Subscriu-t'hi
La història a casa

Anna Murià, la companya incansable del poeta

Molt compromesa amb la política, la periodista va prioritzar l'obra del seu company per sobre de la seva trajectòria

Agnès Rotger
Anna Murià i Agustí Bartra
Anna Murià i Agustí Bartra

El poeta Agustí Bartra, al llit de mort, va demanar a la seva companya: "Dedica la teva vida a la meva obra". Anna Murià li va fer un petó i li ho va prometre. Però potser no calia que li ho prometés, perquè la seva vida ja s'havia dedicat en gran part a la de Bartra des que es van conèixer i enamorar al 'châteaux' Roissy-en-Brie el 1939.

Un gran sacrifici
Ell acabava de sortir del camp de concentració de Sant Cebrià, i ella ja portava un cert temps en aquella mansió on convivien alguns dels intel·lectuals catalans més destacats en la primera part del seu exili. Recordant aquells dies va escriure: "Jo també tenia activitats personals, interessos i ambicions; només podia renunciar-hi si l'home valgués el sacrifici. L'havia trobat, per fi, a qui immolaria amb goig tot el que havia estat jo fins aleshores."

Tot el que pretenia immolar Anna Murià no era poca cosa. Havia estat una dona compromesa políticament —primer a Acció Catalana Republicana, després a ERC i finalment a Estat Català— i havia treballat com a periodista en diversos mitjans (La Nau, Meridià, La Rambla, Diari de Barcelona...). Al final de la guerra va esdevenir la primera dona catalana que dirigia un diari: en aquest cas, el Diari de Catalunya. La seva feina com a periodista la compaginava amb la que tenia a la Generalitat —va ser secretària de la Institució de les Lletres Catalanes. I a més, durant la República va publicar dues novel·les i dos opuscles polítics. Aquesta era la dona que, a 35 anys, va conèixer el seu gran amor i junts van començar una nova vida a l'exili que els portaria a viure en diversos països de l'Amèrica del Sud i els Estats Units. Van tenir dos fills, i malgrat la desitjada submissió al seu company, Murià no va deixar mai d'escriure i de traduir.

Vida prolífica
La parella va tornar a Catalunya el 1970 i es van instal·lar a Terrassa. Murià va col·laborar en nombrosos diaris i revistes (des de Cavall Fort fins a La Vanguardia) i va publicar novel·les, contes i algun assaig. El meravellós viatge de Nico Huehuetl a través de Mèxic va guanyar el premi Josep Maria Folch i Torres el 1974. Però la seva obra més coneguda i valorada —cosa que no pot sorprendre a ningú— és la Crònica de la vida d'Agustí Bartra. Murià va morir el 2002, a 98 anys.

Subscriu-t'hi

Portada del número 223 del SÀPIENS (octubre 2020)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Portada del número 223 del SÀPIENS (octubre 2020)

Les quatre cares de Josep Benet

Homenatgem l'historiador, polític, advocat i activista regalant-vos un recull de les seves defenses més emblemàtiques davant dels tribunals franquistes editades pel seu biògraf, Jordi Amat

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto