Salvador Fàbrega i la seva dona Clotilde el dia del seu casament el desembre de 1936. Es va inscriure a l'Escola Popular de Guerra de la Generalitat i al Comitè de Milícies Antifeixistes, i va participar activament en el desenllaç de la batalla de l'Ebre. El resultat de la Guerra Civil, però, el va potrar a marxar a l'exili el 26 de gener i va començar el seu periple fora de Catalunya.

Després de passar pel camp d'Argelers, d'una estada sense papers als Estats Units que va acabar amb la seva expulsió del país i de donar la volta al món en set mesos, Fàbrega va tornar a Nova York on va ser acceptat a l'Exèrcit i va aconseguir el permís de residència. Quan va acabar el seu servei a l'Exèrcit, Fàbrega va recuperar per carta la seva relació amb la seva dona i li va proposar d'anar a viure amb ell als Estats Units, on ja era ciutadà de ple dret, però la Clotilde no es va atrevir a fer el pas. 

L'informe pel qual es va concedir a Salvador Fàbrega la creu del Servei Distingit, la condecoració que reconeix "l‘extraordinari heroisme, amb perill i risc personal". Aquest reconeixement es debia principalment al seu paper el 16 de març de 1945, quan les SS el van obligar a pujar a un automòbil lligat de mans i peus. Fàbrega va creure que l'anaven a executar, però en realitat el van portar a Bozen, capital del Tirol del Sud, rebatejat aleshores amb el nom d'Alto Adige. El català va reconèixer el xòfer que conduïa. Era un italià que actuava d'informador a l'OSS. Aprofitant un moment que es van quedar sols, l'italià li va proposar de fugir, però Fàbrega va refusar l'oferiment per seguir amb l'espionatge.

Capçalera del reportatge sobre Fàbrega publicat a la revista 'The Blue Book'. En ell, s'explica la tortura a la que va ser sotmès el català després de ser capturat per les SS  juntament amb el radiooperador Slisby en el marc de l'operació 'Tacoma' L'interrogatori es va dur a terme entre descàrregues elèctriques, però Fàbrega els va dir que era un pilot d'avió abatut i que desconeixia l'existència dels partisans o soldats aliats en aquella zona. La seva tortura va durar 10 dies i, a més, va presenciar l'execució de partisans. Tot i així, Fàbrega "no va dir res sobre la feina i la localització de la seva secció", tal i com lloa el reportatge.

Missatge de ràdio classificat relatiu a l'operació 'Tacoma', nom en clau de la missió especial en què va participar Fàbrega a finals de 1944. Junt amb el capità Chappell i el radiooperador Silsby, es van enlairar de la base aliada de Brindisi en direcció als Alps, un ampli territori a la província prealpina de Belluno controlat pels nazis. L'informe, com es pot veure en la imatge, comunicava que els resultats de la missió eren: "dues locomotores, tres cotxes i dos camions destruïts, un oficial feixista mort, sis soldats feixistes mort, un oficial alemany mort, 18 soldats alemanys morts i 35 soldats alemanys ferits, tres enginyers morts i quatre alemanys no identificats morts".

Salvador Fàbrega va entrenar els partisans en les brutals tècniques dels Grups d'Operacions de l'OSS. Els va instruir en la lluita en el cos a cos, eks va ensenyar l'ús d'explosius i va procurar que adquirissin coneixements bàsics d'orientació, desplegament de combat i maneres d'afrontar interrogatoris en cas de ser capturats. A més, el contrast entre Fàbrega i els partisans no podia ser més gran. Mentre el català anava impecablement vestit, amb camisa, pantalons de llana, botes i bon equipament militar, els partisans anaven amb roba civil, calçat poc adequat i material pràcticament inútil per combatre. A la imatge es pot veure un retrat de Salvador Fàbrega.

Carta de recomanació d'un oficial nord-americà en la qual elogia l'actuació de Fàbrega a Meran (Itàlia). Quan l'abril de 1945 la situació ja es va decantar a favor dels aliats, els nazis van enviar Fàbrega a un altre camp d'internament situat a Meran, on va decidir prendre el control de la situació i va aconseguir alliberar el camp. Fàbrega va prendre el control de la ciutat i va desarmar els oficials alemanys que hi restaven. La seva actuació a Meran també li va fer rebre reconeixements com la carta de la imatge. Finalment, el juny de 1945 va tornar als Estats Units junt als seus companys, on va viure fins el dia de la seva mort el 24 de desembre de 1993.