquitectura, l'escultura, la ceràmica, la vidrieria o el mosaic es combinen per conformar un exquisit conjunt artístic declarat Patrimoni de la Humanitat l'any 1997 per la Unesco. Però el que més destaca és l'arrelat sentiment patriòtic i el significat històric que aquesta edificació dissenyada per Lluís Domènech i Montaner presenta, que es va convertir en tot un símbol identitari de la burgesia catalana de finals del segle XIX.

4 Hospital de la Santa Creu i Sant Pau
Recinte modernista de Sant Pau
Recinte modernista de Sant Pau Getty Images

Com el Palau de la Música Catalana, aquesta altra obra de Domènech i Montaner també va ser inclosa a la llista del patrimoni europeu l'any 1997. Aquest edifici, destinat a exercir com a centre hospitalari modern, és un dels símbols del Modernisme català. Durant vuit dècades s'hi van atendre els pacients barcelonins, fins que l'any 2009 es va haver d'aturar la seva funció mèdica i traslladar-la a un nou edifici, més indicat per acollir la tecnologia i les necessitats del segle XXI. Avui en dia, a l'antic hospital s'hi allotgen diverses institucions d'àmbits del coneixement com la sostenibilitat, la salut o l'educació. També se n'han obert les portes al públic, que el pot conèixer a través de les diferents visites guiades que s'hi fan.

5 Monestir de Santa Maria de Poblet
Monestir de Poblet
Monestir de Poblet Getty Images

Situat a les muntanyes de Prades, el monestir de Poblet és un dels conjunts monàstics més importants d'Europa, i és, actualment, el monestir habitat més gran del continent. La seva combinació dels estils arquitectònics que han anat predominant al Principat al llarg dels segles –com és el cas del romànic, el gòtic, el renaixentista o el barroc– ha conformat un conjunt únic i molt valuós. Va ser declarat Patrimoni de la Humanitat l'any 1991 per ser una clara demostració de la importància de l'orde del Cister a la Catalunya de l'edat mitjana i per ser un dels principals símbols de l'antiga corona d'Aragó.

6 La Vall de Boí
Absis central de Sant Climent de Taüll, del Mestre de Taüll
Absis central de Sant Climent de Taüll, del Mestre de Taüll Wikimedia Commons

El conjunt arquitectònic de la Vall de Boí, format per un total de nou esglésies rurals d'estil romànic –Sant Climent de Taüll, Santa Maria de Taüll, Sant Feliu de Barruera, Sant Joan de Boí, Santa Eulàlia d'Erill la Vall, Santa Maria de l'Assumpció de Cóll, Santa Maria de Cardet, la Nativitat de Durro i l'ermita de Sant Quirc de Durro– va ser declarat Patrimoni de la Humanitat l'any 2000. Aquest guardó se'l mereix pel bon estat de conservació dels temples i dels elements escultòrics que s'hi resguarden. Es tracta d'un gran testimoni de la vida quotidiana al camp durant l'època medieval, i també de la importància i l'adaptabilitat de l'art romànic en el paisatge rural pirenaic.

7 Pintures rupestres de l'arc del Mediterrani
L’escena més simbòlica de la roca dels Moros: un grup de dones envolta un home petit amb un sexe molt gran
L’escena més simbòlica de la roca dels Moros: un grup de dones envolta un home petit amb un sexe molt gran

Les pintures rupestres de l'arc del Mediterrani són un conjunt de 757 jaciments que es troben des de Catalunya fins a Andalusia, passant per Aragó, Castella-la Manxa, el País Valencià i Múrcia, que va ser catalogat per la Unesco com a Patrimoni de la Humanitat l'any 1998. Podem trobar 60 assentaments escampats per tot el territori català, entre els quals destaquen els abrics de l'Ermita de la serra de la Pietat, a Ulldecona; la Roca dels Moros, al Cogul, i la cova dels Vilars, a Os de Balaguer. Tots aquests, datats entre els anys 6000 i 1000 aC, són una clara demostració de l'estil de vida, el desenvolupament i la cultura de la civilització prehistòrica que va poblar aquesta regió.

8 La Patum de Berga
Celebració de la Patum a la plaça de Sant Pere de Berga
Celebració de la Patum a la plaça de Sant Pere de Berga Wikimedia Commons

La Patum de Berga és una de les festes més tradicionals i, amb més de 600 anys d'història, també una de les més antigues de Catalunya. Se celebra al municipi del Berguedà durant la festivitat del Corpus i té origen en els antics entremesos i les processons que se celebraven en aquesta data durant l'edat mitjana. Actualment, la festa s'ha adaptat als nostres dies i ha adquirit un caràcter lúdic, amb un fort protagonisme del foc i la pirotècnica. El novembre del 2005, la Patum va ser declarada Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat per la Unesco, fet que en va promoure el reconeixement internacional.

9 Els castells
Castellers
Castellers Getty Images

Els castells són una tradició catalana que té origen en el ball de Valencians, uns balls que es realitzaven en les processons religioses i que culminaven amb l'aixecament d'una construcció humana. Els primers castells daten del segle XVIII en algunes zones del Penedès i del Camp de Tarragona, però actualment la tradició s'ha ampliat per gran part de la geografia catalana. Aquestes torres humanes, que s'alcen a partir de constància, cooperació i cohesió de tots els que hi participen, han esdevingut un dels trets més simbòlics i característics de la cultura catalana, i ara, gràcies al fet que l'any 2010 es van incloure a la llista del Patrimoni Immaterial de la Unesco, també han aconseguit una projecció mundial.

10 Les festes del foc del solstici dels Pirineus
Falles a Alt Àneu
Falles a Alt Àneu Wikimedia Commons

Es tracta d'un conjunt de celebracions anuals que es duen a terme pels volts del solstici d'estiu a diverses localitats de Catalunya, Aragó, Andorra i el sud de França. El moment més característic de la festa és quan es baixa de les muntanyes amb unes torxes enceses amb foc, que acaben en una foguera a la plaça del poble. Aquesta tradició, que es remunta a temps ancestrals, s'ha convertit en un dels màxims exponents de la cultura dels pobles dels Pirineus i és per aquest motiu que, l'any 2015, els 63 municipis que celebren aquesta festivitat van presentar una candidatura conjunta a la Unesco. El desembre d'aquell mateix any, les festes del foc van ser inscrites a la Llista del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.

11 El misteri d'Elx
Descens de la magrana del Misteri d'Elx a la basílica de Santa Maria
Descens de la magrana del Misteri d'Elx a la basílica de Santa Maria Wikimedia Commons

El Misteri d’Elx és un drama litúrgic cantat en llengua catalana que narra la mort, l’assumpció i la coronació de la verge Maria. La representació, que se celebra any rere any des de la segona meitat del segle XV a la basílica de Santa Maria, té lloc durant les Festes d’Agost del municipi del Baix Vinalopó i consta de dues parts: la Vespra, el 14 d’agost, i la Festa, el dia 15. Un dels moments més impactants és el descens de l’àngel, que ho fa dins d’una magrana que baixa des de l’interior de la cúpula de l’edifici. L’any 2001 va ser reconeguda per la Unesco i es va convertir en la primera tradició dels Països Catalans en entrar a la llista de patrimonis culturals immaterials.

12 El Tribunal de les Aigües de València
Reunió del Tribunal de les Aigües de València
Reunió del Tribunal de les Aigües de València Wikimedia Commons

Des del segle XV, no se sap si abans, els sequiers valencians convocaven cada dijous a la porta dels Apòstols de la seu de València el jurat de Recs per tal de resoldre els conflictes que sorgien per l’ús de l’aigua entre els regants. Encara avui el tribunal se segueix reunint al mateix lloc i dia que dècades abans. Aquesta tradició va ser declarada patrimoni de la humanitat el 2009, ja que és l’únic testimoni dels costums d’organització i justícia de la València feudal.

13 Cant de la Sibil·la
Catedral de Palma de Mallorca
Catedral de Palma de Mallorca Getty Images

La nit de Nadal se celebren a gairebé totes les esglésies de Mallorca les matines, conegudes, també com la missa del gall, que commemora el naixement de Jesucrist. Un dels moments més importants és el cant de la Sibil·la, un drama litúrgic d'origen medieval que profetitza la fi del món i que anuncia la segona vinguda de Crist. Antigament, les sibil·les eren consultades per predir el futur, un personatge que el cristianisme va assimilar i va introduir en les representacions litúrgiques nadalenques. En els inicis d’aquesta tradició, que va quedar reclosa a Mallorca i a l’Alguer, el cant es recitava en llatí, però a partir del segle XVIII es va passar al català, essent aquest un dels primers poemes en aquesta llengua. La Unesco va inscriure aquesta peça de teatre religiós com a patrimoni de la humanitat l’any 2010.

14 Festes de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí
Processó de la Festa de la Mare de Déu de la Salut
Processó de la Festa de la Mare de Déu de la Salut Wikimedia Commons

Cada 7 i 8 de setembre, Algemesí ret homenatge a la seva patrona, la Mare de Déu de la Salut, mitjançant una festa en la qual les processons de dansa i música popular són l’acte central. Segons explica la llegenda, les Festes de la Mare de Déu de la Salut commemoren la troballa, l’any 1247, d’una imatge mariana al tronc d’una morera. Des de 1680, aquesta remembrança agrupa els habitants del municipi de la Ribera Alta als carrers de la ciutat quan el repic de les campanes de la basílica de Sant Jaume dóna el tret de sortida a la festa. L'any 2011, la Unesco va atorgar la categoria de patrimoni immaterial de la humanitat a una festivitat que uneix, des d'antany, fe, tradició i cultura.

15 Les falles de València
Ninot de les falles de València
Ninot de les falles de València Thinkstock

Les falles valencianes són la tradició del nostre país que ha estat reconeguda per la Unesco més recentment, concretament l’any 2016. Aquesta festa té el l’origen en l’antic costum dels fusters de cremar les andròmines al carrer, davant dels seus tallers, juntament amb el ‘parot’’ una làmpada de peu i de fusta que utilitzaven per il·luminar els seus tallers. Ho feien a l’inici de la primavera, quan el dia es començava a allargar i no necessitaven aquest llum per treballar. La verticalitat i els braços d’aquesta rústega làmpada de peu convidava a ‘vestir-la’ amb robes i algun barret, tot donant-li un aspecte humà. Era el naixement del ninot.

Actualment, les falles tenen un caràcter satíric i crític amb temes actuals i s’han convertit en una de les festes més representatives de la ciutat de València. Estan dedicades a Sant Josep i comencen l’1 de març amb les mascletades, tot i que l’inici oficial es produeix amb ‘la plantà’, que té lloc la nit del 15 de març. La celebració acaba amb ‘la cremà’, la nit del dia 19, en què totes les figures desapareixen per l’acció de les flames. Totes? Bé, totes tret d’una, el ninot indultat.

16 La pedra seca
Pedra seca a les Garrigues
Pedra seca a les Garrigues Jordi Bas

El nostre país està modelat, en gran part, per la pedra seca. A part de marges i cabanes, una extensa tipologia d'infraestructures és present arreu, sovint amagada sota els matolls en camps erms, o de vegades en ple rendiment: camins, séquies... Aquesta versatilitat i el seu cost quasi inexistent van propiciar que segles enrere es colonitzés mitjançant aquesta tècnica pràcticament tot el territori, des del nivell del mar fins a les muntanyes més altes, on trobem estructures agroramaderes que han perviscut fins als nostres dies.

La pedra seca és la tècnica de construcció que fa servir la pedra de l’entorn immediat per aixecar tota mena d’infraestructures sense cap material de cohesió. Es tracta d’una arquitectura 100% sostenible i integrada en el paisatge, fins al punt que quan les construccions s’enrunen perquè han caigut en desús i estan mancades de manteniment, es reintegren harmònicament en l’entorn, d’on ha sortit tot el material emprat en la seva construcció. El novembre de 2018, la candidatura internacional “L’art de la pedra seca: coneixements i tècniques”, presentada per 8 estats europeus –Croàcia, Xipre, França, Grècia, Espanya, Itàlia, Eslovènia i Suïssa— va ser inclosa en la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial per a la UNESCO. Aquí us diem set indrets dels Països Catalans on veure'n.

Subscriu-t'hi

Portada SÀPIENS 225 (desembre 2020)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

SUBSCRIU-T'HI​

Comentaris

Portada SÀPIENS 225 (desembre 2020)

Elionor d'Aquitània, la reina més poderosa

Fem un recorregut per la biografia d'una dona que va tenir una vida de novel·la

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto