OFERTA ESPECIAL -40%
Subscriu-t'hi ara i gaudeix de tot un any d'un descompte únic!
Subscriu-t'hi ara i gaudeix de tot un any d'un descompte únic!
Història moderna

Il Veronese i l'escàndol de 'Les noces de Canà'

El quadre del pintor renaixentista va causar escàndol pel desviament del sentit religiós i el protagonisme de les figures profanes

Montse Armengol
'Les noces de Canà' (1563), obra de Paolo Caliari, Il Veronese
'Les noces de Canà' (1563), obra de Paolo Caliari, Il Veronese Wikimedia Commons

Aquest quadre sumptuós i de dimensions colossals que es conserva al Louvre (fa sis metres i mig d’alt per gairebé deu metres de llarg) va ser encarregat per presidir el refetor del convent de Sant Gregori el Gran de Venècia. Il Veronese es va servir d’un dels principals temes religiosos -l’escena del miracle que es va convertir en símbol de l’eucaristia- com a pretext per pintar un banquet fastuós.

Cal dir que durant el Renaixement Venècia era una metròpoli comercial i pels seus carrers circulava gent de països llunyans, vestits amb túniques de colors vius, vistosos turbants i joiells, que es barrejava amb l’alegria de viure de la societat veneciana. Il Veronese, pintor del luxe, retrata 132 figures d’aquesta amalgama social emmarcada entre columnates i balustrades de marbre.

Per descomptat, la mistificació de l’episodi sagrat -malgrat que respecta la posició central de Jesucrist- va aixecar l’escàndol, i més tenint en compte el destí que havia de tenir el quadre (en el seu favor s’ha dit que no hi apareix cap figura conversant, per respecte al silenci del refetor benedictí). Les protestes no solament vénen a tomb pels detalls anecdòtics que desvien l’atenció del sentit religiós del quadre, sinó perquè hi prenen protagonisme tot de figures profanes: en el quartet de músics que amenitza el convit, s’hi reconeixen Ticià, Bassano, Tintoretto i el mateix Veronese -que toca la viola. També hi apareixen el poeta Aretino, Palladio i un seguit de membres de la reialesa com Francesc I, Carles V, el turc Solimà, Elionor d’Àustria o Maria d’Anglaterra, que Il Veronese homenatja com a mecenes d’art.

Subscriu-t'hi

Portada del número 244 de SÀPIENS (juliol 2022)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

Portada del número 244 de SÀPIENS (juliol 2022)

Com el canvi climàtic va fer caure Roma

Les últimes investigacions sobre el declivi de l'imperi romà

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

 
Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per recopilar informació amb una finalitat tècnica. No es guarden ni cedeixen les dades de caràcter personal de ningú sense el seu consentiment. Igualment, s'informa que aquest lloc web disposa d'enllaços a llocs web de tercers amb polítiques de privacitat alienes a Abacus. Més informació Accepto