Els drakars es reconeixien al vol: un sol pal, una vela quadrada i un gran drac a proa. Qui hi havia guerrejat contra els vikings assegurava que eren impossibles d’enfonsar. Les seves naus eren d’una gran lleugeresa: alta tecnologia naval i peça clau en l’expansió. En aquells segles, eren les úniques capaces de recórrer el món. 

Es guiaven amb un timó de rem curt i pala ampla, que els donava una gran maniobrabilitat. Els seus mariners eren brillants navegants a qui no calien brúixoles. Sabien llegir a la perfecció els moviments del sol i les estrelles. Amb l’ajut d’un diminut compàs solar (unes rodes de fusta amb divisions i un pivot al mig) i una pedra del sol (un cristall translúcid que canviava de color amb els raigs de sol), van elaborar cartes nàutiques molt precises. Amb unes naus artesanes tallades amb destral, els vikings van guerrejar i comerciar.

Els drakars o dracs eren vaixells molt àgils, idonis per a les expedicions tàctiques i el combat. Llargs (30 metres d’eslora per sis de mànega) i ràpids (permetien fugir a una velocitat insòlita en aquells temps: a quinze nusos). Podien anar amb rem o amb vela. Estaven pensats per a uns quaranta mariners.

Naus per al comerç
Els vikings també tenien els 'knörrs', més amples i de borda més alta. S’utilitzaven com a vaixells de càrrega i per comerciar. Tenien entre 12 i 15 metres d’eslora per tres de mànega. Admetien fins a 40 tones de pes i fins a 12 tripulants. Anaven amb vela i eren molt estables a alta mar.

Un mascaró de fusta esculpit representava un monstre marí i allunyava els mals esperits de la ruta dels navegants, i també espantava els enemics. Era el ‘drek’, la criatura que donava nom a la nau: ‘drakar’.

L'estructura del vaixell

1. El timó: servia per dirigir la nau. Era una mena de rem curt que anava fixat a estribord, el costat dret del vaixell.
2. El buc era estret i allargat, i es construïa d’una manera molt enginyosa per fer-lo sòlid i lleuger. Els taulons de roure s’encavalcaven com si fossin les teules d’una teulada, i s’unien amb els reblons de ferro. S'impermeabilitzava amb molsa, crinera de cavall i quitrà.
3. Els escuts anaven penjats a la borda del vaixell i servien de protecció contra el vent i les onades, i també contra les fletxes dels enemics.
4. Només tenien una vela, que era quadrada o rectangular de llana teixida. El pal que la sostenia podia mesurar 16 metres d’alt i es feia d’arbres ben alts i rectes, com ara el pi.

Els drakars més grans podien transportar fins a 60 remers. Els mariners remaven asseguts sobre els cofres on guardaven les armes i les mercaderies que volien intercanviar. Dormien estirats a terra, sobre pells i dins d'un sac de cuir impermeable. Quin fred i quina humitat!

Durant els viatges tot el menjar era fred i no gaire variat: peix sec, pomes i coques de cereals. Ho guardaven tot en barrils resistents a la humitat i als cops.

Els drakars eren vaixells rapidíssims. Feien servir els rems quan no feia gaire vent, quan havien de remuntar un riu o quan encara volien anar més de pressa.

Tot i que feien de 16 a 30 metres de llargada, eren fàcils de maniobrar. Com que eren molt plans, podien navegar pel mar ben a prop de la costa, i també per rius poc profunds (de vegades, per anar d'un riu a un altre o per fer la volta a una cascada). Fins i tot en desmuntaven el pal i els rems i els movien per terra, arrossegant-los sobre troncs.

Un vídeo del viatge del 'Sea Stallion'
En el següent vídeo, podeu veure el viatge del 'Sea Stallion', un vaixell reconstruït l’any 2004 que va anar de Roskilde (Dinamarca) fins a Dublín (Irlanda): 1.000 milles nàutiques de navegació!