El fet històric
El 30 d'abril del 1945 Adolf Hitler, Führer del Tercer Reich, es va suïcidar a Berlín. Poc després, el 8 de maig, els representants militars del Reich van signar la rendició d'Alemanya, derrotada per l'aliança del Regne Unit, l'URSS i els Estats Units. Havia acabat la Segona Guerra Mundial i començava una nova etapa per a la humanitat marcada per l'anomenada 'guerra freda'.

La hipòtesi
El Tercer Reich hauria obtingut la bomba atòmica en donar prioritat al programa nuclear i concentrar els esforços en l'equip científic que treballava en el projecte. Haurien fet les proves a Polònia i haurien llançat les bombes sobre Moscou i Londres, quasi al mateix temps que els EUA ho feien al Japó (agost del 1945). Com els poders dels Estats Units, els nazis no haurien resistit la temptació de contemplar els efectes de la bomba. Davant la situació, Berlín i Washington haurien dubtat entre agredir-se o ignorar-se. Haurien escollit la segona possibilitat i els EUA haurien triat retirar-se d'Europa, ja que un dels objectius del seu complex militar financer i industrial ja era cobert: la destrucció de l'URSS i de l'anomenat 'comunisme'.

El desenllaç: una Europa unidimensional
Com ja havia passat en el curs de la guerra, els nazis haurien trobat col·laboracionistes a tots els països europeus. En un marc de gran excitació per la victòria, haurien prosseguit els exterminis racials i polítics. Ni camps ni gasos: cacera i tret. Milions de persones haurien intentat emigrar cap a Àfrica o l'Amèrica Llatina: la majoria haurien mort intentant creuar l'Espanya de Franco. Haurien començat aleshores els "mil anys" del Tercer Reich, la frontera oriental del qual estaria situada als Urals. La Gran Alemanya hauria incorporat tots els territoris poblats per alemanys i n'hauria expulsat els habitants no germànics. A través dels partits nazis, les nacions europees haurien estat sotmeses a una intensa imposició del nou model social: un liberalisme sense política dins un gran projecte de societat altament tecnificada i militaritzada, amb grans consorcis tipus Krupp, Von Thyssen i d'altres.

Com que un ciutadà serbi hauria matat Hitler en un atemptat, el seu successor, Herman Göring, hauria convertit Sèrbia en un espai racial; en un immens gueto habitat per les "races degenerades", transformat en un gran laboratori per activar els avanços biogenètics en la línia de purificar racialment el món. El Regne Unit, després del bombardeig nuclear de Londres, hauria quedat reduït a Escòcia, ja que la regió d'Anglaterra hauria estat convertida en una colònia penitenciària (com els anglesos feren en temps pretèrits amb Austràlia), ocupada pels comunistes i anarquistes que no havien estat exterminats.

Mussolini hauria estat afusellat, per inútil, i el general Franco hauria cedit part dels seus poders al seu cunyat, Ramón Serrano Suñer. El Vaticà no hauria tingut problemes, convertit en una mena de Disneylàndia.

El triomf del maccarthisme i els terrorisme antiimperialistes
Als Estats Units, el maccarthisme hauria triomfat, en un sistema de liberalisme amb política: una ficció democràtica, amb dos partits, tutelada pel Tribunal d'Activitats Anti nord-americanes i protegida per un Ministeri Patriòtic. La societat s'hauria automatitzat, dominada pel consumisme. L'explotació sobre l'Amèrica Llatina, el gran rebost, hauria estat ferotge. Mentrestant, els terrorismes antiimperialistes s'haurien multiplicat.

Amb el pas dels anys, els boscos, els rius i els animals haurien desaparegut del planeta i l'aigua del mar hauria esdevingut oli industrial. Aleshores, els poders de Washington (Bush V) i Berlín (Göring VII) s'haurien aliat per lluitar contra el que denunciarien com a "Eix del mal": la Natura. Ambdós haurien estat, però, derrotats d'una manera molt natural per un terrorista anomenat O(xigen) i el seu aliat H2. Per una vegada a la història no haurien guanyat els de sempre!