En el número de desembre de la revista SÀPIENS expliquem que al final de la Segona Guerra Mundial i la desfeta del Tercer Reich, els Estats Units no van dubtar a reclutar els millors científics nazis per als seus laboratoris. Després de manipular els seus expedients per protegir-los dels tribunals internacionals, van incorporar centenars d'enginyers i físics en agències com la CIA i la NASA, en una operació secreta anomenada ‘Paperclip'.

Nous documents
Els Estats Units encara se senten incòmodes per aquells fets i per això han mantingut l'operació classificada i han intentat reservar-ne tota la informació possible. SÀPIENS ha investigat a fons pels arxius federals de Washington i ha pogut accedir a 20.000 documents —alguns d'aquests recentment desclassificats— que destapen que el projecte va ser molt més important del que es creia. En el número 111 de SÀPIENS revelem els descobriments més recents d'aquest programa de reclutament, vigent fins als anys setanta, que va implicar científics alemanys nazis en la indústria atòmica i armamentística.

A quinze minuts de la Casa Blanca s'alça un majestuós edifici gairebé amagat en una zona boscosa de College Park, una zona residencial situada prop de la Universitat de Maryland. És una de les seus dels arxius nacionals dels Estats Units, un edifici amb un ritme intens de treball i dotat de mesures de seguretat excepcionals. Conegut com a Archives II —atès que l'Archives I és al centre de Washington DC—, a College Park hi arriben historiadors d'arreu del país, però també de tot el món per consultar els milions d'arxius documentals (en format microfilm, paper, fotografia, cinema, cartogràfic...) que custodien. En aquests arxius es conserven els documents desclassificats per l'Administració nord-americana al llarg del segle XX i XXI, sobretot en matèries relacionades amb la II Guerra Mundial, l'Holocaust, les guerres de Corea i el Vietnam, els departaments de Guerra i d'Exteriors americans i també de les principals agències federals com la CIA i l'FBI.

Per entrar-hi cal passar un seguit de tràmits, com ara explicar el motiu de la visita i la destinació final de l'objecte investigat. Després de les pertinents acreditacions administratives, t'ofereixen una targeta d'investigació vàlida per dotze mesos. Abans, però, cal signar l'acceptació d'un protocol de seguretat que en cas d'incompliment és castigat amb sancions, civils o penals, si escau, per la justícia americana. Són, bàsicament, qüestions referides al robatori de documents originals i destrucció d'aquests documents.

A l'interior de la sala principal de consulta, a la primera planta, s'hi accedeix després de passar diàriament un control de seguretat. Per entrar acompanyat d'aparells electrònics com ordinadors o càmeres fotogràfiques cal un control previ on s'escaneja l'aparell en qüestió, que es revisa al final de la jornada. Ja dins la sala cal una mica de paciència per a investigadors amb ganes de consultar molts documents en poc temps. Només és permesa la consulta de tres caixes o dossiers a la vegada, que es faciliten en torns programats, de quatre a sis en funció del dia. L'equip de funcionaris de l'arxiu està constituït per arxivers, historiadors i també militars, i estan a la disposició de l'investigador per a qualsevol consulta. El tracte és cordial, tot i que cal mesurar en algun cas certs comentaris, ja que el lèxic historiogràfic no és el mateix, posem pel cas, per a un historiador català que per a un militar nord-americà. Si voleu cercar informació, per exemple, de la participació dels nord-americans en alguns conflictes internacionals, en països llatinoamericans, posem també pel cas, parleu d'intervenció o operació, mai d'invasió.