Subscriu-t'hi
La història a casa

Elisenda de Montcada, fundadora de Pedralbes

Va ser la quarta esposa de Jaume II, a qui va aconsellar en afers de govern. Amb la mort del rei, Elisenda es va instal·lar al palauet construït al costat del monestir de Pedralbes, on hi ha el seu sepulcre

Agnès Rotger
Tomba d'Elisenda de Montcada al monestir de Pedralbes
Tomba d'Elisenda de Montcada al monestir de Pedralbes

L'Elisenda era una dona intel·ligent, culta i amb criteri. També era bonica, però això no devia ser un valor que pesés gaire quan la van escollir com a esposa del rei Jaume II. Sens dubte, va ser molt més rellevant el llinatge: els seus pares eren d'unes de les cases més antigues de Catalunya. El pare era el senescal Pere II Ramon de Montcada i d'Abarca, senyor de la baronia d'Aitona, i la mare era Elisenda de Pinós.

Muller abnegada
Les noces amb el rei es van fer el dia de Nadal del 1322. No devien ser especialment lluïdes: Jaume II tenia 55 anys i havia enviudat recentment de la seva tercera esposa, Maria de Xipre (a qui de totes maneres volia repudiar perquè no aconseguien tenir fills), i Elisenda ja era una dona madura de 30 anys. La parella tampoc no va aconseguir descendència, però s'avenien: ella aconsellava el marit en els afers de govern, i quan Jaume va emmalaltir la va tenir abnegadament al seu costat. L'esperit religiós va ser molt important per al matrimoni: Elisenda era una dona intensament pietosa, i això va marcar els últims anys del rei i els va unir.

La primavera del 1327 Jaume II va poder veure com un dels somnis de la seva esposa es feia realitat: la construcció d'un monestir de clarisses a Pedralbes. I quan el rei va morir, tan sols uns mesos més tard, Elisenda va deixar el Palau Reial de Barcelona i es va instal·lar la resta de la seva vida al palauet que havia fet alçar al costat d'aquell monestir. S'hi va estar 37 anys, i va deixar la major part dels seus béns a la comunitat, en un esforç més per assegurar la seva persistència.

Reina i monja
I ho va aconseguir: gairebé 800 anys més tard, el monestir de Pedralbes segueix dempeus, i encara hi viuen clarisses. Com a record del compromís de la fundadora amb la Corona i amb la vida religiosa, a Elisenda de Montcada li van construir un sepulcre gòtic flanquejat per dues figures jacents diferents: una que dóna a l'església, en què apareix vestida de reina, i una altra al claustre, amb hàbit de monja.

Subscriu-t'hi

Portada del SÀPIENS 220 (juliol 2020)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

Portada del SÀPIENS 220 (juliol 2020)

A la recerca dels galions perduts

Resseguim la investigació subaquàtica que busca els vaixells enfonsats en la batalla naval més important de la guerra dels Segadors

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto