Robin Hood: realitat o llegenda?
El mite de Robin Hood és viu molts segles després. Però va ser un personatge sorgit de la imaginació popular, o un heroi de carn i ossos? N'analitzem les diferents hipòtesis
Ningú no gosa endinsar-se sol a les profunditats del bosc de Sherwood, al nord d'Anglaterra. De tots és sabut que creuar-lo és una aventura massa perillosa. Al bell mig, al voltant d'un arbre mil·lenari, hi habita un grup de proscrits encapçalats per Robin Hood, un arquer que viu fora de la llei i és perseguit per les autoritats. És temut sobretot pels propietaris de terres i els homes d'Església del comtat de Nottingham. Molts d'ells han patit els robatoris d'aquests bandolers, i aquells que s'hi han resistit han estat assassinats. Però aquestes accions no les fan per sobreviure, com succeeix amb la resta de proscrits. De fet, en tenen prou amb els cérvols del rei que diàriament capturen al bosc, un terreny reservat a la caça exclusiva per als senyors. L'objectiu dels homes de Robin Hood és fer pagar als poderosos per la manera com oprimeixen els camperols, que es troben en l'absoluta misèria a causa de la insuportable pressió fiscal a què són sotmesos.
La història d'aquest proscrit amic dels desemparats és coneguda arreu del món, però és certa? Realment va existir Robin Hood?

Imaginem que Robin Hood era un home de carn i ossos. En quina època i en quin context va viure? Hi ha dues grans teories sobre això. La primera el situa al darrer terç del segle XII. Anglaterra es troba en ple procés de colonització aristocràtica per part dels normands, que l'any 1066 havien conquerit l'illa, desplaçant progressivament dels llocs de poder els saxons, que fins llavors n'havien tingut el monopoli. A més, ha perdut el seu rei, Ricard Cor de Lleó, fet presoner al castell austríac de Durenstein quan tornava de la tercera croada per a estendre el seu control sobre la Mediterrània. Les possibilitats d'escapar-se són remotes, i el preu del seu rescat és exorbitant. Aprofitant l'absència del rei, el seu maliciós germà, el príncep Joan, ja s'ha apoderat de la corona amb l'ajuda d'alguns influents barons normands. A partir d'aquest moment, les extorsions, els impostos de tota mena i les lleis injustes governaran Anglaterra.
Un Robin noble
Mentrestant, al nord del país un saxó de sang noble encara es resisteix a rendir-se al creixent poder normand. És un ferri opositor del rei Joan, el 'Sense Terra'. Es diu Robin Hood, un proscrit pel rei il·legítim que viu al bosc de Sherwood amb un grup d'homes, i es convertirà en l'advocat dels pobres i en l'heroi que ha de retornar la pau a la seva Anglaterra natal.
Aquesta història ens parla d'un Robin d'orígens nobles, cosa que l'historiador J.C. Holt justifica a partir de dos elements: l'aire, una arma patrimoni de la noblesa, que té l'exclusivitat de la caça i pel fet de ser un personatge protagonista de les balades, un gènere literari medieval que tractava temes que sobretot interessaven a les capes més altres de la societat, no pas al poble. Per tant, Robin Hood no seria proscrit per ser un arquer plebeu, sinó per la seva oposició al rei Joan.
Un Robin camperol
Una segona teoria rebutja aquesta explicació i situa l'activitat d'un Robin Hood camperol més de cent anys després, durant el regnat del rei Eduard II (1307-1327). Aquest monarca s'ha envoltat de col·laboradors massa ineptes i té en contra seva gran part dels parlamentaris i els nobles. El comte de Lancaster aprofita el caos i la incompetència del sobirà per a revoltar-se i controlar el país. Robin Hood, un saxó que encara es resisteix a rendir-se als normands que l'any 1066 van envair Anglaterra, lluita a l'exèrcit, inicialment victoriós, de Thomas de Lancaster. Però el rei Eduard II, des del nord, reconstrueix les seves tropes, que derrotaran el comte. El rei confisca aleshores les propietats dels seguidors de Thomas de Lancaster, i Robin Hood, perseguit, es refugia al bosc de Sherwood per sobreviure.
