Prehistòria

Angelika Fleckinger ens parla d'Ötzi, l'home del gel

"Ötzi demostra que fa cinc mil anys, a Europa ja es practicava l'acupuntura"

Sònia Casas
22 de març de 2012
Angelika Fleckinger -  Enrique Marco
Angelika Fleckinger - Enrique Marco

En el número d'abril de la revista SÀPIENS publiquem una entrevista a Angelika Fleckinger, directora del Museu Arqueològic de l'Alt Adige, a Bolzano, i màxima especialista en l''Home del gel'. I és que Ötzi, l''Home del gel', va viure entre el 3350 i el 3100 aC, és a dir, una mica abans de la construcció de Stonehenge, just a l'inici de l'Edat dels Metalls. Ho demostra, entre altres coses, la impressionant destral que duia i que tenia la fulla feta de coure, un metall que tot just a Europa s'acabava de descobrir. Dues dècades després d'aparèixer en un glacera dels Alps, la ciència ha reconstruït el rostre, la roba i els objectes que duia una de les mòmies més antigues i cèlebres del món.

Així doncs, Ötzi estava al dia de les novetats tecnòlogiques de la seva època.
Sí, i era un home rellevant en la seva comunitat. D'acord amb unes troballes fetes al Lago di Garda, sabem que en aquesta època només les persones de cert status tenien objectes de coure, que era un material preuadíssim. A més, aquesta destral també era un símbol d'autoritat i que s'assolia amb l'edat. Quan Ötzi va morir tenia uns 45 anys, era tot un ancià!

Però no va morir de vellesa sinó fruit d'un assassinat.
El seu cos presenta dues ferides mortals. D'una banda, a la seva espatlla esquerra encara hi té clavada una sageta i que li va creuar una artèria que li deuria causar una hemorràgia mortal. De l'altra, té una forta contusió a la part esquerra del crani, un cop també mortal i que creiem que se'l va fer en caure a terra a causa de l'intensa hemorràgia.

Se sap alguna cosa dels seus agressors?
No, però creiem que Ötzi estava en plena fugida. El seu equipatge és el d'algú que ha marxat de casa seva a corre-cuita. Tenia també fletxes a mig fer, com si les hagués anat fent pel camí i el més significatiu de tot és que a la mà esquerra tenia una ferida oberta, com si s'hagués defensat d'un cop de destral. I duia una farmaciola per anar-se-la guarint.

Una farmaciola?
Sí, dins de dues tires de pell d'animal duia un bolet que neix a les escorces dels bedolls i que té propietats antibiòtiques i cicatritzants, però no al·lucinògenes com s'ha publicat alguna vegada. També duia un bolet d'esca, que serveix per fer foc ràpidament i en el qual hi hem trobat restes de pirita, un mineral que fa xispes quan se'l colpeja.

Medecines, encenedor… Què més duia?
Duia una motxilla de fusta i pell d'animal, un cinturó amb butxaca i en el qual hi anava lligada una beina feta amb un trenat de fibres naturals. Dins, hi guardava un punyal de sílex amb el mànec de freixe. També duia un arc i un carcaix amb dues fletxes acabades i dotze per acabar, punxons de banya de cèrvol i tendons d'animal que feien d'agulles per cosir roba i un esmolador de fulles de sílex, una eina inèdita. Hem trigat anys a descobrir per què servia.

Com ho van saber?
Hi ha una disciplina que s'anomena arqueologia experimental i en la qual es reprodueixen les eines trobades i es van provant fins a descobrir exactament per què servien o com s'utilitzaven. Gràcies a aquestes proves sabem, per exemple, que l'arc que duia Ötzi té les característiques d'un arc esportiu modern. Les seves fletxes podien assolir uns 180 metres de distància i, a 30 metres, eren capaces de matar un cèrvol o un cabirol.

La roba també s'ha reproduït amb aquest tipus de tècnica.
Sí, i així és com hem sabut que la corretja de pell que creuava la sola de la sabata impedia patinar en terrenys rocallosos. Són unes sabates sorprenentment càlides i comfortables. També ho era el gorro de pell d'os i l'abric de pell de cabra i que alternava dos colors, possiblement per raons estètiques.

És a dir que a més d'anar ben abrigat, anava a la moda.
I reservava la pell més fina i suau per als calçotets i un parell de mitges llarges que anaven arrapades a les cames, a mode de leggings.

També duia uns curiosos tatuatges.
Sí, a l'esquena, a les cames i als peus. No es van fer amb agulles sinó amb incisions que després es fregaven amb carbó vegetal. S'ubiquen just en punts d'acupuntura, de manera que estem segurs que les marques tenien una funció terapèutica. Això demostra que al cor d'Europa es practicava l'acupuntura dos-cents anys abans d'aparèixer a l'Àsia.

Potser la silueta d'Ötzi que duu Brad Pitt tatuada al braç també té una raó oculta…
Ha ha ha! No ho sé, però demostra que és la mòmia humida (les egípcies són seques) més cèlebre del món! Pel museu de Bolzano, al Sud Tirol, cada any passen 265.000 persones per veure-la dins la cambra on la conservem, a 6 graus sota zero.

El passat 2010 la van descongelar per fer-li tot de proves. Què van fer?
Moltes proves que ara es poden fer gràcies als avenços tecnològics, com els escànners en 3D que han permès la reconstrucció del seu rostre i l'extracció del seu ADN i de bactèries i paràsits que es trobaven dins i fora del seu cos.

Què és el que es pretén trobar ara?
Establir vincles entre ell i nosaltres. Per exemple, en aquesta zona del Alps hi ha molta gent que pateix parkinson. Seria interessant veure si genèticament, Ötzi ja tenia certa predisposició per a densevolupar aquesta malaltia.

Veig que ni vostè ni els seus companys tenen por de la maledicció...
És veritat! Des que Erika i Helmut Simon se'l van trobar en una excursió a la glacera de Similaun, el 19 de setembre del 1991, han mort de manera prematura set persones: el propi Helmut, un dels primers investigadors, el periodista que va cobrir la seva descoberta i quatre persones més vinculades a la mòmia. Però, cal tenir en compte que en aquests vint anys, mil experts de tot el món han participat en les investigacions. Set de mil, no és gaire… I què seria d'una mòmia sense la seva maledicció?

Subscriu-t'hi

Portada 194

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

Portada 194

1968: quan la guerra del Vietnam va sacsejar el món

Ens endinsem en les mobilitzacions estudiantils de caràcter global contra el conflicte que van donar peu a l'eclosió de moviments com l'ecologisme o el feminisme

1 any de SÀPIENS + l'Atles Català DE REGAL per 24,90 €

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família.
Ja som més de 22.000

En donar-te d'alta acceptes la política de privacitat

Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació Accepto