L’últim sopar de Roger de Flor

Navegant expert, guerrer de mar i de terra, va despertar terror i admiració en la convulsa Mediterrània dels segles XIII i XIV. La seva vida, i també la mort, justifiquen la llegenda

Roger, amb els atributs de megaduc (capell, senyera i vara d’or), és rebut per l’emperador de Bizanci, que el saluda des del tron amb Santa Sofia al fons
Roger, amb els atributs de megaduc (capell, senyera i vara d’or), és rebut per l’emperador de Bizanci, que el saluda des del tron amb Santa Sofia al fons Wikimedia Commons
Autor
Agnès Rotger
Assessor
Ramon Sarobe
Als ulls de Miquel hi havia una lluïssor es­tranya aquell migdia. Només la seva espo­sa Maria es va adonar que alguna cosa no anava a l'hora. Un jove refinat com ell, co­emperador de l'imperi Bizantí i perfecta­ment educat en aspectes d'etiqueta, sem­blava que havia de fer esforços per recordar com calia comportar-se a taula. S'empassava els farcellets de fulla de cep i arròs sense ni mastegar-los, com si fossin panses. I en canvi, les kaftedes, aquelles mandonguilles que tant li agrad