La nit de l’11 de juliol del 1977, el pavelló de Súria (Bages) va acollir el ball de gala de la Festa Major. Fora del recinte, un grup de gent d’entre 80 i 400 persones, segons les fonts, protestaven perquè els homes havien de dur corbata i les dones havien de vestir de llarg per entrar a la celebració. Els manifestants consideraven que els requisits traïen l’esperit popular de la festa. Pels volts de mitjanit, la música va començar a sonar. A l’exterior, creixia el nombre de manifestants i algunes persones xiulaven els participants. En veure la situació, l’alcalde Mateu Castellà va demanar a la Guàrdia Civil que reforcés la parella del cos i els dos policies municipals. Un sergent i un altre guàrdia es van situar a l’entrada del pavelló amb els fusells d’assalt de l’exèrcit (CETME) als braços. La tensió va augmentar quan els agents van retenir tres persones dins del pavelló arran d’una baralla.

Roque Peralta rep un tret del guàrdia civil Francisco Ruiz
A les tres de la matinada, els agents van intentar dissoldre la concentració després que diverses persones provessin d’entrar al recinte per força. Durant l’incident, el jove Roque Peralta va rebre un tret del CETME del guàrdia civil Francisco Ruiz que li va causar la mort poc després. La bala li va travessar el cos i va impactar a la façana d’un edifici proper. A dos quarts de quatre, la víctima va ingressar cadàver a l’hospital de Manresa. Peralta, veí de la capital del Bages, havia nascut feia 27 anys a Segura de la Sierra (Jaén). Aquell dia havia anat a Súria a visitar els seus germans i, posteriorment, s’havia sumat a la manifestació contra el ball de gala. A Manresa, hi havia deixat la seva esposa i els seus dos fills.

Les versions dels fets no es van confrontar en un judici, tot i que es va iniciar una causa ordinària. La Guàrdia Civil va atribuir la mort a un forcejament entre la víctima i l’agent que va fer disparar l’arma. En un document enviat al Govern Civil de Barcelona al qual va tenir accés SÀPIENS, el cos militar assegurava que el guàrdia “forcejeó con un individuo que le intentaba arrebatar el CETME, resbaló y cayó, levantándose acto seguido, al tiempo que observaba como se le disparaba dicha arma y caía herido el individuo”. En canvi, 12 testimonis van contradir la versió oficial en unes declaracions signades que va recollir l’Associació de Veïns de la Font dels Capellans, barri on vivia Peralta. El membre de l’Associació de Veïns que va recollir les declaracions, Antonio Alcaide, assegura que “tothom va confirmar que la mort no va ser fruit de cap forcejament: el guàrdia va disparar amb intenció”.

Pere Subirà [un dels testimonis]: "Quan Peralta estava contra la paret, el guàrdia va disparar”
Vint-i-vuit anys després, un d’aquells testimonis, Pere Subirà, continuava negant per a SÀPIENS que es tractés d’un accident. “Quan va començar la segona part del ball —recorda Subirà—, el sergent va ordenar als agents que dissolguessin la concentració. Fins aquell moment havíem estat fent broma amb el guàrdia de la porta, però va canviar d’actitud en sentir l’ordre”. El testimoni afegeix: “Quan va tenir l’arma carregada, va veure el Roque. Va donar-li cops amb el fusell mentre l’arraconava contra la paret d’una casa. El Roque tenia un braç invàlid i, amb l’altre, intentava apartar-lo. Quan el noi estava contra la paret, el guàrdia va disparar”. El guàrdia civil Francisco Ruiz va ser destinat a una altra població després de la mort de Peralta. No era la primera vegada que l’agent havia de marxar d’una localitat arran d’un incident. 

Dos anys abans, el 22 d’agost del 1975, a Olesa de Montserrat (Baix Llobregat), Francisco Ruiz va deixar la seva arma carregada a la caserna. Sense la seva presència, el seu fill i la seva neboda van començar a jugar amb la pistola. Segons la mare de la nena i germana de l’agent, al nen se li va disparar l’arma i la seva cosina va rebre l’impacte de la bala al coll. Una setmana més tard, Rosa Maria O. va morir a un hospital de Barcelona. En una conversa telefònica amb SÀPIENS, Francisco Ruiz va negar tenir cap relació amb la mort de la nena a Olesa i també amb la de Peralta, i ha assegurat que la nit de l’11 de juliol del 1977 no era a Súria, tot i que documents judicials i de la Guàrdia Civil certifiquen que portava l’arma que va matar Peralta. Les restriccions dels arxius de la Guàrdia Civil han impossibilitat consultar la documentació del cos sobre els fets d’Olesa i de Súria. Els documents de la Guàrdia Civil i judicials als quals va accedir SÀPIENS es troben dipositats a la Delegació del Govern a Barcelona o els guarda la família de Roque Peralta. 

L’endemà dels fets, només les fleques van obrir a Súria. La resta d’establiments van tancar i els treballadors no van anar a la feina. Al matí, malgrat que Peralta no tenia cap afiliació política, representants de partits i sindicats van convocar una concentració per demanar a l’alcalde que dimitís per haver reclamat la presència dels agents. Els diputats electes del PSUC Cipriano Garcia i Juan Ramos —elegits en els comicis a les Corts del 15 de juny del mateix any— i el secretari general de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya, José Luis López Bulla, es van traslladar a la localitat i van negociar amb la Guàrdia Civil la celebració de la manifestació.

Concentracions
A les sis de la tarda, mig miler de persones es van concentrar davant l’ajuntament de Súria amb pancartes i una senyera amb un crespó negre. Diversos representants polítics van llegir un comunicat en què es reclamava la dimissió de Castellà i es declarava l’endemà dia de dol a la població. Sobre l’acte de protesta, la Guàrdia Civil va informar el governador civil que els manifestants “se dirigieron hacia el ayuntamiento con dos pancartas. Texto: ‘Guardia Civil asesina’ y ‘Alcalde dimite’, coreándose dichas frases”.

L’endemà, entre 2.500 i 5.000 persones, segons els diaris, van assistir al funeral de Peralta a Manresa. Part dels presents va haver de seguir la cerimònia pels altaveus instal·lats a l’exterior. Acabada la litúrgia, els assistents van acompanyar la família Peralta fins al cementiri, on familiars i amics van demanar de veure el difunt per darrera vegada. A poc a poc, els presents van desfilar en silenci davant del cadàver abans de tancar el taüt. A Súria, es va respectar el dia de dol i es va celebrar una altra cerimònia en memòria del desaparegut.

La situació de la vídua de Peralta, Clara Benítez, era precària. Demanà ajuda al governador civil de Barcelona, José M. Belloch, a qui va explicar en una carta que la família es trobava “en la mayor indigencia”. El gener del 1978, el governador civil va comunicar a la vídua que la Delegación Provincial de Mutualidades Laborales havia decidit atorgar-li una pensió de viduïtat de 5.000 pessetes mensuals, una pensió d’orfandat de 5.400 pessetes i un únic subsidi de defunció de 5.000 pessetes més. En concepte d’endarreriments, Clara Benítez va rebre 78.196 pessetes. Belloch va aconseguir que s’atorguessin les dues pensions a la vídua, malgrat que “con la aplicación estricta de lo reglamentado no le correspondía ninguna”.

Una indemnització per a la família
Paral·lelament, l’advocat Josep Benet, que havia estat elegit recentment senador per l’Entesa dels Catalans, va rebre la germana del difunt, Socorro Peralta, i membres de l’Associació de Veïns de la Font dels Capellans, i es va comprometre a negociar amb el Govern una indemnització per a la família. “L’incident va tenir lloc en un període històric en què les forces de l’ordre públic eren intocables”, va dir a SÀPIENS Josep Benet. “En aquell context, vaig demanar una quantitat que ajudés la família a sortir de la misèria, perquè la via judicial no garantia cap solució, tal com el temps va demostrar”. El març del 1978, Clara Benítez va rebre 850.000 pessetes del Govern Civil de Barcelona “para atender necesidades familiares derivadas del fallecimiento”. La vídua va lamentar haver acceptat aquella xifra perquè “hauria hagut d’exigir una indemnització més alta, però les persones que van negociar em van dir que no rebria cap compensació si no l’acceptava”.

La mort de Peralta va comportar que s’obrís una causa ordinària en la jurisdicció militar. El 4 de maig del 1978, el coronel jutge instructor de la causa va acordar-ne el sobreseïment i l’aplicació dels beneficis de l’amnistia política al guàrdia. El decret es basava en un dictamen de la IV Regió Militar, en què es recomanava el sobreseïment de la causa i l’aplicació de l’amnistia perquè la investigació dels fets havia acabat “con resultados, hasta el presente, contradictorios”. El sobreseïment va impedir que la família rebés una indemnització en concepte de responsabilitat civil subsidiària.

Homenatge
Quan faltaven dos dies per al primer aniversari de la mort de Peralta, la Guàrdia Civil va informar el Govern Civil de Barcelona que “de forma solapada y anónima piensan colocar una lápida en el lugar del incidente, calle San José, así como coronas de flores y con la intención también de celebrar una misa por el difunto. [...] Para dichas colocaciones no se tiene conocimiento que haya sido solicitado permiso alguno, ni a la Alcaldía ni al propietario de la fachada en cuestión”. Les previsions es van complir: el 12 de juliol del 1978, un ram de flors va aparèixer al carrer Sant Josep, on un jove pare de família havia mort un any abans a causa d’un tret d’un guàrdia civil. Avui, “la fachada en cuestión” encara té l’impacte causat per la bala que va matar Roque Peralta.