OFERTA ESPECIAL -45%
Subscriu-t'hi ara i gaudeix de tot un any d'un descompte únic!
Subscriu-t'hi ara i gaudeix de tot un any d'un descompte únic!
Història contemporània

El Palau de la Música Catalana: els punts imprescindibles

Ens endinsem en la joia modernista que Domènech i Montaner va crear per acollir la seu de l'Orfeó Català

1 La façana
Façana del Palau de la Música
Façana del Palau de la Música Getty Images

Edificat entre els anys 1905 i 1908 al barri de Sant Pere de Barcelona, la construcció del Palau de la Música va ser encarregada a Lluís Domènech i Montaner per tal de convertir l’auditori en la seu de la Fundació de l’Orfeó Català.

L’arquitecte modernista va voler que l’edifici tingués elements de totes les arts aplicades: vitrall, forja, escultura i mosaic. Per això, va fer encàrrecs a nombrosos artesans: els mosaïcistes Mario Maragliano i Lluís Bru, els ceramistes Josep Orriols i Modest Sunyol, els escultors Eusebi Arnau, Dídac Masana i Pau Gargallo... Cadascun d’ells va contribuir a crear la genialitat que avui caracteritza aquesta joia modernista i que ja es presenta a la façana.

La façana amaga una estructura central metàl·lica recoberta de vidre que permet l’entrada de llum natural a la sala de concerts. A la cantonada entre els carrers de Sant Pere Més Alt i d’Amadeu Vives, una magnífica escultura de Miquel Blay homenatja la cançó popular i el poble català. Al primer pis, un balcó recorre la façana amb catorze columnes cobertes de mosaics, mentre que al segon pis ens sorprenen els busts de Palestrina, Bach, Beethoven i Wagner, realitzats per Eusebi Arnau. Altres elements destacats són, a peu de carrer, diverses columnes de maó vermell i ceràmica, en dues de les quals s’encaixen les taquilles originals de l’auditori.

2 El vestíbul i el Foyer
Foyer del Palau de la Música Catalana
Foyer del Palau de la Música Catalana Tudoi61 - Wikimedia Commons

El vestíbul del Palau de la Música, un espai ple de color, amb sostres ornamentats i il·luminat amb grans fanals, ens sorprèn amb una gran escala doble que condueix al primer pis. En un espai adjacent, el Foyer és també un dels primers espais que el visitant troba quan s’endinsa en l’auditori que Joan Maragall va descriure com la casa dels cants. Actual cafeteria i restaurant, val la pena aixecar la vista i observar els arcs de maons combinats amb ceràmica vidriada de color verd, ornamentat amb flors ceràmiques.

3 La sala de concerts
La sala de concerts del Palau de la Música
La sala de concerts del Palau de la Música Wikimedia Commons

Lluís Domènech i Montaner va revestir l’edifici de vitralls acolorits per on entra la llum, cosa que fa la impressió d’estar en un lloc fantàstic i, a més, aporta llum natural a l’edifici. L'exemple perfecte és la sala de concerts, amb vitralls laterals i una gran claraboia de vidre al centre, obra d’Antoni Rigalt i Blanch. Representa el sol i té una forma d’esfera invertida multicolor, tal com si fos una gota d’aigua a punt de caure.

A l’interior de la sala els ulls no donen l’abast: van de l’orgue central (té 3.772 tubs!) a l’embocadura de l’escenari, emmarcat per dos grans pilars: a l’esquerra, un bust d’Anselm Clavé i les seves Flors de maig simbolitzen la música tradicional catalana, i a la dreta, Beethoven i les valquíries wagnerianes representen la música culta i universal. Les muses que envolten l’escenari inspiren els intèrprets que tenen la fortuna d’actuar en aquesta casa, l’única sala de concerts del món inscrita a la Llista de Patrimoni Mundial de la Unesco. 

Si voleu explorar tots els racons del Palau de la Música sense perdre'n cap detall, feu un tomb per les seves sales en aquesta visita en 360º.

4 La Sala Lluís Millet
Detall de la Sala Lluís Millet, al Palau de la Música
Detall de la Sala Lluís Millet, al Palau de la Música amadalvarez - Wikimedia Commons

També és espectacular la Sala Lluís Millet, un gran saló amb vitralls, columnes ornamentades amb motius florals i una majestuosa balconada. Dedicat al fundador de l’Orfeó Català (juntament amb Amadeu Vives), s’utilitza com a sala de descans i trobada i convida a reviure l’època d’esplendor de l’associació, quan el Palau de la Música es va convertir en un símbol identitari de la burgesia catalana de finals del segle XIX.

5 Sala d'Assaig de l'Orfeó Català
Col·locació de la primera pedra del Palau de la Música el 23 d'abril del 1905, en un acte presidit pel penó de l'Orfeó Català
Col·locació de la primera pedra del Palau de la Música el 23 d'abril del 1905, en un acte presidit pel penó de l'Orfeó Català

La primera pedra que es va col·locar quan es va iniciar la construcció del Palau de la Música, el 1905, es troba a la Sala d’Assaig de l’Orfeó Català. Val la pena visitar aquesta petita joia del conjunt, un espai íntim i acollidor on se celebren concerts de petit format i altres esdeveniments.

6 El Centre de Documentació de l'Orfeó Català
Partitura original d'una obra estrenada al Palau de la Música
Partitura original d'una obra estrenada al Palau de la Música Enrique Marco

Poques persones coneixen aquest espai tan especial per a la història del Palau de la Música, malgrat que es pot visitar sense problemes si es demana cita prèvia. El Centre de Documentació de l’Orfeó Català (CEDOC) custodia tota la documentació que es conserva dels gairebé 130 anys d’història de l’associació. Una història en forma de partitures, de programes de concerts, de documents fundacionals, de cròniques i reculls de premsa, de fotografies o de factures de la construcció del Palau.

És també una biblioteca i arxiu musical que conserva un patrimoni únic de la història musical catalana, amb una col·lecció de manuscrits que es remunten a l’edat mitjana i amb nombrosos fons privats de directors, compositors i intèrprets de tots els temps. 

7 'Batalla monumental'
Segona temporada de 'Batalla monumental'
Segona temporada de 'Batalla monumental'

El gran concurs del patrimoni català es viu setmana rere setmana a TV3, en la segona temporada de Batalla monumentalLes fortaleses de Montsoriu i de Mur, les muralles de Montblanc i Cervera, el Palau de la Música Catalana i la Cripta i Colònia Güell, la cartoixa d'Escaladei i el monestir de Santa Maria de Ripoll, i el Poble Vell de Corbera d'Ebre i el Born Centre de Cultura i Memòria de Barcelona són els deu monuments que han competit en el programa que té Roger de Gràcia com a mestre de cerimònies i Candela Figueras i Laia Fontàn com a reporteres. Podeu veure'ls tots en aquest mapa interactiu.

Cada setmana, l'audiència decideix el guanyador de cada batalla votant a través de les xarxes socials oficials del programa: FacebookTwitter i Instagram. Els cinc monuments finalistes que han passat a la gran final, entre els quals hi ha el Palau de la Música Catalana, competiran en directe en un programa especial que s'emetrà des de la Seu Vella de Lleida, monument guanyador de la primera edició de Batalla monumental.

Subscriu-t'hi

Portada del número 259 de SÀPIENS (octubre 2023)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

SUBSCRIU-T'HI​

Comentaris

Portada del número 259 de SÀPIENS (octubre 2023)

Els catalans de Felip V

Descobrim qui van ser els homes de negocis més importants de la Catalunya borbònica

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

 
Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per recopilar informació amb una finalitat tècnica. No es guarden ni cedeixen les dades de caràcter personal de ningú sense el seu consentiment. Igualment, s'informa que aquest lloc web disposa d'enllaços a llocs web de tercers amb polítiques de privacitat alienes a Abacus. Més informació Accepto