La presència anglesa va durar gairebé cent anys; llevat de dos breus períodes, l’illa va ser una colònia britànica fins al segle XIX. El 1802, França i Anglaterra van signar la pau d’Amiens, que va comportar, entre altres coses, el traspàs de Menorca als espanyols —aleshores aliats dels francesos. Però les coses haurien pogut anar d’una altra manera.

Imaginem que el lliurament de l’illa no s’hagués inclòs en l’acord, com de fet va succeir amb Gibraltar. O que la pau d’Amiens no s’hagués arribat a signar —en realitat, més que una entesa definitiva va ser una espècie de treva, un poc forçada, que es trencaria al cap d’un temps amb les guerres napoleòniques. Doncs bé, en qualsevol dels dos supòsits els anglesos s’haurien quedat a Maó.

No podem saber del cert si els menorquins, sota el domini anglès, haurien estat millor que en mans espanyoles. Però si fem cas del que es va esdevenir durant el segle de presència britànica, podem extrapolar alguna tendència. Per exemple, els governadors enviats de Londres van ser respectuosos amb la identitat, la llengua i els costums de Menorca —l’únic indret on el català no fou perseguit durant el segle XVIII—, i també van provar d’introduir innovacions administratives i econòmiques. Podem suposar que, a la llarga, la societat de l’illa s’hauria modernitzat amb rapidesa, sense perdre la seva acusada personalitat.

Períodes de gran prosperitat
Menorca hauria viscut períodes de gran prosperitat, si fem cas de l’esclat demogràfic i econòmic que ja va experimentar sota sobirania anglesa. Maó s’hauria convertit en un destacat basar mediterrani, gràcies al moviment generat per la flota més poderosa de l’època. S’hi haurien establert comunitats anglòfones, índies i àrabs, procedents dels quatre racons de l’imperi britànic. Potser fins i tot la Revolució Industrial anglesa hauria tingut una petita rèplica a l’illa. Sens dubte, hauria comptat amb formes democràtiques de govern molt abans que l’Estat espanyol.

Una còpia corregida i augmentada de Malta
Menorca s’hauria convertit en una còpia corregida i augmentada de Malta, també en l’aspecte polític. I hauria tingut un paper destacat al segle XX. Com a enclavament naval de primer ordre, els alemanys haurien provat d’envair-la en la Primera Guerra Mundial, i els britànics l’haurien defensat amb les ungles.

En la Guerra Civil Espanyola, hauria estat un punt d’avituallament important per als republicans, i qui sap si això hauria canviat el curs del conflicte. Franco hauria estat temptat d’ocupar-la, arrossegant la Gran Bretanya a una aliança activa amb la República espanyola; en aquest supòsit, la Segona Guerra Mundial hauria esclatat a Menorca.

Un estat de ple dret
En qualsevol dels casos, l’illa hauria complert un rol primordial en el conflicte mundial, envoltada per la França de Pétain i altres potències de signe reaccionari. La col·laboració dels illencs hauria estat cabdal per derrotar l’eix nazi–feixista, i Londres no hauria acceptat mai de cedir la colònia a l’Espanya de Franco. En la segona meitat del segle XX, n’hauria impulsat el procés d’independència. Avui, Menorca seria un petit estat sobirà, de gran puixança i membre de ple dret de la Unió Europea. Gràcies a ella, el català seria llengua oficial d’Europa, i una bandera amb les quatre barres onejaria a Brussel·les.