Subscriu-t'hi
Història contemporània

El doctor incubadora: Martin Couney i els seus ‘bebès miracle’

A inicis del segle XX no es dedicaven grans esforços a salvar infants prematurs. L’excepció va arribar amb Martin Couney, que per aconseguir-ho els va exhibir dins d'incubadores en una atracció de Coney Island (Nova York)

Caterina Úbeda
1 "Incubadores amb bebès vius" al parc d'atraccions de Coney Island
Martin Couney, el 'doctor incubadora', amb dos bebès prematurs
Martin Couney, el 'doctor incubadora', amb dos bebès prematurs New York Public Library

El 1903, Coney Island (Nova York) estava lluny de ser el parc d’atraccions actual. Era la terra de l’estrambòtic, el lloc on la muntanya russa i el cotó fluix de sucre convivien amb personatges com els nans de Lilliputia, l’home amb cara de lleó, la senyora sense extremitats o la increïble noia de quatre cames. I no gaire lluny dels freak shows hi havia la guingueta més sorprenent de totes, la de les incubadores amb bebès prematurs. Al cartell de l’entrada hi deia: “Incubadores amb bebès vius”. I eren allà, en un edifici que semblava la sala d’un hospital. Estava dividit en dues parts, la de les incubadores i, separada per una paret de vidre, la infermeria, on els infants eren pesats, banyats i alletats. L’equip estava format per infermeres i dides, que dormien allà mateix i que tenien a la seva disposició un cuiner que els preparava tres àpats al dia; dos doctors que treballaven per torns; guies que explicaven les necessitats dels nounats i el funcionament de les incubadores, i un baladrer que havia de despertar la curiositat del visitant perquè pagués els 25 centaus de dòlar que costava l’entrada.

Una atracció amb ètica
Al darrere d’aquest espectacle estrany i sorprenent hi havia Martin Arthur Couney, l’anomenat doctor incubadora, que dirigia la parada de fira amb ètica i seriositat, però tot donant-se llicència per utilitzar els artificis propis dels millors venedors. Així, si les regles prohibien fumar, beure alcohol o menjar hot dogs o panotxes a la graella, les infermeres havien de vestir els infants amb roba de talles superiors per emfasitzar la seva petitesa. Una d’elles es treia l’anell del dit índex cerimoniosament per posar-lo al canell dels nadons davant d’uns visitants incrèduls que moltes vegades entraven per comprovar que el que hi havia a les incubadores no eren ninos.

2 Couney oferia una solució als pares que no podien pagar una incubadora
El parc d’atraccions de Coney Island, a Nova York, a la primeria del segle XX
El parc d’atraccions de Coney Island, a Nova York, a la primeria del segle XX Library of Congress

A principis del segle XX, les incubadores eren una raresa. Pocs hospitals en tenien i, si n’hi havia —a vegades, només una—, el seu cost era estratosfèric. A més, els doctors creien que no valia la pena dedicar esforços als bebès prematurs, perquè moririen igualment. Davant d’aquest parer, la parada de Martin Couney era com un oasi enmig del desert, el refugi dels pares de bebès prematurs que havien nascut en hospitals on no hi havia incubadores o d’aquells que no podien permetre-se-les econòmicament. Els pares no pagaven res, ja que Couney sufragava els 15 dòlars diaris que costava mantenir un bebè (405 dòlars actuals) amb el preu de l’entrada. Quan aquella tardor del 1903 Coney Island tancà les portes, Couney assegurà haver salvat 28 dels 32 nens que havia atès. A la fi de la temporada següent, ja era un home ric.

3 Couney decideix posar parades amb els seus bebès en exposicions internacionals

La parada de Coney Island marcà un abans i un després en una carrera que havia començat el 1897 a Londres amb l’Exposició de l’Era Victoriana, dedicada a promocionar les meravelles tecnològiques i culturals de l’època. Couney decidí presentar-s’hi amb una desena d’incubadores, però es trobà amb un problema incòmode: els doctors londinencs, horroritzats en sentir una petició que estava als antípodes de l’ortodòxia, refusaren proporcionar-li nens per ser exhibits. Com a alternativa, Couney anà a buscar-los a París amb l’ajuda de Louise Recht, una infermera de referència a Europa en la cura de bebès prematurs que es convertí en la seva fidel assistent. Recht i Couney col·locaren els nadons en cistelles de vímet i hi posaren ampolles amb aigua molt calenta per escalfar-los. Agafaren un taxi, un tren i, finalment, un vaixell de vapor per creuar el canal de la Mànega. L’epopeia valgué la pena: 207.000 persones visitaren la parada de Couney, que a més fou lloada per la revista mèdica The Lancet. Era el primer d’una sèrie d’èxits que es repetiren al llarg de gairebé cinquanta anys de carrera.

Parades a Nebraska, Buffalo (Nova York), Londres, París, Mèxic i el Brasil
L’Exposició Internacional del Trans-Mississipí obrí les portes l’1 de juny del 1898 a Omaha, Nebraska. Couney hi va instal·lar sis incubadores, i quan la premsa es féu ressò de l’evolució dels bebès i d’aquell doctor que feia miracles, va augmentar la seva reputació i la demanda dels seus serveis. Després vingué l’Exposició Panamericana de Buffalo (Nova York), el 1901, per a la qual Couney comprà 18 incubadores amb els beneficis obtinguts a Nebraska. Els ingressos s’incrementaren, i també les invitacions. Les incubadores amb “bebès vius” viatjaren a Londres, París, Mèxic i el Brasil. Als Estats Units s’exhibiren permanentment als parcs d’atraccions d’Atlantic City i, entre el 1903 i el 1943, a Coney Island.

4 L'especialitat de Couney: bebès que en néixer havien pesat entre 900 grams i 1,3 quilos
Couney amb una infermera i una ambulància per a nens prematurs
Couney amb una infermera i una ambulància per a nens prematurs

Couney s’especialitzà en bebès que en néixer havien pesat entre 900 grams i 1,3 quilos. El funcionament de les parades era sempre el mateix: cada dues o tres hores, les infermeres s’emportaven els nens per banyar-los, fer-los massatges, canviar-los, pesar-los i fer un test sobre el desenvolupament. Tots eren alimentats amb llet materna —i amb una gota de whisky al dia—, i si no tenien prou força per succionar, se’ls introduïa una sonda nasogàstrica. Els mètodes no eren els convencionals: si el protocol mèdic de l’època desaconsellava el contacte físic amb els nens prematurs, els de Couney eren abraçats, besats i bressolats per les infermeres.

Graduar-se de la incubadora
Quan augmentaven prou de pes, es graduaven de la incubadora i tornaven amb els seus pares després de passar diferents proves mèdiques. Amb el temps, Couney començà a organitzar trobades de graduats, on presentava els antics alumnes a la resta del grup i els obsequiava amb un diploma i una copa daurada amb una inscripció que certificava que havien viscut els seus primers dies en una incubadora. No era l’únic moment en què el doctor veia els seus nens. Beth Allen, que havia arribat al món amb només 700 grams, el visità durant anys cada Dia del Pare. La trobada d’"antics alumnes" que tingué lloc durant l’Exposició Universal de Chicago fou retransmesa en directe per una ràdio local. 

5 La història de Couney: un relat ple de contradiccions

Durant la retransmissió de la trobada d’antics alumnes que tingué lloc durant l’Exposició Universal de Chicago, Couney aprofità per tornar a explicar la seva història a la ràdio. Un relat, però, amb mentides i contradiccions. Segons ell, havia nascut a Alsàcia Lorena i havia estudiat medicina a la Universitat de Leipzig. Després, a París, s’havia convertit en el pupil del prestigiós obstetre Pierre Budin, que l’havia enviat a dirigir el seu estand amb incubadores de l’Exposició Industrial de Berlín del 1896. Allà, afirmava, era on havia tingut la genial idea de posar-hi bebès, per afegir una mica de drama al que en principi havia de ser només ciència. La realitat, però, era molt diferent.

