Edificat entre els anys 1905 i 1908 al barri de Sant Pere de Barcelona, la construcció del Palau de la Música va ser encarregada a Lluís Domènech i Montaner per tal de convertir l’auditori en la seu de la Fundació de l’Orfeó Català.

L’arquitecte modernista va voler que l’edifici tingués elements de totes les arts aplicades: vitrall, forja, escultura i mosaic. Per això, va fer encàrrecs a nombrosos artesans: els mosaïcistes Mario Maragliano i Lluís Bru, els ceramistes Josep Orriols i Modest Sunyol, els escultors Eusebi Arnau, Dídac Masana i Pau Gargallo... Cadascun d’ells va contribuir a crear la genialitat que avui caracteritza aquesta joia modernista i que ja es presenta a la façana.

La façana amaga una estructura central metàl·lica recoberta de vidre que permet l’entrada de llum natural a la sala de concerts. A la cantonada entre els carrers de Sant Pere Més Alt i d’Amadeu Vives, una magnífica escultura de Miquel Blay homenatja la cançó popular i el poble català. Al primer pis, un balcó recorre la façana amb catorze columnes cobertes de mosaics, mentre que al segon pis ens sorprenen els busts de Palestrina, Bach, Beethoven i Wagner, realitzats per Eusebi Arnau. Altres elements destacats són, a peu de carrer, diverses columnes de maó vermell i ceràmica, en dues de les quals s’encaixen les taquilles originals de l’auditori.

El vestíbul del Palau de la Música, un espai ple de color, amb sostres ornamentats i il·luminat amb grans fanals, ens sorprèn amb una gran escala doble que condueix al primer pis. En un espai adjacent, el Foyer és també un dels primers espais que el visitant troba quan s’endinsa en l’auditori que Joan Maragall va descriure com la casa dels cants. Actual cafeteria i restaurant, val la pena aixecar la vista i observar els arcs de maons combinats amb ceràmica vidriada de color verd, ornamentat amb flors ceràmiques.

Lluís Domènech i Montaner va revestir l’edifici de vitralls acolorits per on entra la llum, cosa que fa la impressió d’estar en un lloc fantàstic i, a més, aporta llum natural a l’edifici. L'exemple perfecte és la sala de concerts, amb vitralls laterals i una gran claraboia de vidre al centre, obra d’Antoni Rigalt i Blanch. Representa el sol i té una forma d’esfera invertida multicolor, tal com si fos una gota d’aigua a punt de caure.

A l’interior de la sala els ulls no donen l’abast: van de l’orgue central (té 3.772 tubs!) a l’embocadura de l’escenari, emmarcat per dos grans pilars: a l’esquerra, un bust d’Anselm Clavé i les seves Flors de maig simbolitzen la música tradicional catalana, i a la dreta, Beethoven i les valquíries wagnerianes representen la música culta i universal. Les muses que envolten l’escenari inspiren els intèrprets que tenen la fortuna d’actuar en aquesta casa, l’única sala de concerts del món inscrita a la Llista de Patrimoni Mundial de la Unesco. 

Si voleu explorar tots els racons del Palau de la Música sense perdre'n cap detall, feu un tomb per les seves sales en aquesta visita en 360º.

També és espectacular la Sala Lluís Millet, un gran saló amb vitralls, columnes ornamentades amb motius florals i una majestuosa balconada. Dedicat al fundador de l’Orfeó Català (juntament amb Amadeu Vives), s’utilitza com a sala de descans i trobada i convida a reviure l’època d’esplendor de l’associació, quan el Palau de la Música es va convertir en un símbol identitari de la burgesia catalana de finals del segle XIX.

La primera pedra que es va col·locar quan es va iniciar la construcció del Palau de la Música, el 1905, es troba a la Sala d’Assaig de l’Orfeó Català. Val la pena visitar aquesta petita joia del conjunt, un espai íntim i acollidor on se celebren concerts de petit format i altres esdeveniments.

Poques persones coneixen aquest espai tan especial per a la història del Palau de la Música, malgrat que es pot visitar sense problemes si es demana cita prèvia. El Centre de Documentació de l’Orfeó Català (CEDOC) custodia tota la documentació que es conserva dels gairebé 130 anys d’història de l’associació. Una història en forma de partitures, de programes de concerts, de documents fundacionals, de cròniques i reculls de premsa, de fotografies o de factures de la construcció del Palau.

És també una biblioteca i arxiu musical que conserva un patrimoni únic de la història musical catalana, amb una col·lecció de manuscrits que es remunten a l’edat mitjana i amb nombrosos fons privats de directors, compositors i intèrprets de tots els temps. 

El gran concurs del patrimoni català es viu setmana rere setmana a TV3, en la segona temporada de Batalla monumental. Les fortaleses de Montsoriu i de Mur, les muralles de Montblanc i Cervera, el Palau de la Música Catalana i la Cripta i Colònia Güell, la cartoixa d'Escaladei i el monestir de Santa Maria de Ripoll, i el Poble Vell de Corbera d'Ebre i el Born Centre de Cultura i Memòria de Barcelona són els deu monuments que han competit en el programa que té Roger de Gràcia com a mestre de cerimònies i Candela Figueras i Laia Fontàn com a reporteres. Podeu veure'ls tots en aquest mapa interactiu.

Cada setmana, l'audiència decideix el guanyador de cada batalla votant a través de les xarxes socials oficials del programa: Facebook, Twitter i Instagram. Els cinc monuments finalistes que han passat a la gran final, entre els quals hi ha el Palau de la Música Catalana, competiran en directe en un programa especial que s'emetrà des de la Seu Vella de Lleida, monument guanyador de la primera edició de Batalla monumental.