OFERTA ESPECIAL -45%
Subscriu-t'hi ara i gaudeix de tot un any d'un descompte únic!
Subscriu-t'hi ara i gaudeix de tot un any d'un descompte únic!
Història medieval

Les claus de la victòria de Jaume I en la conquesta de València

Una cavalleria feudal ben equipada, una enginyosa estratègia bèl·lica i la superioritat naval catalana van permetre que l'octubre de 1238 les tropes del Conqueridor entressin triomfalment a la ciutat

Jaume Fernàndez

La conquesta de València no va ser, ni de bon tros, un passeig militar per als exèrcits de Jaume I. Una complexa orografia i una dilatada tradició de fortificacions i muralles urbanes va convertir la conquesta del regne sarraí en una veritable empresa en què va fer falta una sòlida estratègia i la utilització de les tàctiques adients. La victòria de la banda catalanoaragonesa es va decantar per tres factors.

1 La cavalleria feudal
'Entrada triomfal del rei Jaume I a València', de Fernando Richart Montesinos
'Entrada triomfal del rei Jaume I a València', de Fernando Richart Montesinos Wikimedia Commons

Des de mitjan segle XI, els normands havien estès per l’Europa occidental l’ús de la cavalleria pesant, amb estrep, llança i cavaller cuirassat, que es convertí en una fabulosa força de xoc. Durant la conquesta de les terres valencianes, la cavalleria feudal de Jaume I va dominar decisivament el camp de batalla. En les poques ocasions en què els musulmans van desafiar els catalanoaragonesos a camp obert, la participació de la cavalleria va ser decisiva; com a exemple, la batalla del Puig, on una violenta i furiosa càrrega de cavalleria esvaí l’amenaça sarraïna. Freqüentment, la sola presència d’esquadrons de cavallers cuirassats va dissuadir qualsevol intent d’escomesa andalusina.

2 Les tales i les cavalcades
Pintura mural al castell d'Alcanyís que representa l'entrada de Jaume I a València el 1238
Pintura mural al castell d'Alcanyís que representa l'entrada de Jaume I a València el 1238 Wikimedia Commons

La civilització andalusina era eminentment urbana. Per tant, era prioritari conquerir els grans nuclis urbans per doblegar la seva resistència. Les tasques de setge de ciutats i fortaleses valencianes van esdevenir la feina principal de les forces feudals de la corona d’Aragó durant l’expugnació del regne valencià. Una de les tàctiques principals per obligar a rendir-se una ciutat era les anomenades 'tales'; és a dir, arrasar-ne les terres i collites, cosa que conduïa a la misèria i a la fam de la població. D’altra banda, les cavalcades, una de les principals tàctiques militars feudals, eren conduïdes per un grup de genets que amb celeritat penetraven en territori enemic colpejant, destruint, saquejant i capturant ostatges. Abans que hi pogués haver una resposta armada, ja havien abandonat la terra cremada.

3 La marina catalana
Representació d'una galera catalana navegant
Representació d'una galera catalana navegant

En el territori valencià, on les comunicacions eren pèssimes i plenes de perills, la mar va esdevenir una eina fonamental per a la conquesta. El domini naval català va permetre que Jaume I utilitzés les seves galeres per transportar tropes, per avituallar els exèrcits i per evitar que les places assetjades rebessin auxili per mar. Les decisives victòries de Borriana i del Puig haurien estat impossibles sense l’enorme superioritat naval catalana.

Subscriu-t'hi

Portada del número 258 de SÀPIENS (setembre 2023)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

SUBSCRIU-T'HI​

Comentaris

Portada del número 258 de SÀPIENS (setembre 2023)

Anatomia d'un cop d'estat

Per què va triomfar l'alçament de Miguel Primo de Rivera?

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

 
Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per recopilar informació amb una finalitat tècnica. No es guarden ni cedeixen les dades de caràcter personal de ningú sense el seu consentiment. Igualment, s'informa que aquest lloc web disposa d'enllaços a llocs web de tercers amb polítiques de privacitat alienes a Abacus. Més informació Accepto