En aquesta història els proscrits tenen un origen popular, i lluiten no pas per defensar els seus privilegis, sinó per rebel·lar-se contra les injustícies i les extorsions constants del poder establert. L'historiador R. H. Hilton defensa aquesta tesi, i associa la popularitat de l'heroi entre els pagesos al fet que en aquells anys es comença a gestar el malestar que donarà lloc a la revolta posterior dels camperols de 1381.
Un Robin romàntic al cinema i a la literatura
Sigui com vulgui, les novel·les, els contes i les balades han perfilat l'heroi al llarg del temps, i així és com s'ha establert la llegenda de Robin Hood. Al segle XIX, la literatura romàntica britànica consolidarà una nova imatge del personatge. Robin Hood és un heroi romàntic, un noble aventurer que es manté fidel al rei legítim Ricard Cor de Lleó i que lluita pel seu retorn. A més a més, Robin està profundament enamorat de la bella Marian, però aquesta es troba sota el domini del nou rei Joan. L'heroi ha de lluitar pel seu amor i per salvar el poble dels atacs del poder i garantir justícia per a tothom. Finalment, Robin Hood aconseguirà que Ricard I recuperi el tron, i aquest, en agraïment, li restablirà el títol de noble i li lliurarà la seva estimada.
El cinema aprofundirà al segle XX en la llegenda del Robin romàntic. A les pantalles, el personatge és un simpàtic arquer culte i noble que habita al bosc de Sherwood amb els seus amics proscrits, que es diverteixen mentre roben als rics i defensen els oprimits. Es tracta d'una interpretació de la llegenda molt superficial, ja que, tot i que ubica el personatge en l'època del regnat de Ricard Cor de Lleó, oblida algunes consideracions importants de l'aspecte polític i ètnic del personatge, un líder saxó que lluita contra la tirania normanda.

Potser cap d'aquestes aventures és real i el millor arquer de tots els temps és pura ficció. Però més enllà de descobrir qui era Robin Hood, caldria plantejar-se per quins motius l'heroi més popular de la literatura anglesa transgredia la norma social robant als propietaris i repartint el botí entre els més castigats. I és que, tot i que Robin Hood es presenta en ocasions com un noble i en d'altres com un pagès, sempre apareix lluitant per als més pobres. La corrupció i el suborn imperen en els estaments legals, i gairebé mai els impostos que escanyen els camperols arriben a les arques reials. La pressió fiscal es fa insuportable, i mentre tot Europa viu una explosió demogràfica i la fam s'estén arreu, els terratinents i els homes d'Església són cada vegada més rics i poderosos.
Les múltiples interpretacions del personatge i les diverses línies d'investigació que encara són obertes demostren que el misteri de la identitat de Robin Hood no està resolt. Però el que és evident és que aquest context de convulsió social i política que vivia aleshores Anglaterra és l'escenari ideal per a l'aparició d'un heroi convertit en el defensor de la justícia i les aspiracions de llibertat d'un poble. Justament, aquesta és l'essència del personatge, que hauria de sobreviure a les múltiples reinterpretacions de la vida del mític arquer.
Potser aquesta vida d'abundància, diversió i llibertat dels proscrits del bosc que encarnava Robin Hood, tan diferent de la misèria dels proscrits reals i del poble, va ser una invenció inconscient que reflectia la vida que somniaven tots aquells que patien les conseqüències d'una societat profundament feudalitzada i corrompuda pel poder. Qui sap si aquell poble va decidir imaginar un heroi popular capaç d'encapçalar la revolta que tots desitjaven, però que ningú no gosava dirigir.
Aquest article es va publicar al número 9 del SÀPIENS (juliol de 2003)
Comentaris