Durant la conquesta d’Amèrica, les hosts castellanes van utilitzar en el seu benefici l’avantatge que els donava la ignorància dels indígenes per jugar amb la seva por i poder derrotar-los. Per als habitants del Nou Món tot era desconegut, des de les armes de foc fins als cavalls, passant pels mateixos homes blancs.

Vinguts d'un altre món
No coneixien la pólvora i es paralitzaven de por amb el soroll i el foc que feien els arcabussos i els canons. Tampoc no entenien qui eren aquells homes amb barba i cabells llargs que parlaven una llengua estranya, que enlluernaven amb les seves armadures i escuts, i que anaven muntats a cavall —animal que creien que es tractava d’un cérvol sense banyes— acompanyats per uns gossos molt agressius i que no paraven de bordar. Ells creien que eren monstres, ja que l’únic gos que coneixien al continent americà no tenia pèl i no bordava perquè era mut. A sobre, una profecia indígena deia que el déu Quetzalcóatl, de pell blanca i amb barba, tornaria de terres llunyanes l’any 1519, just l’any en què Hernán Cortés va arribar a les costes de Mèxic.