A principis de 1899, la premsa gironina es va fer ressò de la petició d'un veí de Barcelona, Pere Coll i Rigau, que pretenia introduir el conreu de l'arròs a Pals. La proposta va generar controvèrsia, ja que anys abans havia estat prohibit arran de les sospites que vinculaven l'arròs amb la propagació del paludisme i a un episodi de mortaldat considerable. Pals, per la seva ubicació geogràfica, quedava protegit d'aquesta amenaça, ja que els camps estaven més a prop de Torroella de Montgrí.

Els partidaris i detractors de l'arròs: dos bàndols irreconciliables
La polèmica es va desfermar quan Pere Coll va aconseguir l'autorització per conrear el cereal. Els veïns de Torroella s'hi van oposar fins al punt que l'Ajuntament va dimitir en bloc. Coll va passar a ser un enemic públic: la gent va concentrar-se a casa seva, va apedregar-lo i li va impedir agafar el carruatge per abandonar el poble. Tot i això, el conreu de l'arròs va tirar endavant i es van crear dos bàndols irreconciliables: els partidaris, organitzats en el Sindicat Arrosser de l'Empordà de Pals, i els seus detractors, aplegats a la Junta Local contra el Paludisme de Torroella, que aplegaria des de republicans fins a catalanistes conservadors.

La situació es va descontrolar l'estiu del 1906, quan es va detectar un augment de les febres associades al paludisme. El 2 de setembre, més de 800 persones es van manifestar a Torroella amb lemes com ‘Viva el Rey', ‘Muera el arroz' o ‘Viva la salud pública'. 

Poques setmanes després es va produir un fet que acabaria provocant un gir sorprenent en el conflicte. El 25 de gener de 1907, el rei Alfons XIII va encarregar al conservador Antonio Maura la formació d'un nou executiu. I Robert Robert Surís, marquès de Robert, cap del Partit Conservador a la província i candidat al districte de Torroella de Montgrí, va voler treure'n partit, sobretot tenint en compte la proximitat de les eleccions a Corts. Al cap de tres setmanes que hagués pres possessió, Robert de Robert traslladava a Maura "la profunda alarma por efecto del desarrollo del paludismo producido por el cultivo del arroz" i li recomanava com actuar si volia conservar el districte de Torroella en els futurs comicis: suspendre'n urgentment el conreu.

A més, Robert de Robert va exercir aquesta pressió de manera coordinada amb el governador civil de Girona, Manuel Moreno Churruca, que va enviar una altra carta a Maura demanant ajuda per "prevenir el conflicto inminente, [...] e impedir la siembra del arroz a fin de marzo".

La pressió de Robert de Robert i de Moreno Churruca va portar a la prohibició del conreu de l'arròs, el 23 de febrer de 1907, per motius de salubritat. Malgrat tot, la felicitat de Robert de Robert es va esvair aviat, quan un mes després el govern va rectificar. Els promotors del conreu eren personatges influents, fet que van portar el govern a nomenar una comissió que havia de determinar en quines condicions se n'havia d'autoritzar el conreu. Preguntats per fer l'informe, els veïns de Torroella van presentar un panorama molt negre, i els de Pals van dir que "fins i tot es guareixen els soldats que encara arriben de la guerra de Cuba".

Robert de Robert va amagar als electors de Torroella les intencions del govern amb l'objectiu de guanyar les eleccions, com va acabar passant. A més, el candidat del partit Solidaritat Catalana, Josep Torras Sampol, va ser vist pels veïns com un "foraster que, baix la capa de solidari, porta el segell d'arrossaire", ja que la seva mare havia demanat permís per conrear arròs.

El conreu es reprèn
Així les coses, el districte de Torroella va ser un dels únics de Catalunya en què va perdre el candidat solidari en les eleccions generals del 1907. La conspiració ordida amb l'excusa de la por del paludisme va permetre que el govern conservador mantingués un districte electoral. Tot era un engany monumental: el conreu s'acabaria reprenent pocs mesos després. A partir d'aleshores i a desgrat d'algun enfrontament puntual, l'arròs ha gaudit d'una tranquil·litat insòlita.