Història moderna

Il Veronese i l'escàndol de 'Les noces de Canà'

El quadre del pintor renaixentista va causar escàndol pel desviament del sentit religiós i el protagonisme de les figures profanes

Montse Armengol
5 de juny de 2019
'Les noces de Canà' (1563), obra de Paolo Caliari, Il Veronese
'Les noces de Canà' (1563), obra de Paolo Caliari, Il Veronese Wikimedia Commons

Aquest quadre sumptuós i de dimensions colossals que es conserva al Louvre (fa sis metres i mig d’alt per gairebé deu metres de llarg) va ser encarregat per presidir el refetor del convent de Sant Gregori el Gran de Venècia. Il Veronese es va servir d’un dels principals temes religiosos -l’escena del miracle que es va convertir en símbol de l’eucaristia- com a pretext per pintar un banquet fastuós.

Cal dir que durant el Renaixement Venècia era una metròpoli comercial i pels seus carrers circulava gent de països llunyans, vestits amb túniques de colors vius, vistosos turbants i joiells, que es barrejava amb l’alegria de viure de la societat veneciana. Il Veronese, pintor del luxe, retrata 132 figures d’aquesta amalgama social emmarcada entre columnates i balustrades de marbre.

Per descomptat, la mistificació de l’episodi sagrat -malgrat que respecta la posició central de Jesucrist- va aixecar l’escàndol, i més tenint en compte el destí que havia de tenir el quadre (en el seu favor s’ha dit que no hi apareix cap figura conversant, per respecte al silenci del refetor benedictí). Les protestes no solament vénen a tomb pels detalls anecdòtics que desvien l’atenció del sentit religiós del quadre, sinó perquè hi prenen protagonisme tot de figures profanes: en el quartet de músics que amenitza el convit, s’hi reconeixen Ticià, Bassano, Tintoretto i el mateix Veronese -que toca la viola. També hi apareixen el poeta Aretino, Palladio i un seguit de membres de la reialesa com Francesc I, Carles V, el turc Solimà, Elionor d’Àustria o Maria d’Anglaterra, que Il Veronese homenatja com a mecenes d’art.

Subscriu-t'hi

Portada SÀPIENS 207 (juny 2019)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

Portada SÀPIENS 207 (juny 2019)

65.590! Els consells de guerra franquistes a Catalunya

A partir de la història de l'alcalde republicà de Badalona, Frederic Xifré, reconstruïm l'ambient repressiu que els colpistes van instal·lar al nostre país el 1939

1 any de SÀPIENS per només 19,90€ 19,90 €

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família.
Ja som més de 22.000

En donar-te d'alta acceptes la política de privacitat

Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Més informació Accepto