Subscriu-t'hi
La història a casa

Les cinc vides de Gal·la Placídia

Recordem la filla de Teodosi I, una dona que va ser reina dels visigots amb Ataülf com a espòs, que va viure fugaçment a Barcelona i que durant 12 anys va ser l'emperadriu regent d'un imperi romà ja en decadència

Caterina Úbeda (text) / Isabel Rodà (assessorament)
2 d'abril de 2020
1 La primera vida: l’òrfena de Teodosi I
Medalló que podria representar Gal·la Placídia i els seus fills. Tot i que al segle XVIII es va creure que les figures eren les de la filla de Teodosi I i els seus fills, més endavant alguns estudiosos van posar-ho en dubte
Medalló que podria representar Gal·la Placídia i els seus fills. Tot i que al segle XVIII es va creure que les figures eren les de la filla de Teodosi I i els seus fills, més endavant alguns estudiosos van posar-ho en dubte Wikimedia Commons

Gal·la Placídia va néixer a Constantinoble la tardor del 388 o a inicis del 389. Era la primera filla de Teodosi I i de la seva segona esposa, Gal·la. L’emperador que va fer del cristianisme l’única religió de l’Imperi tenia dos fills del primer matrimoni: Arcadi i Honori. El primer sentia una gran antipatia per la madrastra, una animadversió que seria clau en la primera vida de Gal·la Placídia. Aprofitant que el pare era a l’oest lluitant contra un dels molts usurpadors que es proclamaven emperadors de manera il·legítima, Arcadi va expulsar de palau la seva nova mare i Gal·la, ofesa, es va emportar la filla. 

La mort dels pares
El 10 de novembre del 391, Teodosi entrava, triomfal, a Constantinoble. Només arribar, la seva esposa el va fer sabedor de l’expulsió i l’emperador va decidir mantenir separats esposa i fill i va atorgar un palau a la petita Placídia. Mare i nena hi van viure juntes, però per poc temps: l’abril del 394, Gal·la moria de part, juntament amb el que era el seu tercer fill. El segon moriria sent encara un nen.

Malauradament, Gal·la Placídia tampoc no va poder viure gaire temps amb el pare. Teodosi I va tornar a partir cap a l’oest a lluitar contra un altre usurpador. Abans de la campanya, Teodosi va consultar un monjo sobre el resultat de l’expedició. “En sortiràs vencedor”, va predir, “però poc després de la batalla, perdràs la vida”. I així va ser. El 17 de gener del 395, Teodosi I moria a Milà. Gal·la i el germanastre Honori, que havia estat coronat emperador l’any anterior, eren a la ciutat. El seu pare els havia fet portar per acomiadar-se’n en veure que la fi s’apropava. El cos de l’emperador va ser traslladat a Constantinoble, però Gal·la es quedà a Milà. El desafecte que Arcadi sentia per la madrastra s’havia fet extensible a la germanastra.

Gal·la Placídia en mans de la seva cosina Serena 
Òrfena als 7 anys, Gal·la va quedar sota la tutela de Serena, una cosina a qui Teodosi havia criat en morir el pare i a qui havia casat amb Estilicó, un general d’origen germànic que havia controlat els afers d’estat de l’Imperi de l’oest mentre Honori era un nen. El poderós militar va casar les dues filles amb l’emperador: primer la gran, i quan aquesta es va morir, la petita. A Gal·la, a qui Estilicó volia esposar amb el fill, la va mantenir en la rereguarda, un dels motius pels quals la filla de Teodosi I s’acabaria casant a una edat inusual per a les dones de l’època.

L'assassinat d'Estilicó i Serena
Però a Estilicó i Serena també els quedava poc. El 31 de desembre del406, una tropa de vàndals van creuar un Rin congelat i van arribar a la Gàl·lia, on van saquejar, cremar i destruir tot el que van trobar per davant. La tempesta tantes vegades temuda per Roma no havia fet més que començar. En els quatre anys següents, els visigots s’hi anirien apropant, provocant el caos i onades de fugitius que abandonaven l’urbs presos pel pànic. En aquella època, Gal·la Placídia residia a la ciutat, i, tot i que era conscient del que la seva elecció podia implicar, va decidir romandre-hi.

Mentrestant, Estilicó, que havia estat culpat de l’avançament dels vàndals, va ser assassinat. Serena va córrer una malaurança semblant. Quan els visigots van prendre Roma el 410, Serena va ser acusada de traïció i, amb el consentiment de Gal·la Placídia, condemnada a morir estrangulada. Molt probablement, la nostra protagonista va pensar que així salvaria la vida, una vida que en els propers anys transcorreria amb els visigots, que la van capturar en un dels setges a la ciutat.

2 La segona vida: la reina dels visigots
Retrat d'Ataülf fet per Raimundo Madrazo
Retrat d'Ataülf fet per Raimundo Madrazo Wikimedia Commons

Tot i ser presonera, Gal·la va ser tractada com una princesa de la casa imperial. Els visigots sabien que en les seves negociacions amb Roma, Placídia seria una peça valuosa. L’agost del 410, després de l’últim saqueig a la ciutat, els germànics abandonaven Roma amb un botí important, Gal·la inclosa. Per a ella, s’iniciava una etapa de vagareig nòmada que va tenir com a primera destinació l’Àfrica, la gran proveïdora de gra de l’Imperi. Els visigots van baixar fins al sud, però quan embarcaven per arribar a Sicília des de Reggio de Calàbria, una tempesta va destruir la flotilla. Alguns pagans van donar les gràcies a una estàtua que protegia del foc de l’Etna els habitants de la ciutat. Gal·la sempre la recordaria i molts anys després la faria enderrocar. 

El casament amb Ataülf
En el retorn cap al nord, Ataülf es va convertir en rei dels visigots. Aviat va intentar arribar a un acord amb Roma: demanava menjar i una terra on poder-se instal·lar sense por de ser expulsat. A canvi, entregaria la princesa captiva. Però a l’altra part hi havia una persona que tindria un paper essencial en la vida de Gal·la Placídia: el general Constanci, que volia el seu retorn per poder-la esposar i aspirar al tron. Tot i això, Constanci va incomplir el que havien acordat i Ataülf no només no va entregar Gal·la, sinó que s’hi va casar. 

Aquell moment va representar un oasi de pau. Coberta, ella, de sedes reials, i ell, amb un mantell de militar romà, Gal·la i Ataülf es van casar a Narbona el gener del 414. La cerimònia va tenir lloc a una de les cambres d’una esplendorosa vil·la romana. El rei dels visigots es va presentar davant la reina acompanyat de cinquanta joves que portaven safates amb or i pedres precioses provinents del saqueig de Roma. Després de les salutacions romanes i visigodes, els nuvis van escoltar els epitalamis, els poemes nupcials en què es van enaltir les gestes d’ell i els orígens imperials d’ella, a més dels atributs físics dels promesos. Ataülf era un home atractiu i Gal·la havia heretat la bellesa de la seva mare i de la seva àvia. La cerimònia va acabar amb els convidats entaulats, bevent i menjant.

L’arribada a Barcelona i l'assassinat d'Ataülf
La calma es va esvair quan Constanci es va assabentar del casament. Irat, va assetjar aquí i allà Ataülf i els seus. En una de les fugides, els germànics van creuar els Pirineus i van arribar a Barcelona, amb Gal·la, que tenia uns 26 anys, embarassada. Va ser aquí on va donar a llum el seu primer fill, Teodosi, que va morir al cap de poc de néixer. Va ser soterrat a dins d’un taüt de plata a un temple situat a prop de la ciutat. Gal·la va tenir poc temps de plorar: unes setmanes després, Ataülf va ser assassinat. El seu successor (i botxí), Sigeric, va humiliar Gal·la en públic, fent-la caminar davant del seu cavall en companyia d’altres esclaus. Per sort, el nou rei dels visigots va regnar una setmana, el temps que va passar abans no va ser liquidat. D’aquesta manera, Gal·la va recuperar l’estatus de captiva honorable.

