La unificació italiana, que va comportar dues dècades (1848-70) de guerres, pactes i ‘finezza', va proporcionar un primer model a seguir. No pas pel procés, sinó pel que veritablement havia significat: un ‘sorpasso' del nord industrial cap al sud de cacics, agrari i eclesiàstic. Calia convertir Catalunya en el Piemont d'Espanya; les similituds geoeconòmiques eren ben paleses, fins al punt que el 1907 era un intel·lectual malagueny com Diego Ruiz qui afirmava que els catalans estaven "destinados a ejercer su dictadura espiritual sobre el resto de los españoles, a realizar el milagro de un Piamonte en España".

Els esforços dels txecs per mantenir viva la seva llengua va cridar l'atenció dels catalans; especialment, amb la fundació, el 1862, del moviment Sokol, que no cercava la independència, sinó el reconeixement de la seva llengua i la seva cultura. Aquest moviment va crear una xarxa d'escoles impressionant i va ser el punt de partida de Palestra, una entitat fundada el 1930 per l'historiador i polític Josep Maria Batista i Roca.

L'emmirallament en el cas irlandès va començar a principis de la dèciada dels 80 del segle XIX, quan els irlandesos, sense plantejar-se la secessió, van promoure la creació d'un estatut propi per a l'illa, el ‘Home Rule', amb què pretenien gaudir d'una certa autonomia legislativa.

Aquest accent parlamentari atreia tant el catalanisme desitjós de fundar un partit polític com els catalanistes catòlics i els nacionalistes d'esquerra, que associaven els interessos populars (la reforma agrària) a la causa nacional.

Era l'inici d'un procés que culminaria, després d'una terrible guerra civil, en el naixement de l'Estat Lliure d'Irlanda, el 1922.

La Primera Guerra Mundial va suposar l'esquarterament dels imperis centrals europeus, entre els quals hi havia l'imperi austrohongarès. L'armistici demanat per Alemanya i la seva retirada dels camps de batalla va significar la independència ‘de facto' d'Estònia i Polònia. Així, la resurrecció de Polònia com a estat independent, 120 anys després, va interessar molt els catalanistes, que sentien proximitat per l'opressió i l'"esquarterament" polonès (en paraules de Prat de la Riba).

El ‘model bàltic' va suscitar un profund interès del catalanisme, sobretot pel seu caràcter pacífic enfront de la virulència i la campanya de por endegades per l'URSS, un gegant en procés de desmembrament.

Lituània va ser la primera, després de la famosa Via Bàltica (1989), en esdevenir independent, el 1990. Després va ser el torn de Letònia, que va imitar els passos del seu veí, i, finalment, Estònia, que es va proclamar independent de la Unió Soviètica el 1991. En el cas de Lituània, cal matisar que, després de la proclamació de la independència del país, el març del 1990, pel parlament presidit per Vytautas Landsbergis, la Unió Soviètica va impedir el subministraments de petroli, aliments i carbó. Tot i això, el febrer del 1991 se celebrà un referèndum en què s'imposà la independència, que es va proclamar el mes següent.

Catalunya sempre ha seguit de prop el model flamenc, especialment perquè, en aquest cas, com en el català, la llengua i la cultura han estat l'eix central de discussió. El 1970, Bèlgica es va estructurar en un estat federal (Flandes, Valònia i Brussel·les capital) que el 2010 va demostrar que era capaç de funcionar sol, quan el país va estar 541 sense govern després de la victòria del partit independentista flamenc en les eleccions de juny de 2010.

El cas escocès és el més recent, un procés que s'emmarca en el context de la crisi econòmica que va començar el 2008. Després de la victòria de l'Scottish National Party en les eleccions de 2011, Alex Salmond va pactar amb el govern britànic la celebració d'un nou referèndum. La votació va celebrar-se el 18 de setembre de 2014 i el No va imposar-se per un ajustat 55% a 45%.

Per visualitzar encara més els processos de què us hem parlat, hem fet un mapa interactiu en què podreu navegar pels diferents països europeus que es van independitzar al segle XIX. Hi trobareu la data i la forma en què es va materialitzar el naixement dels nous estats.