La guerra de l'arròs

Josep Pla va dir que l’arròs a l’Empordà va convertir "un paisatge incert en un jardí precís i ordenat". Però l’inici del seu cultiu no va ser precisament plàcid, l’arròs va ser al centre d’un agre conflicte entre veïns

Plantació d’arròs al baix Ter. Ara se sap que el paludisme tenia relació amb l’aigua estancada, per això, avui, l’arròs es conrea amb aigua corrent

Autor

Pere Bosch

Guardar a favorits

A principis de 1899, la premsa gironina es va fer ressò de la petició d’un veí de Barcelona, Pere Coll i Rigau, que pretenia introduir el conreu de l’arròs en una finca de Pals. La proposta va provocar una agra controvèrsia. El conreu d’aquesta gramínia havia estat prohibit el 1838, arran de les sospites que havia tingut un paper determinant en la propagació del paludisme i en un episodi de mortaldat considerable. El problema era que, en alguns casos, el conreu es