OFERTA ESPECIAL -45%
Subscriu-t'hi ara i gaudeix de tot un any d'un descompte únic!
Subscriu-t'hi ara i gaudeix de tot un any d'un descompte únic!
La història a casa

Conxita Badia, la mestra de la lírica

La passió que tenia per la músca des de petita va portar la cantant a envoltar-se dels millors cantants

Agnès Rotger
Fotografia de Conxita Badia durant un concert europeu el 1939
Fotografia de Conxita Badia durant un concert europeu el 1939 ARXIU CONXITA BADIA / Wikimedia Commons

"Vine tu i les cançons!" Això deia Enric Granados a la joveníssima Conxita Badia quan volia que l'anés a veure. Ella li 'deixava' la seva veu de soprano perquè el mestre pogués veure com funcionaven les noves composicions, i ell la va acompanyar sovint al piano i li va dedicar obres, com algunes de les seves 'Canciones amatorias'.

Ja des de petita, la Conxita es va adonar que la música era molt més que una passió: era la seva vida. Els dits se li movien sols damunt del piano —que va aprendre a tocar a l'Acadèmia Granados—, i sentia una irresistible necessitat de cantar. La identificació amb la música era tan gran que Xavier Montsalvatge va dir d'ella que quan parlava "semblava esforçar-se a no donar a la seva entonació un espontani, un incontenible vol líric, perquè la música semblava emanar del més íntim de la seva identitat".

Nascuda a Barcelona el 1897, filla d'una llevadora i d'un imatger religiós, ja des de petita va deixar bocabadat el món artístic. Va debutar amb només 11 anys, i als 16 ja va actuar professionalment al Palau de la Música al costat de Ricard Viñes. Coneguda sobretot com a intèrpret de 'lieds', la van admirar els principals músics de l'època, i molts compositors van escriure obres pensant en ella (Gerhard, Casals, Toldrà, Pedrell, Vives, Villa-Lobos...). S'explica que l'austríac Arnold Schönberg, sentint-la interpretar una de les seves composicions, va exclamar: "I pensar que he hagut d'anar tan lluny per trobar algú que sabés cantar melodies!".

L'exili i el retorn a Barcelona
Compromesa amb el país i amb la República, la guerra civil va canviar el rumb de la seva vida. Amb la família va deixar Barcelona, i després d'una gira europea —propiciada en part per músics que havia conegut als festivals que organitzava Pau Casals al Vendrell— se'n va anar a l'Argentina. Allà va ser acollida pels músics sud-americans més rellevants, i també pels exiliats com ella —sobretot per Manuel de Falla— i va treballar amb un grandíssim reconeixement públic.

El 1946 va tornar a Barcelona, on va poder tornar a actuar i on va convertir casa seva —i les aules del Conservatori— en un imant per a estudiants de tot el món que la volien de mestra. Montserrat Caballé en va ser una, i sempre li ho ha agraït: "Si he arribat on he arribat —explica— és gràcies a Conxita Badia".

'Conxita Badia no existeix', el documental sobre aquesta mestra de la lírica
Si en voleu saber més, us recomanem el següent documental, una producció de Batabat i Zebaproduccions per a TV3.

Subscriu-t'hi

Portada del número 258 de SÀPIENS (setembre 2023)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

SUBSCRIU-T'HI​​​​​​​

Comentaris

Portada del número 258 de SÀPIENS (setembre 2023)

Anatomia d'un cop d'estat

Per què va triomfar l'alçament de Miguel Primo de Rivera?

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

 
Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per recopilar informació amb una finalitat tècnica. No es guarden ni cedeixen les dades de caràcter personal de ningú sense el seu consentiment. Igualment, s'informa que aquest lloc web disposa d'enllaços a llocs web de tercers amb polítiques de privacitat alienes a Abacus. Més informació Accepto