Subscriu-t'hi
La història a casa

Les conseqüències de la grip que va assolar Barcelona l'any 1918

L'epidèmia va causar milers de morts, l'escassetat d'aliments va disparar el preu de productes bàsics, desinfectants i medicaments, els serveis funeraris es van col·lapsar i la por va generar desconfiança entre la població

Maria Coll (text), Andreu Mayayo (assessorament)

En la primera quinzena del mes d’octubre del 1918, Barcelona, una ciutat de 640.000 habitants, va viure submergida en el caos. Molts comerços, fàbriques i serveis van haver de tancar per manca de personal. Segons fonts oficials, més de 150.000 ciutadans estaven afectats per la grip. La Mancomunitat de Catalunya va prohibir tota activitat que comportés “relacions poble a poble”, com reunions, mítings, partits de futbol o espectacles teatrals. El contacte entre la gent propagava la malaltia i els punts amb un índex més alt d’infectats a la capital catalana eren la presó, l’hospital militar i els orfenats.

1 Es van prendre mesures poc efectives
Soldats nord-americans contagiats de grip en un magatzem convertit en hospital a Kansas l'any 1918
Soldats nord-americans contagiats de grip en un magatzem convertit en hospital a Kansas l'any 1918 Wikimedia Commons

Les autoritats van instal·lar controls sanitaris al port i a les estacions de ferrocarril: era important aturar l’entrada a la ciutat de persones contagiades, sobretot en un moment en què molts obrers catalans que havien emigrat a França tornaven espantats per l’epidèmia, que ja afectava tot Europa. Fins i tot, es van habilitar vagons especials per a infecciosos en els combois que feien el trajecte Portbou-Barcelona. Tot va resultar inútil. L’Ajuntament va aprovar accions més concretes, com tancar els pous d’aigua, prohibir els corrals als terrats de les cases i la circulació de ramats pel perímetre urbà. Es van canviar els aparells de les centrals de telèfon, es van tancar els centres escolars públics i la Universitat, es va obligar els cotxes i tramvies a circular amb les finestres abaixades i cada vespre es ruixaven amb aigua a pressió els principals carrers de la ciutat.

Accions poc efectives i metges malalts
Però davant la brutalitat de l’epidèmia aquestes accions van tenir poc efecte. Ben al contrari, aviat es va posar en relleu les deficiències sanitàries que tenia Barcelona. L’Ajuntament va habilitar espais municipals com a hospitals; per exemple, es va recuperar per a atendre malalts l’edifici de l’antic Museu Zootècnic del Parc de la Ciutadella, on també s’alçaven dos pavellons prefabricats per a infecciosos. Però ni l’augment de llits ni l’aprovació d’un pressupost especial per part del govern municipal va alleujar la saturació.

I per acabar-ho d’adobar, molts metges també van caure malalts i els diaris van començar a anunciar la manca d’unitats de sèrum.

2 La mancança d'aliments va disparar els preus de productes bàsics, de desinfectants i de medicaments

A la segona setmana d’octubre, els barcelonins van percebre la manca d’aliments. Les botigues amb un infectat a la família van ser obligades a abaixar la persiana i les fronteres portaven dies tancades a tot intercanvi comercial. Els preus es van disparar, i trobar els productes bàsics que recomanaven els metges per als malalts, com ara llet, ous, pollastre i llimones, va esdevenir una odissea diària.

Els medicaments i els desinfectants es van encarir escandalosament
Dos productes més també es van encarir escandalosament: els desinfectants (per això l’Ajuntament va decidir repartir 4.000 litres de lleixiu entre les famílies més pobres) i els medicaments. Per exemple, si les sals de quinina valien entre 200 i 300 pessetes el quilo abans de l’epidèmia, ara arribaven a valer entre 1.200 i 1.300 pessetes. La situació era caòtica. Ni les autoritats ni els ciutadans sabien què fer davant una epidèmia mortífera de la qual se’n desconeixia l’origen i la cura.

3 El desconeixement sobre l'origen del virus, la por i la incertesa van generar desconfiança entre la població

Van ser diversos els rumors que corrien de boca en boca entre els barcelonins. Hi havia qui deia que el virus es trobava a la fruita i a les aigües contaminades. D’altres culpaven les farines arribades d’Amèrica o, fins i tot, la goma dels segells. La gent s’allunyava dels escombriaires, que eren estigmatitzats com a propagadors de la grip.

Articles amb consells surrealistes a la premsa
Els metges no sabien què fer i mitjançant articles a la premsa van intentar difondre consells per prevenir la infecció, alguns quasi surrealistes. Recomanaven no tocar físicament persones infectades, mantenir la neteja personal continuadament, prendre el sol, evitar refredats, no anar a locals tancats, netejar-se el nas i la boca amb aigua de farigola, de la qual també se n’havia de beure un got amb sucre en dejuni diàriament, i no rentar la roba interior en safareigs.

Cures tradicionals, recomanacions mèdiques i xarops 'miraculosos'
Malgrat els esforços dels metges, els ciutadans continuaven confiant en cures tradicionals per acabar amb els constipats i també, és clar, en la protecció dels sants. Tampoc no mancaven espavilats que aprofitaven l’epidèmia per anunciar i vendre xarops miraculosos que mataven tota infecció. Són els casos de Gripelisilima, Antigripal Semarga o Jarabe Oribe; pastilles per a l’alè (ja existien les Ricola), i gran quantitat de desinfectants. Aquests no eren els únics negocis en aquesta època; fins i tot, hi havia qui comprava roba de segona mà a baix cost perquè suposadament no estava contaminada.

Biologos.tif

Il·lustració i valoració de la grip per part de biòlegs espanyols, l'any 1918 (Wikimedia Commons)

4 Els serveis funeraris es van col·lapsar
'El Soldado de Nápoles', caricatura de la grip espanyola a Espanya publicada a 'El Fígaro' el 25 de setembre de 1918
'El Soldado de Nápoles', caricatura de la grip espanyola a Espanya publicada a 'El Fígaro' el 25 de setembre de 1918 Lorenzo Aguirre / Wikimedia Commons

El fet més escandalós que va viure Barcelona va ser el col·lapse en el servei funerari. Just uns mesos abans, l’Ajuntament havia concedit el monopoli dels enterraments a l’empresa Unió d’Empresaris de Pompes Fúnebres, que no va saber fer front a l’onada de cadàvers que deixava l’epidèmia. Moltes famílies esperaven dies sencers que aquesta empresa els recollís al domicili el cos del difunt, ja que estaven obligats a acomiadar-lo al portal. Això provocava protestes. Les manifestacions a la plaça de Sant Jaume eren contínues. 

Molts enterraments i pocs recursos
La saturació tenia certa lògica. A la segona setmana d’octubre, moment d’alça de l’epidèmia, es van fer a Barcelona 1.713 enterraments, i entre l’1 i el 23 d’octubre, 4.748. La capital catalana només tenia dos cotxes funeraris, funció que passaven a fer altres vehicles municipals, com per exemple els de manteniment. Encara que el consistori ho negava, els enterramorts també treballaven durant la nit. S’apropava el dia dels difunts, l’1 de novembre, i les autoritats van prohibir la tradicional visita als cementiris per tal que la gent no veiés la pila de taüts que s’acumulaven emmagatzemats en tendes de campanya a l’entrada d’aquests recintes. Fins i tot, les autoritats municipals van prohibir que les esglésies toquessin a morts cada vegada que celebraven un funeral. La música de les campanes era contínua.

5 La grip va marxar sense explicació
Soldats americans afectats per la grip a un hospital d'Aix-les-Bains (França) el 1918
Soldats americans afectats per la grip a un hospital d'Aix-les-Bains (França) el 1918 Soldat americà desconegut / Wikimedia Commons

Però igual que el virus va arribar, se’n va anar. Pocs dies després, el nombre d’afectats va disminuir fins a remetre completament. Metges i científics no tenien cap explicació per aquest fenomen i el neguit quedava en el cor dels barcelonins. Qui sap si un dia tornaria la misteriosa grip que havia executat sense contemplacions milers de ciutadans.

Un origen desconegut
Segons els estudis del doctor Warren Vaughan (1892-1944), els primers casos de grip a escala mundial van aparèixer el 4 de març del 1918 entre una colla de soldats nord-americans que esperaven en un campament militar de Kansas per anar a lluitar a Europa. Se suposa que van ser aquests soldats, destinats a França quan faltaven pocs mesos per al final de la Primera Guerra Mundial, els responsables de la propagació del virus, ja que ben aviat la grip es va escampar com una taca d’oli per tot el món.

Altres teories sobre la propagació
A més de la dels soldats, hi ha altres teories. Alguns científics, amb menys consens, asseguren que l’epidèmia va néixer al Tibet l’any 1917. Independentment de l’origen del focus, la grip del 1918 es va caracteritzar per una ràpida propagació i per ser un virus amb una mutació molt particular. L’any 1933, els científics van aconseguir aïllar l’organisme causant de la malaltia i classificar-lo, sense gaires progressos més. El virus ha continuat mutant i encara sobreviu. Una teoria apunta que es tracta d’una barreja genètica entre els humans i els animals, potser porcins o aus. L’any 2000, l’Institut de Patologia Forense de les Forces Armades dels Estats Units, estudiant un cadàver exhumat mort per la grip, va dictaminar que l’origen de l’epidèmia del 1918 es trobava en els ocells.

La teoria actual
Actualment, la teoria ha començat a prendre força arran de l’aparició de l’anomenada grip dels pollastres, que ha tingut el seu focus a l’est asiàtic.

6 Les xifres: 22.767 morts a Barcelona (un 3,5% de la població) i 40 milions d'afectats a tot el món
Gràfic amb els morts per l'epidèmia de grip del 1918 a Nova York, Berlín, Londres i París
Gràfic amb els morts per l'epidèmia de grip del 1918 a Nova York, Berlín, Londres i París National Museum of Health and Medicine de Maryland (EUA) / Wikimedia Commons

L’any 1918 van morir a Barcelona 22.767 persones, un 3,5% de la població, llavors d’uns 640.000 habitants. Costa precisar quina quantitat va ser a causa de la grip, ja que aquesta també generava complicacions a persones que patien altres malalties; però segons les estadístiques de l’Ajuntament el nombre de morts per causa directa d’aquesta afecció va ser de 1.554 (l’any 1917 n’havien estat 135). Si més no, 150.000 van estar infectades. Es tractava sobretot de persones d’entre 20 i 40 anys, és a dir, joves en edat fèrtil, un factor que va generar una gran quantitat d’orfes i importants conseqüències demogràfiques.

Les xifres a nivell mundial
A escala mundial, hom calcula 40.000.000 d’afectats i 21.000.000 de víctimes, dues vegades les baixes mortals produïdes en la Primera Guerra Mundial, que va accelerar el seu desenllaç a causa d’aquest fenomen. Va ser l’epidèmia més important i mortífera del segle XX.

Els morts: sobretot pobres, però també algunes persones benestants
Encara que les principals víctimes de l’epidèmia van ser persones pobres, mancades de defenses, la grip també va afectar individus benestants. Com és lògic, el virus va actuar sense distincions. Sorprenentment, un dels primers afectats va ser el mateix rei Alfons XIII. L’epidèmia es va endur algunes personalitats importants del nostre país. Un exemple és Joan Salvat-Papasseit, a qui la grip se li va convertir en una tuberculosi que li va causar la mort sis anys més tard. O mossèn Joaquim Coll, rector de la parròquia de Sant Gervasi, del santuari de Nostra Senyora de la Bonanova, i creador de la primera càtedra d’esperanto a la Universitat de Barcelona. O Cayetano Pareja, director del diari 'La Gaceta' de Catalunya. O Josep Pella Forgas, president de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, entre molts altres.

7 Per què es va dir 'grip espanyola'?
Infermeres de la Creu Roja americana atenen pacients afectats per la grip a l'auditori municipal d'Oakland (EUA), l'any 1918
Infermeres de la Creu Roja americana atenen pacients afectats per la grip a l'auditori municipal d'Oakland (EUA), l'any 1918 Edward A. "Doc" Rogers / Wikimedia Commons

La pandèmia de l’any 1918 va passar a la història amb el nom de 'grip espanyola'. Encara que Espanya era un estat neutral en el conflicte de la Primera Guerra Mundial, va patir l’epidèmia igual que la resta d’Europa, ja que els intercanvis comercials i de mà d’obra a tot el continent van ser continus. Precisament, pel fet de ser neutral, l’Estat espanyol va ser un dels primers indrets on es va parlar sense censura de l’epidèmia, i d’aquest fet prové l’origen del nom. Als països en conflicte, els mitjans de comunicació callaven perquè la informació no arribés a l’enemic i per no desanimar els soldats que encara eren lluny de casa i que quan tornaven es trobaven les seves ciutats arrasades per la grip.

Subscriu-t'hi

Portada del número 221 de SÀPIENS (agost 2020)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

SUBSCRIU-T'HI​

Comentaris

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Portada del número 221 de SÀPIENS (agost 2020)

Un homenatge al patrimoni català

Reivindiquem el nostre patrimoni a través de 10 monuments que també permeten resseguir la nostra història

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto