Subscriu-t'hi
La història a casa

L'accidentada actuació del circ de Buffalo Bill a Barcelona

L'espectacle del mític 'cowboy' va arribar a la capital catalana el desembre de 1889. Va ser una visita desventurada: hi van morir el locutor i dos indis, i set més van ser enviats a casa després de contraure el tifus

Franc Lluís

El 17 de desembre de 1889 va arribar a Barcelona el circ de Buffalo Bill, que es va instal·lar al carrer Muntaner, entre les cantonades d'Aribau i Rosselló. L'equip del mític 'cowboy' va arribar a la capital catalana per mar, en un vaixell que havia salpat de Marsella després de la seva gira exitosa pel sud de França. Fins al 20 de gener de 1890, van representar diverses vegades el 'Wild West Show', un espectacle sobre el salvatge Oest que incloïa unes funcions d'allò més apassionants per a l'època. Però la visita per terres catalanes va ser molt accidentada.

1 El trist paper dels indis al 'Wild West Show'
Buffallo Bill amb indis del seu espectacle, el 1890
Buffallo Bill amb indis del seu espectacle, el 1890 Royale Photographie, Vuillemenot Montabone 188 Via Nazionale - Roma (Italia)

L'espectacle es tractava d'una mena de circ, on els indis sioux apareixien guarnits amb la cara pintada i robes ancestrals per representar velles danses guerreres, fer curses de cavalls o interpretar escenes d'assalt on, evidentment, uns vaquers amb Buffalo Bill al capdavant sortien sempre victoriosos. A part de fer el paper d'eterns perdedors, als indis que acompanyaven el 'Wild West Show' també els tocava fer d'ajudants d'altres números, per exemple en la doma de búfals o els nombrosos concursos de tir.

Una visita accidentada: cinc morts i set indis enviats de tornada a casa abans d'hora
La carpa, però, va haver d'estar uns quants dies tancada. Primer, per culpa de la pluja i, després, per la mort d'un dels locutors més famosos de l'espectacle, Franch Richmond, i de la de quatre indis, que van morir per causa de la grip. A més, la ciutat es trobava en estat de quarentena parcial per culpa del tifus i set indis van haver de ser enviats de tornada a casa abans d'hora.

Fotografies desafiants davant de l'estàtua de Cristòfor Colom
A més, el fet que els indis americans arribessin a una ciutat on Cristòfor Colom té una presència important va passar per alt als organitzadors de l'espectacle. Però no a alguns indis que formaven part del 'Wild West Show'. No solament van aprofitar per fotografiar-se, en actitud desafiant, davant l’estàtua del 'descobridor' del Nou Món, sinó que, a més, no es van estar de manifestar que “el dia que ell va descobrir Amèrica va ser un dels més dolents i maleïts de tota la nostra història”.

2 L'origen i l'essència del 'Wild West Show'
Cartell de l'espectacle 'Wild West Show' de Buffalo Bill
Cartell de l'espectacle 'Wild West Show' de Buffalo Bill Courier Litho. Co., Buffalo, N.Y. / Wikimedia Commons

El 'Wild West Show' havia estat ideat per l’explorador nord-americà William Frederick Cody, més conegut com a Buffalo Bill. L’any 1882, Cody vivia en un ranxo de North Platte, a l’estat de Nebraska. Subsistia com podia, tot i que els problemes econòmics que arrossegava ja pràcticament l’ofegaven. Així, s’havia d’agafar com a la taula de salvació a la seva vella fama d’explorador del Cinquè de Cavalleria i de caçador de búfals. La glòria de temps passats li servia per engalipar rics amb ànsies d’aventura, que afluixaven l’or a canvi de veure i sentir, en primera persona, les experiències de l’Oest, que ja en aquella època començava a ser un mite.

El primer rodeo de la història
El 4 de juliol d’aquell mateix 1882, els seus veïns de ranxo van demanar-li que els organitzés una festa per commemorar el Dia de la Independència nord-americana. Volien que fos una cosa espectacular, i Cody va recórrer al que millor coneixia, els búfals. Així va néixer 'The Old Glory Blowout', o el que és el mateix, el primer rodeo del qual es té constància als Estats Units. L’experiment va anar tan bé que Buffalo Bill va creure que havia trobat la gallina dels ous d’or. 

Enlluernat per l’or i per una personalitat egòlatra, Cody va concebre un espectacle immens, desproporcionat, portant fins al límit l’exageració del tipus de vida que es duia a la zona fronterera, d’on era originari. Així, va dedicar-se a reproduir fins a la sacietat vells estereotips gastats, ja en aquella època, sobre l’Oest americà; és a dir, les eternes baralles entre indis i vaquers, els assalts a les diligències i la caça i doma del búfal.

3 El reclutament dels indis
Bou Assegut
Bou Assegut David Francis Barry / Wikimedia Commons

El reclutament d’indis per al seu espectacle el va fer, sobretot, a la reserva de Pine Ridge, al nord de l’estat de Nebraska. La vida a les reserves americanes no era fàcil, i els indis sabien que al circ se’ls tractaria i se’ls pagaria bé. Bona prova que les millores en la qualitat de vida eren el motiu principal del seu enrolament en el Buffalo Bill’s Wild West és que molts s’hi emportaven també la dona i els fills. Així, a Cody no li va costar gaire de contractar un bon nombre de Dakota sioux.

Bou Assegut
La majoria dels indis contractats per Buffalo Bill provenien de les tribus brulé i oglala, tot i que també hi havia xeienes, arapahos i xoixons. Un dels més coneguts, sens dubte, era 'Sitting Bull', ‘Bou Assegut’, que pertanyia als hunkapa sioux i va formar part de l’espectacle de Buffalo Bill durant la campanya del 1885. Però no tots els indis que van participar en el Buffalo Bill’s Wild West van ser lliures del tot per decidir-ho, ja que a alguns era l’única sortida que els quedava. L’any 1891, per exemple, 12 indis presoners al Fort Sheridan, a l’estat d’Illinois, van marxar amb el circ després que el govern ho autoritzés. Òbviament, aquests indis sabien que estarien molt millor viatjant amb el conegut aventurer que no pas a la garjola.

4 Els números de l'espectacle de Barcelona

L'espectacle de Barcelona es representava a les 14.30 h. Les entrades anaven des de les dues pessetes amb deu cèntims fins a un màxim de cinc amb deu, depenent dels seients que es reservessin. Hi va haver un mínim de 32 versions diferents de l’espectacle. La que va arribar a Barcelona constava de nou números, molt lluny d’altres versions més ambicioses, sobretot dels Estats Units, que n’havien tingut fins a 24. Les nou escenes de què va poder gaudir el públic català van ser:
 

  • Pony Express. Un genet amb un sac de correu que canviava de cavall, al galop, sense perdre la càrrega.
  • Attack on the Deadwood Stage. Alguns espectadors eren segrestats per un grup d’indis, i alliberats després pels vaquers i pel mateix Buffalo Bill.
  • Buffalo Hunt. Un altre dels números que en Buffalo Bill preferia protagonitzar en persona. Es tractava de la caça del búfal segons els cànons dels vells exploradors.
  • Virginia Reel. Els vaquers, tant homes com dones, feien acrobàcies amb els seus cavalls per sobre d’una mena de bobines.
  • Indian Dances. Antigues danses dels indis americans, accentuant-ne la part folklòrica.
  • Cowboy Fun. L’aparició més esperada: els vaquers del circ domaven cavalls salvatges.
  • Duel White man vs. Indian. Un duel amb pistoles de fogueig entre un vaquer i un indi. Sempre guanyava l’home blanc.
  • Horse Thief. Un lladre de cavalls, sovint indi, era enxampat i castigat pels vaquers.
  • Attack on the Emigrant Train. La pista era ocupada per un vagó de tren que feia les delícies dels més petits, que hi podien pujar.
5 Qui era Buffalo Bill?
Retrat de Buffalo Bill
Retrat de Buffalo Bill George Eastman House Collection / Wikimedia Commons

Perdre el pare als 11 anys i haver-se de posar a treballar com a missatger a cavall per Kansas no és la millor manera d’assegurar-se un bon futur. Això és el que va passar a William F. Cody (Scott County, 1846 – Denver, 1917), que va esquivar una vida plena de penúries per acabar convertint-se en Buffalo Bill, tota una icona del llunyà i salvatge Oest americà.

Caçador de búfals 
La seva història és plena d’oficis. Missatger, rastrejador de territoris pel Pony Express, buscador d’or o explorador civil en les campanyes del Cinquè de Cavalleria. Però la feina que el va catapultar a la fama, convertint-lo en un autèntic personatge mediàtic de l’època, va ser la de caçador de búfals per als obrers del ferrocarril. Diu la llegenda que entre 1867 i 1868 va arribar a caçar-ne 4.280 exemplars, fet que li va comportar el seu conegut sobrenom i que el va convertir en protagonista d’incomptables portades. Cody va saber explotar d’allò més bé aquesta fama. Primer es va especialitzar en rutes i safaris per a gent adinerada, i després va acabar muntant el seu propi espectacle amb una recreació de les seves proeses. La seva biografia, no obstant això, va acabar tan malament com va començar. La mala gestió del seu negoci el va dur a la ruïna poc abans de morir.

Subscriu-t'hi

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

SUBSCRIU-T'HI​

Comentaris

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Portada SÀPIENS 224 (novembre 2020)

Judici a Martín Villa

Repassem la trajectòria del polèmic governador civil de Barcelona, des dels càrrecs polítics fins als consells d'administració

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto