Història medieval

5 preguntes amb resposta sobre la construcció de les galeres

Eren tan valuoses que la seva construcció només podia quedar en mans d'especialistes. Us expliquem quin procés se seguia per fabricar les naus més aptes per navegar per la Mediterrània

Agnès Rotger (text), Enric Garcia (assessorament)
15 d'abril de 2018

Les galeres eren vaixells ideals per a la navegació a la Mediterrània: eren àgils i tenien poc calat, cosa que els permetia desembarcar a les platges fàcilment. Es dedicaven a la guerra o a la vigilància, encara que també podien transportar mercaderies d’alt preu que necessitin poc espai. Eren, per tant, molt valuoses, i la seva construcció sempre es deixava en mans d’especialistes.

1 Qui s’encarregava de dissenyar les galeres?
La galera 'La Reial' que es conserva a les Drassanes, seu del Museu Marítim de Barcelona
La galera 'La Reial' que es conserva a les Drassanes, seu del Museu Marítim de BarcelonaWikimedia Commons

La persona clau era el mestre d’aixa, també anomenat 'fuster de ribera'. Ell dirigia l’obra, des del moment de rebre l’encàrrec del client fins al lliurament. El mestre d’aixa fixava les característiques que havia de tenir, s’ocupava del disseny, escollia els materials -des del tipus de teles fins a la mida dels claus- i buscava els equips de treballadors que havien de participar en cadascuna de les fases del procés.

2 Qui les construïa?

Seguint les plantilles precises que havia fet el mestre d’aixa, els aprenents tallaven les fustes -d’alzina, roure o pi per al buc, i d’avet per a l’abordadura, és a dir, els pals- i es corbaven amb l’ajuda de foc quan calia. El muntatge començava per la ‘columna vertebral’ (les quadernes que formen la quilla), seguia per la carcassa i després la coberta, per acabar amb els pals.

Cuaderna maestra de galera (seccion)

3 Com s’impermeabilitzava la nau?

Aquí entrava en escena un altre personatge important: el calafat, el responsable de la impermeabilització de la nau. Ell i el seu equip es dedicaven a omplir amb estopa totes les escletxes, pintar-les a mà amb quitrà i després aplicar-hi una capa d’oli de peix i calcita.

Il·lustració d'una galera

4 Com es comprovava que tot funcionava correctament?
La galera que es conserva a les Drassanes Reials de Barcelona
La galera que es conserva a les Drassanes Reials de BarcelonaPere de Prada

Llavors arribava la prova de foc: posar el vaixell a l’aigua. Si tot funcionava bé, era hora de posar-hi les veles -normalment de cànem i cotó- els rems, l’artilleria i tota la resta. I ja només quedava el toc final: la feina dels artistes que pintaven i decoraven les sales i que donaven personalitat a la nau amb el mascaró de proa. Finalment, si amb el pas del temps i de les guerres alguna nau quedava malmesa, se n’aprofitava el que es podia per fer-ne de noves. Algunes galeres, les grosses, feien fins a 50 metres d’eslora. Per això era important disposar d’un bon espai per construir-les i guardar-les.

5 On es construïen?
Les Drassanes Reials de Barcelona vistes des del monument a Colom
Les Drassanes Reials de Barcelona vistes des del monument a Colom

A Barcelona, els mestres d’aixa treballaven a la Drassana, més tard coneguda com a Drassana Vella, a la zona del Regomir. Allà construïen les galeres per a la ciutat o per a la corona, les dues propietàries de les instal·lacions. Però el 1243 Jaume I va pensar que era millor construir unes drassanes reials perquè ell pogués prendre decisions sense haver de consultar amb cap soci. Va reservar un espai a l’extrem de la ciutat, a les Hortes de Sant Bertran, tocant a la Rambla. La construcció de les noves drassanes requeria l’ajut econòmic de les institucions públiques, i finalment va ser Pere el Gran, el fill de Jaume I, qui va començar les obres el 1282.

De fet, per a la construcció de vaixells no era necessari un lloc gaire especial: la platja era un espai més que comú per fer-ne. Però aquell projecte era molt ambiciós, havia de ser el lloc on es construïssin els estols reials que durien el nom de Pere el Gran a terres llunyanes. El resultat van ser les Drassanes Reials, on es feia tot el que tenia a veure amb els vaixells: la construcció, la reparació, el desballestament i l’’aparcament’ de les galeres durant els mesos de fred en què no podien sortir a navegar.

6 Escollir el monument favorit de Catalunya
Captura del web del concurs 'El monument favorit dels catalans'
Captura del web del concurs 'El monument favorit dels catalans'

Les Drassanes Reials de Barcelona són un dels 12 candidats a monument favorit dels catalans, un concurs organitzat per la revista DESCOBRIR que asquest 2018 celebra la tercera edició. Durant una setmana, podeu dir quin dels quatre monuments finalistes us agrada més. Els quatre que obtinguin més vots passaran a la següent fase, la primera semifinal, en què s'enfrontaran el primer i quarts classificats. Si encara no ho heu fet, voteu el vostre monument a http://monumentfavorit.descobrir.cat/monument-favorit.php.

I molta atenció, perquè en aquesta tercera edició, a més de buscar el monument favorit dels catalans els companys del DESCOBRIR també cerquen el gran expert en patrimoni del país. Com? Amb un 'trivia' ben divertit: qui hi participi tindrà tres minuts per respondre tantes preguntes com pugui sobre patrimoni. Els qui tinguin més encerts es batran en duel en directe a Catalunya Ràdio. El guanyador gaudirà d'una estada per a dues persones al jaciment d'Empúries i d'un sopar a El Molí de l'Escala. Participeu-hi a http://monumentfavorit.descobrir.cat/trivia.php.

Subscriu-t'hi

sapiens 197 agost

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

sapiens 197 agost

Els Cardona: els senyors de la sal

La història d'una família clau per entendre la Catalunya medieval

1 any de SÀPIENS + l'Atles Català DE REGAL per 24,90 €

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família.
Ja som més de 22.000

En donar-te d'alta acceptes la política de privacitat

Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Més informació Accepto