El pacte amb Constanci i Honori i el retorn a Roma
Finalment, la fam va forçar els visigots a arribar a un acord amb Roma: 600.000 mesures de gra i entrar al servei de l’Imperi com a foederati (aliats) a canvi de Gal·la. A l’altre costat continuava havent-hi Constanci, però va mantenir el pacte: després de la mort d’Ataülf, Honori li havia promès que li entregaria la germana si aquesta tornava. I Gal·la va tornar, resignada, a començar una nova vida.

3 La tercera vida: l’esposa de l’emperador Constanci
Medallons del segle V d'Honori i Gal·la
Medallons del segle V d'Honori i Gal·la Cabinet des Médailles / Wikimedia Commons

A inicis del 416, Gal·la tornava a ser al costat del germanastre, a Ravenna (Itàlia). Havien passat uns vuit anys. L’entrega a Constanci no va ser immediata. Però es va fer, malgrat Gal·la, que el rebutjava. El trobava lleig, rude i li guardava rancúnia pel tracte que havia infligit als visigots. Finalment, l’1 de gener del 417, Honori va entregar la mà de la germanastra. 

Els fills van arribar al cap de poc temps. A finals del 417 o a principis del 418, Gal·la va donar a llum una nena, Honòria, i el 2 de juliol del 419, un nen, Valentinià. Però ella havia de ser més que una esposa destinada a donar descendència. Va prendre partit en favor de l’elecció del papa Eulali I, tot escrivint cartes a diferents bisbes que van revelar una Gal·la políticament ambiciosa i agressiva. Va donar mostres del seu antipaganisme fervent, fent destruir l’estàtua de Reggio de Calàbria que, segons els no creients, havia fet fracassar els visigots en el seu intent d’arribar a l’Àfrica. O fent executar un taumaturg que assegurava que podia lluitar sol contra els bàrbars. I si Constanci es va casar amb ella per poder aspirar al tron, Gal·la va tenir la determinació de convertir el fill que li havia donat en emperador.

La mort de Constanci 
El 8 de febrer del 421, Honori va reconèixer Constanci com a emperador de l’oest. El general havia aconseguit el que volia, però el seu va ser un mandat breu. Una nit va tenir un malson: un desconegut va profetitzar que no regnaria més de set mesos. L’auguri es va complir i Constanci III va morir el 2 de setembre del 421. Gal·la es tornava a quedar vídua i sola en la tasca d’assegurar l’arribada al tron del fill. L’esperaven les intrigues de la cort. 

Gal·la va haver de fer front a nombrosos rumors que desacreditaven l’honor del difunt marit. Va haver de guanyar-se la confiança del germanastre, i, per fer-ho, va desplegar tota mena de mostres d’afecte i tendresa, que eren correspostes per part d’Honori. Tot i que escandalitzava la cort, l’un i l’altre es besaven a la boca en públic sense cap mena de pudor. 

L'expulsió de la cort de Ravenna i el viatge a Constantinoble
Honori, voluble com era, no va trigar a creure una de les moltes informacions falses que pul·lulaven per la cort. Gal·la va ser acusada d’haver-se aliat amb els visigots per conspirar contra el germanastre i va ser expulsada de la cort. La història es repetia. En un primer moment, va marxar amb els fills a Roma i, la primavera del 423, a l’est. Era conscient que a Constantinoble ni el seu nebot, l’emperador Teodosi II, ni les seves nebodes l’esperarien amb els braços oberts. Però allà tenia el palau que li havia donat el seu pare i intuïa que a Roma continuarien les maquinacions contra la seva persona. 

Durant el trajecte, el mar es va enfurismar. Quan les onades estaven a punt d’engolir el vaixell, Gal·la, desesperada, es va encomanar a Joan Evangelista: si la salvava, erigiria una església en honor seu. El mar es va calmar i Gal·la i els fills van sobreviure.

4 La quarta vida: l'emperadriu regent
Moneda de la Gal·la Placídia com a emperadriu
Moneda de la Gal·la Placídia com a emperadriu CNG coins / Wikimedia Commons

La rebuda a Constantinoble va ser freda. I la reacció de Teodosi II després de la mort d’Honori, l’any 423, va ser pitjor encara, ja que va nomenar viceregent de l’Imperi de l’oest un general enemic de Gal·la. En aquest cas, però, l’atzar li va ser favorable: el seu antic enemic va caure sol en desgràcia després de donar suport a un usurpador. Immediatament, Valentinià va ser reconegut amb el títol imperial de cèsar i mare i fill van acompanyar les tropes a l’oest en la campanya militar que va acabar amb la decapitació del traïdor. 

Després de la victòria, els soldats van aclamar Valentinià amb una salutació imperial, ‘Imperator Augustus’. Gal·la no en va tenir prou i no va descansar fins que el fill no va ser investit formalment. Així, Valentinià va rebre la diadema imperial el 23 d’octubre del 425. Només tenia 6 anys i regnava amb la mare com a emperadriu regent. Les ambicions de Gal·la Placídia s’havien complert. 

Emperadriu regent d'un imperi en decadència
Durant 12 anys, Gal·la va ser l’emperador de facto de l’Imperi de l’oest en mig de la crisi final que posaria fi a la seva existència. Tenia al davant una societat, una economia i una cultura en declivi. En els primers vuit anys de la seva regència, va lluitar contra els generals que volien reduir el poder del fill. Va patir traïcions, va intentar aliar l’Imperi amb l’Església, va voler conciliar el Senat, va viure amb ansietat la guerra a l’Àfrica entre romans i bàrbars, va lluitar contra la corrupció generalitzada, va legislar profusament i va contribuir amb entusiasme a la redacció del Codi Teodosià. 

El 437, Valentinià va complir 18 anys. Tres mesos després de l’aniversari, es va casar amb Eudòxia, filla de Teodosi II, una unió que la seva mare havia pactat anys abans. Gal·la tancava, victoriosa, la seva vida com a emperadriu regent.

5 La cinquena vida: la cristiana pia i devota
Mosaic del Bon Pastor, al mausoleu de Gal·la Placídia, a Ravenna (Itàlia)
Mosaic del Bon Pastor, al mausoleu de Gal·la Placídia, a Ravenna (Itàlia) Getty Images

Després del 438, Gal·la es va retirar dels afers d’estat per tenir una vida que agradés més al déu dels cristians. Es va batejar i va participar en nombroses obres de caritat. A Ravenna va construir temples monumentals, amb mosaics d’extraordinària bellesa, com el del Bon Pastor, al mausoleu que porta el seu nom. Va complir la seva promesa i, també a Ravenna, va erigir una església en honor del sant que l’havia salvada del naufragi, Joan Evangelista. A dins hi va fer constar una inscripció amb el seu nom i el dels seus familiars, entre els quals hi havia el del fill que havia tingut amb Ataülf i que havia mort sent encara un nounat, Teodosi. Tot i que havien passat molts anys, mai l’havia oblidat. 

El trasllat des de Barcelona de les restes del fill que havia tingut amb Ataülf
Gal·la volia tenir el petit Teodosi a prop. Estant a Roma, on s’havia instal·lat a inicis del 450, va fer exhumar el cos del nen i traslladar-ne les restes des de Barcelona. Teodosi va ser soterrat amb tota la pompa funerària al mausoleu destinat als membres de l’Imperi de l’oest, un sepulcre contigu a la basílica de Sant Pere. Gal·la tenia uns 62 anys, una edat considerable per a l’època. Podia morir en pau. I ho va fer per causes desconegudes el 27 de novembre d’aquell 450. Gal·la posava fi, i de quina manera, a la seva cinquena i, ara sí, última vida.

Subscriu-t'hi

Portada del número 219 de SÀPIENS (juny 2020)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

SUBSCRIU-T'HI​

Comentaris

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Portada del número 219 de SÀPIENS (juny 2020)

Borbons. 300 anys de corrupció

Fem un repàs dels fraus econòmics més rellevants de la dinastia dels Borbons: des de Felip V fins a Felip VI

1 any de SÀPIENS  i de REGAL l'Atles català de Cresques 24,90 €

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto