Subscriu-t'hi
La història a casa

Cinc curiositats sobre la higiene bucal al llarg de la història

Des del costum dels càntabres de fregar-se les dents amb la seva pròpia orina fins a l'ordre que van rebre els soldats de la II Guerra Mundial de rentar-se les dents diàriament

Ricard Mas
Raspalls de dents
Raspalls de dents Getty Images

1. Els càntabres es fregaven les dents amb la seva pròpia orina
L'historiador grec Estrabó d'Amasya, contemporani de l'emperador romà August, recull en el tercer volum de la seva monumental 'Geografia', dedicat a la península Ibèrica, els bàrbars costums dels càntabres. Aquest incivil poble del nord acostumava a dormir a terra i a fregar-se les dents amb la pròpia orina. Amb motiu d'aquesta pràctica diària, els càntabres recollien el preciós líquid en unes cisternes especials i el conservaven durant un cert temps. Sembla que l'efecte cercat era una blancor embellidora com la que prometen avui dia alguns dentífrics.

2. Mao Zedong s'esbandia la boca amb te
A la Xina ancestral, per exemple, les vídues es tenyien les dents de negre com a senyal de la renúncia a la mundanitat. Amb la revolució comunista, però, les circumstàncies van canviar radicalment, i el màxim líder del país, Mao Zedong, tenia les dents de color verd. Però no pas un formós verd jade, sinó més aviat una rica gamma de tonalitats i textures molsoses. D'origen rural, Mao feia com la majoria dels pagesos xinesos en matèria d'higiene dental; glopejava amb te i se'n menjava les fulles. Per això, en cap dels seus omnipresents retrats somriu a les multituds. Quan li recomanaven rentar-se les dents, ell s'hi negava tot adduint: "Els tigres mai no es raspallen les dents i les tenen molt afilades".

3. Alfons XIII tenia una halitosi extrema
Alfons XIII és conegut com el rei que donà pas a la Segona República espanyola. Fins llavors, les dentadures postisses eren un luxe, i portaven un ressort que sovint les feia sortir disparades. És per això que els nobles hi portaven gravat el nom. Alfons XIII, però, també serà recordat per la seva halitosi extrema i expansiva, que feia que les dones que el trobaven interessant no volguessin repetir-hi una segona nit. Aquesta xacra tenia un origen dental: mentre li detectaven una cardiopatia, van trobar-li cinc focus dentaris a la boca.

4. El pres anglès William Addis va fer un raspall de dents amb un os i pèls de vaca  
Quan era a la presó condemnat per uns aldarulls, a l’anglès William Addis l’obligaven a rentar-se les dents amb un drap amarat de sutge i sal. Si ho proveu, comprendreu per què l’home va forçar l’enginy. El 1780, Addis va prendre un os, hi va fer forats, hi va passar pèls de vaca i va inventar el raspall de dents. De fet, ja l’havien inventat segles abans els xinesos, que els feien amb pèls de porc i canya de bambú o petits ossos. 

Però Addis va ser prou llest per perfeccionar-lo i començar a fabricar el seu model en sèrie un cop fora de la presó. El 1808, quan va morir, l’empresa va passar al seu fill. I la cosa ha funcionat tan bé que avui l’empresa es manté, amb el nom de Wisdom Toothbrushes. El raspall va trobar un company ideal el 1873, quan Samuel Colgate, fill d’un fabricant de sabons, va fabricar una pasta de dents aromàtica en pot. I el 1892 el dentista americà Washington Sheffield va inventar el dentifrici en tub. La comoditat estava servida. 

5. Durant la Segona Guerra Mundial els soldats van rebre l'ordre de rentar-se les dents diàriament
A les llars nord-americanes no era habitual fer servir aquests estris. A la Segona Guerra Mundial els soldats reberen l’ordre de rentar-se les dents diàriament, i després van dur el costum militar a casa. I va arrelar tant que avui el raspall de dents és un dels invents dels quals els nordamericans no podrien prescindir. El 1956, el suís Philippe-Guy Woog va inventar el raspall elèctric. Pensat inicialment per a gent amb mobilitat reduïda, quan es va estendre va eliminar l’únic exercici físic intens que moltes persones feien durant tot el dia.

Subscriu-t'hi

Portada SÀPIENS 225 (desembre 2020)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Portada SÀPIENS 225 (desembre 2020)

Elionor d'Aquitània, la reina més poderosa

Fem un recorregut per la biografia d'una dona que va tenir una vida de novel·la

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto