Subscriu-t'hi
Història moderna

L'explotació dels esclaus a les mines de plata de Potosí

Tot i que Felip II va decretar lleis contra el maltractament als indígenes, els esclaus treballaven a les fosques i en condicions deplorables

Maria Coll (text), Agustí Alcoberro (assessorament)

La ciutat de Potosí, a Bolívia, és avui una comunitat marcada per la pobresa. Però al segle XVI va ser la ciutat més gran de l’Amèrica del Sud i la més poblada del món, amb més habitants que grans capitals com Madrid, París o Londres. Un centre de negocis i excessos originat per l’explotació dels indígenes a les mines de plata. 

1 Considerats ganduls perquè no creien en els miracles de Jesucrist
La ciutat de Potosí amb el Cerro Rico al fons
La ciutat de Potosí amb el Cerro Rico al fons Getty Images

Si Potosí representa la ciutat més opulenta i gran d’Amèrica al segle XVI, també és l’exemple més representatiu de la vergonya de la conquesta espanyola d’aquest continent. Encara que el 1601 Felip II decretés lleis contra el maltractament als indis a les mines, no es compliren per la por d’una possible davallada de la producció. Al segle XVII el pare Gregorio García afirmava que els indis eren de descendència jueva, perquè igual que ells “són ganduls, no creuen en els miracles de Jesucrist i no estan agraïts als espanyols per tot el bé que els han fet”. Com a mínim aquest religiós, a diferència d’alguns dels seus companys, acceptava la butlla del papa Pau III que els reconeixia com a “verdaders homes”.

2 No els tractaven com a persones i treballaven sense descans
Les condicions de treball a les mines de Potosí en un gravat de Theodor de Bry
Les condicions de treball a les mines de Potosí en un gravat de Theodor de Bry Wikimedia Commons

“Treballaven allà, en la perpètua foscor, sense saber quan era de dia, ni quan era de nit. Com que era un lloc que el sol no visitava mai, hi havia boira perpètua, hi feia molt de fred, l’aire era molt espès i aliè a la naturalesa humana, per això els nous sempre es marejaven”, explica la crònica de José de Acuesta el 1560.

El metall era dur i el treien a cop de pic. Després el pujaven a l’esquena per escales de corda de cuir de vaca cargolat. “Sortien suant de les mines i s’asseien sobre una pedra freda a menjar fins a una dotzena de grans de blat de moro, el vent els penetrava a les entranyes, amb la possibilitat de morir. Tornaven a entrar una altra vegada i una altra, sense descans, fins que feien tants camins com els manaven. No sabien queixar-se i al final de l’any només adquirien menjar, una manta i una samarreta”, escrivia Diego Núñez el 1582. 

3 La duresa de la feina va disparar l’índex de mortalitat
Il·lustració de la ciutat de Potosí, datada del segle XVI
Il·lustració de la ciutat de Potosí, datada del segle XVI Wikimedia Commons

Curiosament, a l’inici de l’extracció, i fins al 1573, les condicions de treball i de l’explotació les decidien els mateixos indis. Ells treien la plata i després negociaven la quantitat que s’havia de lliurar als espanyols. Però a partir d’aquesta data, concretament durant el mandat del virrei Francisco de Toledo, es va imposar els sistema de la mita: aleshores els indis treballaven a la mina a canvi d’un petit salari, modificació que quadruplicà la producció.

Cada any el virrei reclutava 13.500 indígenes. Aquest nombre resultava idoni per satisfer el sistema miner, però l’alta mortalitat per la duresa de la feina va impossibilitar aquesta quantia: el 1770 ja només treballaven 700 indis, i és que a la segona meitat del segle XVII Potosí ja havia perdut dos terços de la població. Es calcula que entre el 1545 i el 1625 van morir 15.000 indígenes a la mina.

4 El africans van ser els primers esclaus lliures
Tràfic d'esclaus negres al Nou Món
Tràfic d'esclaus negres al Nou Món Wikimedia Commons

A diferència del que va passar a la resta de mines d’Amèrica, a Potosí els africans només van tenir un paper secundari, malgrat que van arribar a la zona 30.000 esclaus, ja que es creia que no podien suportar l’altitud igual que els indis. Per tant, curiosament, en aquesta zona, van substituir els indígenes en les tasques de servei domèstic però també en altres professions: ferrers, sabaters, fusters o sastres. Per aquesta raó, el 1650 a Potosí ja hi havia molts negres lliures —una dècima part de la població—, ja que els seus amos els donaven el certificat de llibertat si els servien bé.

Subscriu-t'hi

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

SUBSCRIU-T'HI​

Comentaris

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Portada SÀPIENS 224 (novembre 2020)

Judici a Martín Villa

Repassem la trajectòria del polèmic governador civil de Barcelona, des dels càrrecs polítics fins als consells d'administració

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto