Història medieval

6 tòpics sobre els castells i les guerres medievals

Algunes pel·lícules ofereixen una imatge molt distorsionada d'aquestes fortaleses i dels setges a les mateixes. Llegiu i ho veureu!

Josep-Lluís Eras (text) / Jaume Fernández (assessorament)
14 d'abril de 2018
1 Durant els setges, els castells no es defensaven vessant oli bullent
El castell de Cardona
El castell de Cardona

La defensa de les fortaleses i castells assetjats es realitzava mitjançant el llançament de pedres. Els defensors no vessaven oli bullent sobre els assaltants, ja que era un bé escàs i car. Igual que succeïa amb l’aigua, que en cas de setge era molt valuosa, ja que aquests acostumaven a durar molt de temps. Les armes principals eren les escales, per poder arribar dalt de les muralles, les pedres i les fletxes. Tot i que els arcs van jugar inicialment un paper important, posteriorment van ser substituïts per les ballestes, que tenien més potència.

Un setge podia durar setmanes. Representava un maldecap per als assetjats, que veien tallada l'arribada d'aliments, però també per a l'exèrcit atacant si no s'organitzava per rebre menjar i subministraments, fet que podia obligar-los a aixecar la plaça per no morir de fam abans de la rendició de la fortalesa.

2 Els castells medievals eren austers i freds
El castell de Mur
El castell de Mur

Els castells de l’època medieval eren eines militars. No posseïen les comoditats d’un palau. Eren edificis austers i freds, i el seu espai interior era destinat a les necessitats logístiques de la milícia.

3 Amb les catapultes no només es llançaven pedres: també es llançaven excrements!
Fotografia d'un manganell
Fotografia d'un manganell

Les màquines de guerra eren una mena de catapultes anomenades manganells. Eren emprades per llançar pedres que podien pesar fins a 60 quilos. En ocasions s’utilitzaven per llançar excrements i restes d’animals amb l’objectiu de provocar epidèmies dins la fortalesa enemiga. La salubritat també era un problema per a la tropa assetjant que romania temps establerta en una mateixa zona amb animals i muntures que portaven problemes d’aigües residuals i disenteria. Tot i així, només s’utilitzaven els cavalls en les batusses a camp obert.

4 L'armadura completa només s'utilitzà als segles XIV i XV
Tres exemples d'armadures pròpies de l'època medieval
Tres exemples d'armadures pròpies de l'època medieval

L'armadura completa de plaques metàl·liques només s'utilitzà en les batalles dels segles XIV i XV. La predominant durant l’edat mitjana va ser la cota de malles, emprada des dels temps carolingis fins a la baixa edat mitjana

5 Les espases no feien talls: trencaven ossos i esquinçaven músculs
La Dama del Llac dona Excàlibur al rei Artús
La Dama del Llac dona Excàlibur al rei Artús

Les espases medievals no eren aptes per a l’art de l’esgrima; eren molt pesades, difícils de fer servir. Rarament produïen talls, eren armes de contusió, trencaven ossos i esquinçaven músculs i lligaments.

6 L'assalt a una fortalesa no era multitudinari
El castell de Mur
El castell de MurMaria Rosa Vila

L'assalt a una fortalesa altmedieval ocupava molt poca gent. De fet, tot just podia ocupar un centenar de persones, entre defensors i atacants. En el cas del castell de Mur, al Pallars Jussà, la guarnició estava formada per un mínim de 20 i un màxim de 28 soldats, que es repartien dos torns de vigilància.

La vintena de soldats d'aquesta fortalesa obligava els atacants a comptar amb un centenar d'homes, atès que les muralles multiplicaven per cinc la força dels defensors.

7 Escollir el monument favorit dels catalans
Captura del web del concurs 'El monument favorit dels catalans'
Captura del web del concurs 'El monument favorit dels catalans'

El castell de Mur és un dels 12 candidats a monument favorit dels catalans, un concurs organitzat per la revista DESCOBRIR que asquest 2018 celebra la tercera edició. Durant una setmana, podeu dir quin dels quatre monuments finalistes us agrada més. Els quatre que obtinguin més vots passaran a la següent fase, la primera semifinal, en què s'enfrontaran el primer i quarts classificats. Si encara no ho heu fet, voteu el vostre monument a http://monumentfavorit.descobrir.cat/monument-favorit.php.

I molta atenció, perquè en aquesta tercera edició, a més de buscar el monument favorit dels catalans, els companys del DESCOBRIR també cerquen el gran expert en patrimoni del país. Com? Amb un 'trivia' ben divertit: qui hi participi tindrà tres minuts per respondre tantes preguntes com pugui sobre patrimoni. Els qui tinguin més encerts es batran en duel en directe a Catalunya Ràdio. El guanyador gaudirà d'una estada per a dues persones al jaciment d'Empúries i d'un sopar a El Molí de l'Escala. Participeu-hi a http://monumentfavorit.descobrir.cat/trivia.php.

Subscriu-t'hi

Portada 194

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

Portada 194

1968: quan la guerra del Vietnam va sacsejar el món

Ens endinsem en les mobilitzacions estudiantils de caràcter global contra el conflicte que van donar peu a l'eclosió de moviments com l'ecologisme o el feminisme

1 any de SÀPIENS + l'Atles Català DE REGAL per 24,90 €

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família.
Ja som més de 22.000

En donar-te d'alta acceptes la política de privacitat

Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació Accepto