EL 1825, una locomotora de vapor dissenyada per l’enginyer britànic George Stephenson va fer el trajecte entre dues mines de carbó, les de Stockton i Darlington, a Anglaterra. L’invent va causar sensació perquè en aquells moments encara es discutia si seria més convenient confiar el transport a les locomotores de vapor o bé fer que els vagons dels trens fossin arrossegats per animals de tir. Com que aquella primera línia industrial va ser un èxit, en poc temps es va pensar de construir una via que unís, sobretot per al servei de passatgers, dues ciutats angleses importants, Liverpool i Manchester.

El 1829, la via estava pràcticament acabada, una gran obra d’enginyeria, però hi havia un problema: encara no tenien trens. El que faltava, per ser exactes, eren locomotores. Molts enginyers, des del triomf de Stephenson, s’havien llançat a dissenyar aquells artefactes. Per això, els propietaris de la línia van convocar un concurs per veure quina podria ser la millor. Durant sis dies, les locomotores havien de fer diverses proves, envoltades de milers de persones, en un tram d’una milla –uns 1,6 quilòmetres.

S’hi van presentar cinc enginys, encara que un, la Cycloped, de seguida va ser motiu d’impugnació pels contrincants. Aquella andròmina en lloc d’una caldera de vapor tenia com a força d’impulsió un cavall que corria per una cinta sense fi. Els organitzadors els van permetre participar en el concurs, però el primer dia el cavall va trencar la cinta i van acabar eliminats. Hi havia proves de velocitat, de resistència, d’arrossegament de pesos, de comoditat dels passatgers...

La més ràpida i lleugera
La Novelty, dels enginyers Ericson i Braithwhite, era la favorita. Era la més ràpida i lleugera, i els dos enginyers, els més simpàtics, cosa que va fer que la multitud de gent que mirava les proves l’aplaudís constantment. Però era poc fiable i aviat va començar a tenir problemes mecànics que la van obligar a retirar-se. Va ser la Rocket, dels Stephenson pare i fill, que va aconseguir completar sense problemes totes les proves i, per tant, va ser l’escollida. Va guanyar el premi de 500 lliures, que ara serien més de 50.000, i, sobretot, el contracte per construir les locomotores de la línia. La Rocket era capaç de superar els 40 quilòmetres per hora i, de mitjana, recorria el trajecte de cinquanta quilòmetres en una mica menys de tres hores. Com les nostres Rodalies, si fa no fa.