Havia nascut a Krotoszyn, a l’actual Polònia, amb el nom de Martin Cohen, que canvià legalment el 1903 pel de Martin Arthur Couney (probablement, per dissimular els seus orígens jueus). No deixà cap rastre a Leipzig, París ni Berlín, ni s’ha pogut comprovar que es gradués en medicina. El més versemblant és que assistís a l’Exposició Industrial com a visitant i que allà tingués la idea d’exhibir bebès vius a incubadores. Tampoc no aconseguí el permís per treballar com a metge als Estats Units ni s’ha demostrat que inventés, com declarava, la seva pròpia incubadora.

6 Admiradors i detractors
Couney i la seva filla Hildegarde mostrant un nadó a un 'graduat' a la Fira Mundial de Nova York l'any 1939
Couney i la seva filla Hildegarde mostrant un nadó a un 'graduat' a la Fira Mundial de Nova York l'any 1939

Malgrat aquestes contradiccions, Couney es convertí en un personatge popular i aconseguí el reconeixement dels doctors nord-americans que havia perseguit durant anys. Mai ningú li demanà cap document que certifiqués les seves qualificacions, segurament perquè mai no treballà en un hospital. No li faltaren detractors, ni imitadors que li copiaren el negoci i fracassaren per manca d’experiència i mala praxi. Se l’acusà de tenir “granges de nens”, la moralitat del seu negoci fou qüestionada en múltiples ocasions i l’Associació per a la Prevenció de la Crueltat envers els Nens de Nova York intentà clausurar la parada de Coney Island. Però el que ningú pogué posar en dubte fou la cura i la professionalitat amb què eren cuidats els seus infants. Assegurà haver-ne salvat 6.500 en tota la seva carrera, una xifra mai verificada.

Fos com fos, Couney hi dedicà la vida, la professional i la personal. Es casà amb una de les seves infermeres, Annabelle Segner, amb qui tingué, casualitats del destí, una nena prematura que estigué tres mesos en una de les seves incubadores.

7 Couney s'arruïna invertint de manera eixelebrada en el seu negoci
Couney i la seva filla Hildegarde amb un nadó prematur a la Fira Mundial de Nova York de 1939
Couney i la seva filla Hildegarde amb un nadó prematur a la Fira Mundial de Nova York de 1939 New York Public Library

Si bé és cert que Couney s’enriquí exhibint aquests bebès miracle, també ho és el fet que s’arruïnà invertint —al final, de manera eixelebrada— en la millora del seu negoci.  Couney no volgué perdre’s la Fira Mundial de Nova York del 1939. Era la vint-i-dosena exposició en què participava i decidí fer-ho sense estar-se de res: jugava a casa i arribava l’hora de la retirada. Una prestigiosa firma d’arquitectes de Chicago construí l’edifici on allotjà les incubadores, pagà a un escultor italià perquè li dissenyés una placa amb un bebè i contractà un equip de 28 persones, entre les quals, nou infermeres, tres doctors, sis guies i un periodista. També convidà pediatres i doctors a visitar la seva parada i els portà a dinar als restaurants més luxosos del Pavelló Francès.

Tot i que acabà en deute amb els organitzadors, Couney decidí continuar a la fira un any més. Tenint en compte que l’entrada costava 25 centaus, necessitava 900 visitants diaris per cobrir pèrdues. Però mai arribaren. Quan la Fira es clausurà, el 1940, Couney ja no sabia a quant ascendien els seus deutes. S’havia quedat sense la casa de tres plantes i platja privada que havia comprat —i pagat al comptat— 24 anys abans, perquè l’havia hipotecada. Passà els seus últims anys en un asil abans de morir, l’1 de març del 1950. Molts dels seus graduats no volgueren perdre’s el funeral.

Una victòria agredolça
Couney s’havia retirat el 1943 amb una victòria agredolça: havia rebut el reconeixement de l’Associació Mèdica Nord-americana, però s’havia arruïnat amb l’exposició en què havia dipositat més il·lusió. Eren els anys 40 i el seu ja no era un espectacle de masses. La incubadora ja no era un enginy freak.

Subscriu-t'hi

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

SUBSCRIU-T'HI​

Comentaris

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Portada SÀPIENS 224 (novembre 2020)

Judici a Martín Villa

Repassem la trajectòria del polèmic governador civil de Barcelona, des dels càrrecs polítics fins als consells d'administració

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto