Quan la guerra es va estancar al front occidental, a la darreria de 1914, els alemanys van construir unes defenses formidables per resistir sobre el terreny que havien conquerit. I quan els aliats van veure que no els en podrien desallotjar, van optar per replicar la idea de l’enemic i s’hi van plantar al davant. Tot i que ja s'havia utilitzat en altres batalles, la guerra de trinxeres va arribar al seu màxim exponent en la Primera Guerra Mundial. La vida quotidiana en aquestes fortificacions excavades a terra era esgotadora. Alguns testimonis expliquen que, en fer-se de nit, la guarnició havia d'estar llevada i a la trinxera. De les deu de la nit a les sis del matí només podien dormir, per torns, dos homes de cada escamot, de manera que cadascun d'ells dormia unes dues hores. Si en voleu més, consulteu el nostre especial sobre la Primera Guerra Mundial: galeries, vídeos, una línia del temps i un mapa amb què, en només 10 minuts, fareu una gran immersió en la Gran Guerra.