OFERTA ESPECIAL -40%
Subscriu-t'hi ara i gaudeix de tot un any d'un descompte únic!
Subscriu-t'hi ara i gaudeix de tot un any d'un descompte únic!
Història moderna

6 catalans clau en l'emancipació d'Amèrica

Recordem alguns catalans que van donar suport als moviments que cercaven deslligar-se d'un règim colonial abusiu i inoperant

Eduard Puigventós (text), Josep M. Solé i Sabaté (assessorament)
1 Joan Larreu i Espeso (Balaguer, 1782 – Buenos Aires, 1847)
Joan Larreu
Joan Larreu

Comerciant de vins, queviures i cuir, va emigrar a l'Argentina amb el seu germà Ramon per fer negocis. Va ser un dels fundadors de les companyies de Voluntaris Catalans que van defensar la ciutat dels anglesos. També va formar part de la primera Junta Revolucionària, i posteriorment fou president de l'Assemblea Constituent (1813) i membre del primer triumvirat que governà el país.

Monument a Buenos Aires
Immers en diverses lluites internes, va passar per nombroses dificulats personals i econòmiques i acabà suïcidant-se. Té un reconeixement públic notable: si hom passeja per Buenos Aires, trobarà al barri de Barrancas, a la plaza Herrera, un monument erigit en record seu. Quan se'n féu la inauguració, el 1921, l'Ajuntament de Barcelona i la Unió Catalanista enviaren cintes amb la senyera perquè fossin col·locades al monument, en homenatge a la seva figura i a la de Domènec Matheu.

2 Domènec Matheu i Xicola (Mataró, 1765 – Buenos Aires, 1831)
Retrat de Domènec Matheu i Xicola -  Juan Goulu / Wikimedia Commons
Retrat de Domènec Matheu i Xicola - Juan Goulu / Wikimedia Commons

Comerciant, es va establir a Buenos Aires com a consignatari de vaixells, fent fortuna. Va ser un dels comandants que al capdavant dels Voluntaris Catalans va defensar la ciutat de les invasions angleses. Posteriorment es va alinear amb els que van votar en contra del virrei espanyol, el 1810.

Vocal de la Junta Revolucionària, va ser responsable de les forces armades populars, expedicionari a l'Alt Perú i president interí del nou estat el 1811. Va ser el responsable de l'organització de les forces armades i va tenir tasques en l'administració dels béns i propietats embargats a ciutadans espanyols, en duanes, loteria i fabricació de fusells. Malgrat abandonar la política ben aviat per temes de salut, és present a diverses ciutats argentines que han posat el seu nom a places i carrers.

3 Manuel Gual (La Guaira, 1759 – illa de Trinitat, 1800)
Vista de Cumaná sobre el castell vell (1843) -  Ferdinand Bellermann / Wikimedia Commons
Vista de Cumaná sobre el castell vell (1843) - Ferdinand Bellermann / Wikimedia Commons

Fill d'un militar català enviat com a governador a Cumaná, Nova Granada (Veneçuela), de ben jove es va sentir atret per les idees de llibertat i fraternitat de la Revolució Francesa i la Il·lustració. Juntament amb Josep Maria España, va ser l'ideòleg de la conspiració de La Guaira, primer moviment independentista de l'Amèrica hispana. Després de fugir a la colònia anglesa de Trinitat pel fracàs de la trama, va ser enverinat per un agent espanyol per evitar que promogués noves temptatives des d'allà.

4 Joan Baptista Marià Picornell (Palma, 1759 – San Fernando de Nuevitas, 1825)
Joan Baptista Marià Picornell
Joan Baptista Marià Picornell

Polític i docent, Picornell va impulsar una conspiració republicana a Madrid l'any 1795, fet pel qual va ser empresonat i enviat a Veneçuela. Durant el seu captiveri, va conèixer Josep Rusiñol i Josep Maria España, amb qui va planejar un moviment independentista al país. El 1797 es va escapar de la presó i va viatjar a les Antilles, on va conèixer el revolucionari Francisco de Miranda. L'any 1805 es va traslladar a París, on es va graduar en medicina, professió que exerciria primer als Estats Units i després a Cuba.

5 Pere Catany (Barcelona, ? – Ciutat de Mèxic, 1815)

Doctor en dret, va ser nomenat oïdor (jutge de la Reial Audiència) a Santa Fe de Bogotà, on va tenir un paper important en les negociacions amb els comuners revoltats el 1781, en aquest cas com a representant del poder reial. Posteriorment va ser enviat a Santo Domingo, on també va exercir de capità general interí. Va ser traslladat a Nova Espanya, va ser regent de l'Audiència de Guadalajara i Mèxic, i cap del Comitè de Policia i Salvació Pública de Mèxic.

6 Josep Sardà (Barcelona, 1783 – Bogotà, 1834)

Militar de professió, va combatre a Itàlia, a la guerra del Francès i a Rússia. El 1815 es va unir a Francisco Javier Mina en la seva expedició a Mèxic i va fer amistat amb Simón Bolívar en el seu pas per Haití. Fou fet presoner, però s'escapolí i arribà a Colòmbia, on es va posar sota les ordres de Bolívar, qui el va nomenar tinent coronel dels exèrcits de Cartagena, Santa Marta i Barranquilla.

Va combatre els espanyols com a governador de Ríohacha i va ser cap de les forces d'aquesta província i Panamà. Fou menystingut pel primer govern després de la mort del 'Libertador', motiu pel qual va participar en un complot contra les noves autoritats, que el van condemnar a mort. Després de viure amagat durant un any, va ser descobert i assassinat.

Subscriu-t'hi

Portada del número 261 de SÀPIENS (desembre 2023)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

SUBSCRIU-T'HI​

Comentaris

Portada del número 261 de SÀPIENS (desembre 2023)

L'assassinat de Carrero Blanco

L'atemptat que va condicionar la Transició

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

 
Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per recopilar informació amb una finalitat tècnica. No es guarden ni cedeixen les dades de caràcter personal de ningú sense el seu consentiment. Igualment, s'informa que aquest lloc web disposa d'enllaços a llocs web de tercers amb polítiques de privacitat alienes a Abacus. Més informació Accepto